Redacció
La cerdanyolenca Isabel del Peral (Jaén, 1951) ha publicat la seva primera novel·la. ‘¿Jugamos a princesas?’ (Exlibric) es pot comprar a la llibreria Casanovas de Cerdanyola. Actualment és presidenta de Dones per la Igualtat, una entitat que li permet “desenvolupar el voluntariat escoltant a dones que necessiten ajuda”.
Comencem per un aspecte que ja crida l¡atenció només agafar el llibre i mirar la portada. Fas servir Isa Martos i no Isabel del Peral.
Martos és el cognom de la mare i volia fer-li un homenatge. Perquè va ser la que em va donar suport al separar-me i sempre va ser la meva guia, amiga i confident.
Per què aquest llibre ara? Sempre havies volgut escriure?
El llibre arriba ara perquè estic en un moment de la meva vida en el qual puc gaudir escrivint i llegint. A més, és una història que vaig començar a escriure fa molts anys quan vaig fer un Taller de Narrativa a Dones per la Igualtat i em va picar el cuquet d’explicar històries a través de l’escriptura. Em va semblar que aquesta història necessitava madurar en un calaix fins al moment de treure-la a la llum.
La història de Laura podria ser la de moltes dones, però té molt de la teva?
La història de Laura té molt d’històries de dones que tot i estar patint maltractament psicològic segueixen portant aquesta bena als ulls. És difícil com a escriptora no deixar alguna petjada mentre escrius.
La novel·la és una invitació a trencar els límits que t’imposen els altres per descobrir que el respecte a una mateixa és l’únic límit. Era el més important que volies fer arribar amb el text?
Un cop vaig llegir un llibre de Kim MacMillen -‘Cuando empecé a quererme’ i em vaig adonar que de la mateixa manera que per a moltes dones el primer sempre són els altres, si tu no t’estimes difícilment pots estimar els altres. Així mateix també hi ha l’error d’estimar massa. Es pot llegir a ‘Las mujeres que aman demasiado’ de Robin Norwood. Recomano la lectura d’aquests dos llibres, a moltes dones els obriran els ulls.
Any 2020. Encara és necessari recordar que els prínceps blaus no existeixen?
Encara que sembli mentida encara hi ha una certa joventut que segueix buscant aquest príncep blau i ho he pogut comprovar a través de les lectures que fan de novel·les romàntiques d’Elisabet Benavent o Megan Maxwell. Han d’adonar-se que només necessitem una persona al nostre costat que ens aporti i que no ens resti, la resta són contes de fades.
Llenguatge senzill i sense filtres. Volies arribar a un públic el més ampli possible?
Potser és la meva manera de ser i per això escric senzill i directe. Vull que sigui un llenguatge proper per arribar a un major públic ja que en tots els àmbits i edats hi ha dones que pateixen aquest tipus de maltractament.
En els agraïments fas menció a Dones per la Igualtat. ‘Per ajudar-me a ser més fort i a trobar allà al meu príncep’. Tant t’ha marcat l’entitat?
Porto a Dones per la Igualtat gairebé 20 anys i en un moment de la meva vida que necessitava ajuda allà vaig trobar el suport i comprensió d’altres dones amb històries molt diverses de les que vaig aprendre molt i em van ajudar a empoderar-me. Encara avui tinc clavat a foc el missatge ‘Som fortes i valentes, podem superar-ho tot’. A través d’aquest missatge sempre que s’hagi de lluitar contra corrent s’aconsegueix arribar a la superfície. I sí, allà vaig conèixer a la meva parella actual realitzant un taller de teatre.
Qui compra el llibre està ajudant a Dones per la Igualtat. Què necessita l’entitat?
Dones per la Igualtat està gestionada per voluntàries des dels seus inicis fa 30 anys. S’hi realitza assessorament legal, assessorament psicològic individual o en grup com el GAM (Grup d’Ajuda Mútua) o Teràpia de Dol, a més de diferents tallers de tota mena. Juntament amb les despeses fixes que qualsevol associació sol tenir, tot i que hem tingut una petita aportació de l’Ajuntament és insuficient per dur a terme la gestió de la mateixa, ja que a diferència d’altres entitats, nosaltres no tenim sòcies, sinó persones que necessiten del nostre ajut, sigui el que sigui. Per tant, la recaptació de la venda d’aquest llibre seria una gran ajuda perquè Dones per la Igualtat pugui seguir endavant.
