Redacció
Javier Lafuente (Barcelona, 1960) és el nou rector de la UAB des del passat novembre. Agafa el testimoni de Margarita Arboix després d’encapçalar l’única candidatura en les primers eleccions telemàtiques al càrrec. És catedràtic d’enginyeria química i ha treballat als Estats Units i França, entre d’altres llocs. És el primer rector de la UAB que viu a Cerdanyola
Porta més de trenta anys exercint la docència a la UAB. S’imaginava arribar a rector?
No, mai ho havia imaginat. El meu objectiu a la vida no era ser rector, jo soc una persona apassionada per la recerca i la docència. He fet tota la vida això i ara m’he dedicat a la gestió. Al final el millor que puc fer per la meva universitat és ajudar, fer-la avançar i treballar per ella.
Va guanyar les eleccions a l’octubre i va prendre possessió del càrrec el 13 de novembre. Com han estat aquests primers dies al capdavant de la universitat?
Hem estat treballant per resoldre els problemes del dia a dia i les coses que han anat sorgint, també treballar i pensar per als canvis a llarg termini. Hi ha coses que s’han de començar des del primer dia per tenir els quatre anys de temps per poder-les executar.
Suposo que un dels problemes que ha sorgit ha estat el brot de covid-19 a la Vila Universitària. La investigació que han obert ha aportat més detalls?
Continuem investigant. Va haver-hi un brot de 38 casos, d’aquests els 24 primers es detecten al CAP de Serraparera després que segons sembla assistissin a una barbacoa sense respectar les mesures. Després Salut va fer el cribatge a tota la Vila Universitària i de quasi 1.000 estudiants surten només 13 casos positius, tots assimptomàtics. O sigui un 1’3% de la població de la Vila. Estem tranquils i segurs que s’ha aturat el brot. Ara estem acabant de discernir les persones que van cometre les irregularitats per poder obrir-los els expedients corresponents. En el passat, a la Vila s’havia expulsat a algun estudiant per fer festes o realitzar actuacions que no permeten les normes.
Agafa el relleu de Margarida Arboix. Com valora la seva gestió?
La valoro com a bona. Vaig ser membre del seu equip de govern. En els últims 12 anys el gran drama de la universitat ha estat el sistema de finançament públic. Va ser una rectora que va fer la seva feina de forma molt correcta. Personalment, faig una molt bona valoració de tots els rectors que ha tingut la UAB. El paper d’estar al capdavant de vegades no és tema de voler, sinó de poder perquè les situacions externes són les que et marquen el què i el com.
Un dels seus objectius és aconseguir un nou model de finançament per a la universitat. Amb la situació que vivim actualment, la demanda està a l’agenda de les administracions competents?
Si no arriba un finançament estructural per al sistema públic universitari morirem. Hi ha d’haver un canvi, la societat ha d’estar basada en el coneixement. Amb la pandèmia això ha quedat més clar: necessitem fer més recerca no únicament en medicina, en tot. Necessitem treballar per incrementar el coneixement, les capacitats de la nostra societat, que les persones tinguin un alt valor. Això significarà que la seva feina estarà ben remunerada i hi haurà menys atur. Aquest és el model que hem de seguir, perquè tenim una societat amb un molt alt nivell de coneixement, el que hem de canviar és el model econòmic d’aquesta societat.
Crec que la demanda està a l’agenda de les administracions. Els fons de ruperació de Brusel·les estan pensants en recuperar l’economia verda, l’economia del coneixement i de la innovació. És l’única manera que tenim per fer un canvi dràstic i ràpid. Els països que tenen una economia basada en l’economia del coneixement i la innovació són aquells que tenen una renda per càpita més elevada. I jo vull estar el més a prop possible d’aquests països. Tenim un percentatge de persones amb estudis universitaris i un sistema universitari molt ben situat en el món que hem d’aprofitar.
Hereta un campus amb més de 50 anys. Com resumiria l’evolució de la UAB?
Jo recordo el juny del 1977, quan vaig haver d’anar a la UAB per matricular-me. S’havia d’agafar uns autobusos a Cerdanyola que venien plens de persones i eren de segona mà. El campus no estava connectat bé i era més gris i amb menys vida. Ara tenim un campus molt viu amb residències universitàries i amb gent que participa de la vida universitària. Jo que passejo pel campus el cap de setmana estic molt orgullós que els veïns de Cerdanyola vinguin a passejar pel campus. L’única cosa que ens faltaria seria acabar de connectar el nostre campus amb la ciutat a la qual pertanyem, que és Cerdanyola. I crec que anem en aquest camí.
Precisament fa molts anys que s’apunta que un dels reptes pendents de Cerdanyola és ser realment una ciutat universitària. Per què creu que no hi ha més relació entre la ciutat i la universitat?
No sé el motiu. Jo, com a ciutadà de Cerdanyola, puc dir que parlant amb veïns moltes vegades em sorprenia la falta de sentir com a pròpia la universitat. Fa 25 anys segurament el número d’estudiants i la relació entre la universitat i la ciutat era més intensa, ara potser ha disminuït. Però crec que hi continuen havent molts estudiants, professors i personal d’administració i serveis vivint a Cerdanyola. Potser hem anat aïllant-nos de Cerdanyola, sense entendre del tot que estar interconnectats és un benefici. Crec que hi ha moltes ciutats a les quals els hi agradaria tenir la millor universitat d’Espanya. Si no som la primera, serem la segona.
Què es pot fer per solucionar-ho?
Amb l’actual govern municipal tenim una relació molt bona i hem estat treballant i treballarem per impulsar aquesta relació. De fet, dos dels projectes que tenim en marxa i per impulsar des de la universitat estan relacionats amb l’altra banda de l’autopista: el sincrotró ALBA. Tenim dos grans projectes que si surten van cap allà i intentaran connectar i fer més fluïda la connexió entre la UAB i Cerdanyola. L’altre projecte és el pont de la UAB, que està en vies de solució. No és responsabilitat nostra, però em diuen que no trigarà molt.
Viu a Cerdanyola. Quins són els defectes i les virtuts de la ciutat?
Com a rector és molt complicat donar una resposta. Tenim el primer parc tecnològic de Catalunya, tenim l’únic sincrotró d’Espanya i la millor universitat. A més, la UAB és una universitat generalista amb graus de nivell. També tenim centres de recerca amb un nivell impressionant. Com a cerdanyolenc et diré que tot això ho tenim al costat de casa. Crec que no s’ha explotat i aquesta és una de les coses que intentarem impulsar des de la universitat i l’Ajuntament de Cerdanyola. Volem incrementar les activitats i els beneficis perquè ciutat i universitat creixem. A la universitat hi passen més de 50.000 persones que estudien o treballen, quasi tantes com població té Cerdanyola. Hem d’incrementar la visibilitat de Cerdanyola com a ciutat universitària.
Ha assegurat que és una prioritat del seu mandat rejovenir i estabilitzar la plantilla. Ja han començat a treballar en aquesta línia?
Tenim un pla per rejovenir la plantilla, però el problema és que els canvis són molt lents. Tenim unes restriccions pressupostàries que ens impedeixen fer allò que voldríem fer: si es jubilen 50 persones a l’any, poder contractar-ne 100. Ara mateix tenim unes restriccions que ens impedeixen contractar més persones que les que deixen de treballar. Necessitem canvis d’algunes lleis i també més dotació pressupostària. Un dels meus objectius és que a l’acabar al mandat s’hagi reduït com a mínim un parell d’anys la mitjana d’edat del professorat i del PAS. Són molts anys sense que entri personal nou a la universitat.
Aquest darrer any s’ha hagut d’augmentar la docència i la gestió telemàtica a la UAB. Creu que perdurarà gran part una vegada superada la pandèmia?
Ara fa un any que d’un dia per l’altre, professors, alumnes i PAS vam haver de marxar a casa sense estar preparats. Tota la feina s’ha continuat fent i ha suposat un esforç titànic per part de tothom. Podem estar orgullosos de tots els membres de la comunitat universitària. El que sí passarà és que quan acabi la pandèmia haurem après molt. I les coses bones les aprofitarem per implementar-les. Però en tot cas, la UAB serà sempre una universitat presencial, on la recerca és el motor del nostre moviment i amb un campus on la interacció entre les persones és bàsica per a la formació d’aquests ciutadans crítics que volem formar.
