Redacció
El jutjat del contenciós administratiu número 5 de Barcelona dóna la raó a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en el recurs interposat pels regidors d’ERC Daniel Mallén i Helena Solà i anul·la l’acord pres el 17 de desembre de 2014 que aprova el conveni entre l’ajuntament de Cerdanyola i la UAB referent al reconeixement, liquidació i extinció de diverses obligacions econòmiques. La sentència encara no és ferma, atès que les administracions -Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i Universitat Autònoma de Barcelona- tenen el termini de 15 dies per interposar recurs d’apel·lació. Els republicans han anunciat en un comunicat que ja han demanat al govern municipal que no presenti recurs contra la sentència i recorden que “també en el seu dia Compromís per Cerdanyola es va oposar a l’esmentat conveni i va considerar que la manca dels informes també havia menystingut els seus drets com a regidors, si bé no van recórrer judicialment”.
El conveni anul·lat establia que l’Ajuntament de Cerdanyolaadquiriria per compra venda a l’UAB el terreny i l’edifici de l’Escola Bellaterra (l’Escoleta), per un import de 2.614.847.55€ i es reconeixia la prescripció d’uns deutes tributaris de la Universitat Autònoma per valor de 483.371.02€. ERC sempre ha defensat que “Cerdanyola no guanya res d’adquirir la propietat d’un terreny i un edifici que haurien de ser de la Generalitat de Catalunya”.
Els regidors d’Esquerra van interposar aquesta demanda judicial perquè es vulneraven els seus drets bàsics d’informació al no poder consultar en el termini legalment previst els informes d’intervenció i de secretaria, ambdós de caràcter vinculant. La sentència estima plenament els arguments emprats per Mallén i Solà i considera acreditat, atesa la prova practicada, que “l’obligació de comptar amb aquests informes, complexos, tant jurídicament com econòmica, amb caràcter previ al ple, va influir en el dret dels regidors d’emetre un vot amb garanties”. El Grup Municipal d’Esquerra defensa una gestió pública exigent i transparent dels recursos públics tant com el fet de tenir bones relacions amb la Universitat Autònoma de Barcelona. “És lamentable que calgui recórrer a la via judicial per reivindicar els drets democràtics i una bona gestió per evitar el malbaratament d’uns recursos que són de tots i que tant costa obtenir”, asseguren.
