Redacció
Enric del Amo fa una mica més d’un any que és el president del Club d’Esports de Muntanya (CEM) Cerdanyola. Ara vol introduir canvis per crear una cultura muntanyenca entre els infants del municipi. També aspira a aportar a la ciutat una font d’entreteniment i fomentar els esports de muntanya al municipi. Ara mateix, està enfocat en la construcció del rocòdrom per tenir-lo a punt tan aviat com es pugui i que tot el públic ho pugui gaudir
Quines noves propostes introduirà en el nou mandat i en què es diferencia la nova directiva de l’anterior? Quin és l’objectiu principal de la nova junta directiva?
Ara mateix estem centrats en dues coses, recuperar l’activitat després de la Covid, perquè ens ha obligat a parar 2 anys i ens ha afectat molt. Abans teníem 12 seccions funcionant i cada una feia una activitat al mes, tot això ho vam haver de parar i a poc a poc anem recuperant la normalitat, no està tot recuperat però a poc a poc la situació està millorant. I després també estem molt centrats en l’escola de muntanya i tot el projecte del rocòdrom a la nova seu del club.
Ara que has mencionat el sistema de seccions. Com funcionen?
Ara tenim excursionisme, que consisteix en rutes curtes per baixa i mitja muntanya, Marxa nòrdica que està dividida entre les seccions d’entrenament, competició i sortides. Després tenim barrancs, escalada, vies ferrates, alpinisme, bici de carretera i de muntanya. El club compta amb 520 socis i tenim molta gent que fa de tot. L’objectiu del club és que hi hagi espai per a tothom i per això estem desenvolupant l’escola de muntanya per a nens. Per això fa falta el Rocòdrom, ja que a Cerdanyola no trobem equipament d’aquest tipus.
La construcció del rocòdrom es troba en fase 2 Quan estarà completada l’obra del rocòdrom i com serà el funcionament del d’aquest?
La idea és que a l’octubre la fase 2 estigui acabada. La fase 2 consisteix en una paret de 100 metres quadrats escalables, la primera paret de la fase 1 no arriba a seixanta. La segona fase està pensada per entrenar amb nens. A partir del setembre volem oferir extraescolars per a infants i obrir el rocòdrom a tot el públic. Però es tracta d’un equipament privat i, per tant, els usuaris hauran de ser socis o venir acompanyants d’un soci i pagar una quota per poder utilitzar-lo. Les quotes estan per definir i canviaran en funció del volum de gent que vingui, de la situació de la pandèmia… La idea és que el rocòdrom sigui un espai obert per a tota la població. La quota anual del club són 20 euros, la idea és que sigui el més popular possible i oferir un servei al poble.
A Cerdanyola trobem una escassa oferta de activitats d’aventura. Des del CEM hi ha alguna proposta més per fomentar aquest tipus d’activitats dins del municipi?
Ara mateix les sortides que oferim tenen un handicap, només estan disponibles per als majors d’edat. A Collserola podem fer moltes coses, però també hi ha moltes activitats que hem de fer fora de Cerdanyola. Al final la nostra idea de club és formar a la gent perquè puguin anar a la muntanya de forma autònoma i sense perill. La nostra intenció és que aquesta oferta formativa arribi a més gent, ara la idea inicial és fer formació aquí al rocòdrom, però més endavant ampliar-ho i realitzar els entrenaments de les diferents seccions en altres espais.
Com farà la nova junta directiva per intentar atreure assistents més joves i fomentar les activitats entre els joves del municipi?
És veritat que la mitjana d’edat del club ara mateix deu estar al voltant dels cinquanta anys, però hem de tenir en compte que les activitats que més atrauen els joves es fan en grups més reduïts. Aquí també va enllaçat el projecte de l’escola de muntanya, que ajudarà a crear una cultura de muntanya entre els més joves. Un espai de Cerdanyola que hem d’aprofitar és la Universitat Autònoma. Molts estudiants viuen a Cerdanyola, però no fan vida a la ciutat i és un perfil que s’ha d’aprofitar i s’ha d’atraure. Aquí és on pensem que el rocòdrom pot ajudar.
El principal actiu de muntanya de Cerdanyola és Collserola, des del CEM es promourà la seva utilització realitzant esdeveniments com curses?
El parc natural cada vegada està més limitat per la pràctica de l’esport. Sobretot està limitat per les activitats grans, cada vegada que hem de fer una activitat de més de 25 persones hem de demanar permís a l’Ajuntament, i això és un handicap. Una proposta seria fer un circuit d’orientació fix, és una cosa que costa molt poc de fer i aportaria molt. I encara que les activitats grans no es puguin fer, Collserola és un lloc molt bo per entrenar i estar en contacte amb la natura.
En els últims anys s’ha produït un augment de curses a la muntanya provocant una massificació d’aquesta, com complementeu la activitat esportiva de muntanya amb la protecció de la natura?
L’única manera d’evitar-ho és la diversificació dels espais. Hem de diversificar i fer activitats més respectuoses amb el medi ambient. Des de la federació s’ha creat el segell de petjada verda, que certifica que els teus actes tenen el mínim impacte en el medi ambient, malgrat això, és complicat d’obtenir perquè hi ha molts requeriments. Des de la meva opinió personal, el problema no ve dels clubs perquè els clubs ja assumeixen que s’ha de cuidar la muntanya. El punt és que no hi ha prou consciència social. Per exemple, a Collserola és molt habitual que a la vora dels camins trobem bosses amb els excrements dels gossos. Hem millorat molt perquè Collserola estava molt més bruta, però igualment falta aquesta consciència d’educació ambiental. I des del club sí que treballem per millorar aquesta educació. – Marc Ramos
