Redacció
El Museu d’Art de Cerdanyola i el GREC (Grup de Recerques i Estudis de Cerdanyola) homenatjaran Salvador Mañosa demà dimecres 3 de maig (18 h). L’acte estarà dividit en dues parts. D’una banda, el Grup de Recerques i Estudis de Cerdanyola (GREC) presentarà una pel·lícula en record de l’artista i, d’altra, el MAC organitzarà una taula rodona amb la presència de Jesús Bolinaga, Marutxi Beaumont i Xus Montoya, artistes que van compartir espais amb Mañosa, i Andreu Salillas, cronista de Cerdanyola, tots ells moderats pel director del museu, Txema Romero.
El passat 15 de novembre moria Salvador Mañosa, figura indispensable de l’escena artística de Cerdanyola a la segona meitat del s. XX. De fet, la seva empremta és més que evident a la ciutat. Entre d’altres, el seu monument a Lluís Companys, o “C”, segueix sent inseparable de l’skyline de la ciutat.
Qui era?
Mañosa, nascut a Cerdanyola, va començar la seva trajectòria artística com a aprenent al taller de Francesc Juventeny, aprenentatge que va combinar amb els estudis a l’escola Massana de Barcelona. Allà va tenir com a mestre a Eudald Serra, membre destacat de la modernitat catalana dels anys trenta als seixanta. La confluència de totes aquestes vivències el van fer, d’alguna manera, hereu de la tradició escultòrica catalana postnoucentista.
L’escultor modelava el fang amb coneixement de l’ofici tradicional, alhora que experimentà amb nous materials. A banda dels retrats de particulars, Mañosa també es va dedicar a l’escultura pública de grans dimensions. De fet, té obra present a moltes ciutats catalanes i espanyoles, i a Brasil, Rússia, França, Japó, Alemanya, Anglaterra, o als Estats Units.
A Cerdanyola és autor de nombroses escultures públiques: el monument a Lluís Companys (la popular ‘C’ de Cerdanyola), el monument a l’Eva i la Roser, el Nu dels jardins de ca n’Ortadó, el bust de Carles Buïgas i la placa commemorativa a Jaume Mimó.
L’any 2010 es va inaugurar el seu monument a la República a la plaça de Sant Ramon.
A més, Mañosa va ser un dels fundadors de l’Associació d’Afectats per l’Amiant, en lluita contra les conseqüències de salut derivades de l’activitat de l’empresa Uralita a Cerdanyola en forma de malalties respiratòries com l’asbestosi. De fet, ell va ser un dels impulsors de la lluita dels anomenats malalts passius, és a dir, els familiars o veïns que van emmalaltir per estar exposats de forma intensiva a l’activitat de l’antiga Uralita SA malgrat que mai hi havien treballat.
