Redacció
Quatre persones nascudes o residents a Cerdanyola van ser deportades als camps de Mauthausen-Gusen, segons les dades inicials facilitades al Museu d’Història de Cerdanyola per L’Amical Mauthausen. Són Amadeu Comas i Comas, Juan Gomez Asensio, Miguel Garcia Ramos i Lluís Castells Romà. Del primer ja es té tota la seva biografia, però la dels altres tres encara s’està investigant. En aquesta recerca hi estan col·laborant estudiants de l’institut Forat del Vent, el CRAC i la Constància.
“Quan tinguem clara la biografia, es decidirà quin tipus d’homenatge es fa a aquestes tres persones”
“Ho tenim molt avançat i quan tinguem clara la biografia, es decidirà quin tipus d’homenatge es fa a aquestes tres persones”, expliquen des del Museu d’Història de Cerdanyola. L’homenatge a Comas està clar des del febrer del 2020, quan el Ple municipal va aprovar per unanimitat una moció per col·locar al carrer de Santa Anna una stolpersteine, una pedra d’homenatge i record com un pas més en la dignificació de totes les víctimes de la guerra civil i la repressió posterior. La “pedra” forma part del projecte de l’escultor alemany Gunter Demning. És una llamborda quadrada de 10X10 cm, feta de formigó i coberta d’una fulla de llautó on es graven les dades de la persona empresonada o deportada i que es col·loca al paviment, a prop dels edificis on van viure o treballar abans de ser deportats als camps nazis. Cada llamborda és única i es realitza de manera especial a mà, com a senyal de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis. “Ho vam sol·licitar al Memorial Democràtic de la Generalitat, que és qui vehicula les peticions i estem a l’espera. Amb la covid-19 hi ha hagut una aturada molt gran i tot s’ha endarrerit molt”, apunta la tècnica Marta Argelagués.
Comas va ser l’únic dels quatre cerdanyolencs que va sobreviure
Tot i que encara s’han d’acabar d’estudiar les altres tres biografies, sí que sabem que Comas va ser l’únic que va aconseguir sobreviure. Amadeu Comas va néixer a Cerdanyola el 1921. Vivia al carrer de Santa Anna i feia de cambrer quan va ser cridat a files el 31 de desembre de 1937. Va participar a les batalles del Segre i de l’Ebre on va ser ferit. Al 1939 va passar la frontera amb les restes de l’Exèrcit Popular i va ser internat en el camp de concentració francès de Setfonts. Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, com molts d’altres presoners republicans, s’incorpora a una Companyia de Treballadors Estrangers que serà destinada a fortificar la frontera franco-belga. Un cop iniciada la invasió de França i en mig de la famosa evacuació de la força expedicionària aliada, Amadeu Comas és fet presoner a Dunkerke el 4 de juny de 1940, el darrer dia de l’operació «Dinamo», la famosa evacuació de les platges franceses. Posteriorment va ser internat a l’Stalag XVIIB a Krems, Àustria, el segon camp de presoners de guerra més gran construït pels alemanys i el de pitjor fama. El 19 de desembre de 1941 va ser traslladat a Mauthausen. D’aquest camp central va ser desplaçat a la vila d’Steyr, al sud de Linz, com a part d’un Komando que havia de construir barraques per als presoners que treballaven a les fàbriques d’armament. Després va ser traslladat al camp de concentració de Gusen, on va treballar a les pedreres de granit, juntament amb altres republicans espanyols, en diverses fàbriques i també a les cuines.
Mauthausen i Gusen I eren els camps més durs dels enemics polítics del III Reich i es on van anar a parar bona part dels republicans espanyols després que el general Franco donés el vist-i-plau per a la seva explotació i aniquilació. El 5 de maig de 1945 Comas va ser alliberat, però no va tornar a l’Espanya franquista. Com tants exiliats, va fixar la seva residència a França, on va morir el 1994.
Memòria Democràtica de Cerdanyola
El Museu d’Història de Cerdanyola ha documentat l’estada de Comas als camps nazis, n’està refent la història i està en contacte amb els seus familiars de França. Aquesta acció és la “primera pedra” del camí de la nova regidoria de Memòria Història per recuperar la Memòria Democràtica de Cerdanyola. Actualment el Museu d’Història, amb la col·laboració del Servei d’Educació, prepara una proposta didàctica adreçada als instituts de la ciutat. “Precisament elaborar aquest material és condició indispensable per participar en el projecte de les stolpersteine. L’experiència d’aquest curs amb els treballs de recerca que estan fent alumnes de l’institut Forat del Vent sobre Comas i els altres deportats cerdanyolencs serà la base per fer una proposta educativa perquè en un futur tots els alumnes de la ciutat puguin fer treballs sobre la memòria democràtica a Cerdanyola”, asseguren.
