RedaccióCada habitant de Cerdanyola genera més de 430 quilos de residus en un any. Amb l’objectiu de potenciar la recollida selectiva, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) bonifica els municipis que més reciclen reduint l’import de la taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR) que han de pagar els veïns.
La TMTR és una taxa que paguen els ciutadans i els negocis per finançar part dels 153 milions d’euros que costa la gestió sostenible de les deixalles. En la majoria dels municipis, està inclosa com un concepte en el rebut de l’aigua, i tot i ser una taxa força desconeguda, el conjunt de la ciutadania pot fer accions per reduir-ne l’import, que no és igual per a tots els habitants de la metròpolis.
En el cas de Cerdanyola, la taxa està al voltant dels 54 euros per domicili i any, molt similar a la mitjana del territori metropolità. Eloi Badia, vicepresident de Medi Ambient de l’AMB, explica que “el tractament de residus requereix una estructura molt complexa per poder gestionar eficientment les deixalles i obtenir-ne recursos a través del reciclatge”. Gràcies a les plantes de tractament i separació d’envasos, a la xarxa de deixalleries, a les plantes de compostatge, a les incineradores i als ecoparcs, es pot reduir l’impacte ambiental dels residus que es generen. El 85% del cost d’aquestes infraestructures i dels equips humans que les gestionen es cobreix a partir de la TMTR. L’AMB, que té les competències en el tractament de residus, calcula l’import de la TMTR que ha de pagar cada ciutadà en funció dels residus que es generen al seu municipi i el nivell de recollida selectiva, que a Cerdanyola se situa en un 35%, un punt percentual per sobre de la mitjana del territori metropolità, on l’índex és d’un 34%.
Taxes el triple de cares
L’import de la TMTR varia entre els 20 i 30 euros anuals per llar de municipis com Torrelles de Llobregat i els més de 60 de Castelldefels o Begues, que genera un 45% més de residus que la mitjana de la metròpolis. L’any passat cada beguetà va produir més de 680 quilos de deixalles. “Si els habitants d’un municipi generen pocs residus i, a més, els separen bé, l’AMB ha d’invertir menys recursos a gestionar els residus d’aquest municipi, i per tant, la taxa que paguen els ciutadans ha de ser menor”, justifica Víctor Mitjans, cap del servei d’estudis i programes de l’AMB. En un municipi no tots els habitants paguen el mateix. El sistema de càlcul de la TMTR defineix quant ha de pagar un domicili i un comerç. L’escalat es fa a través del consum d’aigua perquè es considera que qui gasta més aigua té més capacitat adquisitiva, i per tant, genera més residus. En el cas dels comerços l’escalat es fa en funció del tipus de negoci i la quantitat de residus que produeix. Així, un despatx professional pot pagar uns 170 euros mentre que un restaurant pot arribar a superar els 1.500, ja que genera una gran quantitat de matèria orgànica. “Qui recicla més i millor ha de pagar menys perquè gestionar els seus residus resulta més barat per l’AMB, aquesta és la lògica del sistema”, sentencia Mitjans.
Com es pot reduir la TMTR
Un ciutadà pot considerar que la seva capacitat d’incidir en el cost de la TMTR és mínima. Per contrarestar aquest efecte hi ha bonificacions ambientals per l’ús de les deixalleries. Per beneficiar-se’n cal demanar un carnet de deixalleries presentant un rebut recent de l’aigua. A partir d’aleshores, cada cop que utilitzi una deixalleria el ciutadà rebrà una bonificació sobre l’anualitat de la taxa de l’any següent. Com més ús, més descompte. Així, qui la fa servir la deixalleria dos cops en un any té un descompte d’un 1% i qui hi va més de 15 vegades pot arribar a acumular un descompte del 14%. En definitiva: qui separa i recicla més, paga menys. A Cerdanyola, hi ha una deixalleria al quilòmetre 2,2 de la carretera Cerdanyola – Sant Cugat, una altra a les instal·lacions de la Universitat Autònoma i a més a més, una deixalleria mòbil itinerant. Per altra banda, amb l’objectiu que la taxa sigui més justa i social, des d’aquest any es bonifica el 100% de la taxa a les famílies vulnerables. S’estima que podran gaudir d’aquesta bonificació entre 15.000 i 20.000 famílies amb un import total d’uns 800.000 euros.
