Redacció
Els afectats per l’amiant de Cerdanyola i Ripollet confien que al final la justícia els tornarà a donar la raó. Al juliol del 2012, l’Audiència Provincial de Madrid revocava la sentència que el 2010 va emetre un jutjat madrileny de primera instància que condemnava Uralita a indemnitzar-los col·lectivament amb 3,9 milions d’euros. Els advocats dels afectats, del bufet de Miquel Roca Junyent, van apel·lar davant del Tribunal Suprem, que es va pronunciar a finals de l’any passat de la mateixa forma que ho havia fet l’Audiència provincial de Madrid. Però malgrat el nou revés judicial, els afectats ja han apel·lat al Tribunal Constitucional. “Els afectats volen esgotar totes les instàncies possibles i aquesta és l’única opció que tenim si després volem arribar a instàncies europees”, explica l’advocat Jordi Calvo, que anuncia que no saben quant trigarà el Constitucional en pronunciar-se.
Els afectats han rebut aquesta nova sentència amb indignació: “És una sentència molt dolenta que deixa en indefensió els malalts”, destaca el president de l’Associació d’Afectats per l’Amiant de Cerdanyola i Ripollet, Leontí Trabalón, que assegura que “cal continuar lluitant perquè es faci justícia”. Per a ells, el primer revés judicial va ser que l’Audiència de Madrid revoqués la sentència que va condemnar Uralita a indemnitzar amb gairebé 3.918.594 euros 45 veïns -dels quals 14 ja han mort- de Cerdanyola i Ripollet pels danys derivats de l’exposició a la pols d’amiant perquè considerava que la causa ha prescrit. Quan els veïns van cobrar la indemnització, els seus advocats ja van preveure que Uralita recorreria la sentència i els van advertir que no toquessin els diners fins veure que passava finalment.
Uralita haurà d’indemnitzar una filla i tres dones d’extreballadors afectades per l’amiant
Uralita haurà de fer front al pagament de més de 700.000 euros en concepte d’indemnització als familiars de quatre dones que van morir com a conseqüència de les patologies provocades per la inhalació de les fibres d’amiant adherides a la roba de treball del pare d’una d’elles i els marits de les altres tres, tots ells empleats de l’empresa a les instal·lacions de Cerdanyola. La sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància 96 de Madrid considera provat que l’empresa va incomplir greument la normativa vigent en matèria de protecció de la salut de les persones que hi treballaven, incloent-hi la taxativa obligació de fer-se càrrec de la neteja de la roba de treball susceptible d’haver quedat impregnada amb fibres d’amiant i proporcionar dobles taquilles per evitar que la roba de feina dels operaris pogués contaminar la de carrer. Per contra, la sentència no reconeix el dret de 17 veïns de la localitat que també van denunciar l’empresa pels efectes que la seva activitat tenia als municipis de Cerdanyola i Ripollet, i que reclamaven fins a 5,7 milions d’euros. Uralita ha reiterat que la companyia va respectar la legislació específica i assegura que “va ser pionera en l’adopció de diverses mesures de prevenció que va posar en marxa el 1977, és a dir, cinc anys abans que entrés en vigor la normativa espanyola de 1982” i sis anys abans de les primeres recomanacions de l’OIT i de la CEE. En aquest sentit, “malgrat la satisfacció per una sentència que nega alguns dels principals trets argumentals fets servir per Uralita en els processos judicials seguits per determinar la responsabilitat de l’empresa en les patologies mortals de persones exposades a l’amiant al seu entorn domèstic”, els advocats dels demandants, el Col·lectiu Ronda, anuncien que interposaran recurs contra la resolució judicial pel que fa 17 víctimes ambientals de l’amiant, també incloses en la causa i que han vist desestimada la seva pretensió de ser indemnitzats. Per al Col·lectiu Ronda, “la sentència aplana el camí per a futures reclamacions de persones que, com és el cas d’aquestes quatre dones mortes, han estat víctimes de l’amiant malgrat no tenir cap relació laboral directa amb Uralita”.
