
Després de quatre anys a l’oposició i de ser la força més votada a les passades Europees, la secció local d’Esquerra Republicana afronta les municipals amb cares noves i els ulls posats a l’alcaldia que ostenta la socialista Carme Carmona des de 2009. Tot i la davallada que els augura la darrera enquesta del CIS, Helena Solà, que repeteix com a alcaldable, ha dit que ERC té possibilitats reals de ser “si no la força més votada, de les més votades” de Cerdanyola i d’accedir a l’alcaldia després del proper 24 de maig. Solà ha assenyalat “la dinàmica nacional que bufa a favor” com un factor beneficiós i ha afirmat, també, que l’equip que lidera és plenament conscient de la necessitat de “dialogar” que depara la pròxima legislatura.
Més força als independents
La llista amb què ERC concorrerà a les municipals revalida la tasca dels dos actuals regidors, Helena Solà i Daniel Mallén, que segueixen encapçalant la llista i obre les portes a la figura dels independents que guanyen pes respecte als comicis de 2011. Tant és així que, dels cinc primers llocs de la llista, només els dos primers són militants del partit. Per ordre, les tres següents posicions les ocupen tres independents que s’estrenen enguany: l’advocat Íñigo Enterria, que ja ha estat col·laborant amb la formació en el projecte del crematori; la geòloga Elizabeth Pasamonte i el periodista Albert Turon. L’equip s’ha compromès, de guanyar, a “obrir l’ajuntament de bat a bat” i a fer possible un consistori “obert i democràtic”. Solà, per la seva banda, ha agraït a les noves incorporacions la seva implicació per “la responsabilitat” que això suposa i per la “gran afectació que tindran a les seves vides”.
Noves restriccions legals
La fita electoral a què aspira ERC implica, sens dubte, un augment de vots “transversal” a tots els barris de la ciutat. Les noves restriccions de la Llei Orgànica Electoral, però, faran més difícil l’objectiu dels republicans. Segons els canvis introduïts que pretenen llimar les diferències econòmiques dels partits, queda prohibida la difusió de publicitat o propaganda electoral en premsa, ràdio o altres mitjans digitals fins a l’inici legal de la campanya, que enguany s’ha fixat en el 8 de maig. Turon, el cinquè a la llista, ha sostingut que aquestes limitacions “compliquen les campanyes electorals tal i com han estat enteses fins ara”.