
Carme Arché, Glòria Urbano, Marian Navarro, Helena Solà, Montse Nieto, Carme Pina, Pau Ortolà, Gorka Samaniego, Korina Medina, Adrià Guimerà, Anna Montfort, Isaac Martínez, Cecilia Collado i Paula Collado. Aquestes són les 10 dones i els quatre homes que han dit adéu al consistori en un emotiu últim ple del mandat, que oficialment va servir per aprovar l’acta de la sessió ordinària del 30 de maig. “Gràcies per la vostra tasca i també gràcies a les famílies, que són essencials perquè molts estiguem aquí”, destacava l’alcalde Carlos Cordón.
Tots els que marxen coincidien en l’honor i l’orgull d’haver estat regidors, en la seva voluntat de fer de Cerdanyola una ciutat millor, en l’agraïment als treballadors del consistori i en el desig de la millor sort als nous regidors.
“M’omple d’orgull haver pogut posar el meu granet de sorra per mirar de tirar endavant polítiques que permetin fer realitat projectes des d’un punt de vista progressista i d’esquerres. Ha estat una experiència complerta, he après molt de vosaltres”, assegurava Isaac Martínez (En Comú Podem), que demanava al nou govern municipal que accepti les aportacions i els reptes que aportin la resta de grups. “Ha estat una experiència molt enriquidora, represento un grup que ha aconseguit coses de les que em sento molt orgullosa”, destacava Paula Collado (En Comú Podem). També es mostrava orgullosa de la feina feta Cecilia Collado (En Comú Podem), que posava en valor el paper del grup en la creació de la Taula d’Habitatge i la gestió directa de les escoles bressols municipals. “Ens hagués agradat arribar més lluny, però em quedo amb totes les coses bones i enriquidores i amb tot el que hem aconseguit per Cerdanyola”, assegurava.
“Jo avui només plego de fer de regidor i surto d’aquí més comunista, més feminista i més independentista que mai”, remarcava Adrià Guimerà (Guanyem), que apuntava que realment hi ha una distància abismal entre l’Ajuntament i la realitat de cerdanyolenques i cerdanyolencs: “Massa burocràcia en general i massa posar-se a la defensiva quan venen problemes realment dramàtics com poden ser els de l’habitatge”. Anna Monfort (Guanyem) destacava que Guanyem ha estat la veu crítica: “Hem denunciat la precarietat laboral, l’especulació immobiliària i la manca de suport als col·lectius més vulnerables i hem lluitat per preservar la nostra identitat i cultura davant els intents de diluir-les. Alhora, hem defensat una gestió més transparent i participativa, on els ciutadans tinguin el poder de decidir sobre els assumptes que els afecten directament. En definitiva, polítiques que prioritzin el benestar de les persones”.
“No hem estat capaços de vendre la nostra forma d’entendre i fer política. Però podem dir que la política no ens ha canviat i això és un patrimoni que ens emportem”, reconeixia Gorka Samaniego (CS). Per a ell, els dos problemes de la política són que moltes vegades l’interès particular està per sobre del col·lectiu i la seva professionalització: “He vist coses que no m’han agradat, però dono per fet que és política i no res personal. I això em porta a concloure que la política no és el meu lloc i espero poder seguir ajudant la ciutadania des d’altres esferes”.
“Ha estat una bona experiència, som l’únic grup que desapareix del plenari, però les nostres idees continuen vigents”, valorava Pau Ortolá (Cs), que assegurava que s’emporta alguns amics del consistori i desitjava el millor als que marxen i als que vindran. Per a Korina Medina (Cs), el seu pas pel consistori l’ha fet veure que “les ideologies polítiques pesen més que l’empatia”. Tot i això també apuntava que s’emporta amics i demana als que governaran que facin política útil.
“Han estat quatre anys intensos i una experiència satisfactòria”, remarcava Carme Pina (ERC), que es definia com una regidora accessible i propera i posava en valor l’aprovació de mocions com la feminització del nomenclàtor, contra la pobresa menstrual i contra la bretxa salarial. “Esperem que no caiguin en el calaix de l’oblit i es duguin a terme”, apuntava, mentre demanava als nous governants que segueixin vetllant pel benestar de les dones. “Jo volia canviar el món i si hi ha alguna feina des de la que es pugui fer, és aquesta. Ser útil, treballar per al bé comú ha estat un privilegi que mai oblidaré”, valorava Montse Nieto (ERC). “Han estat quatre anys molt difícils en molts sentits i per això vull parlar de la meva valentia, la de totes les dones, les que avui marxen, les que es queden i les que vindran. Les dones mai deixem res enrere, anem amb tot sempre. Així que si us plau, respecte i admiració absoluta per totes i cadascuna de nosaltres!”, reivindicava Nieto, que recordava al nou govern que té una assignatura pendent amb l’Ajuntament com a organització: “Ha de ser la primera de les vostres prioritats ja que de poc serviran les vostres polítiques sinó prioritzeu les condicions de treball, les que permeten una vida digna a les persones”. Per la seva banda, Helena Solà (ERC) s’acomiadava del plenari tot remarcant que la política segueix sent masclista: “Les regidores a l’oposició no tenim dret a la baixa maternal ni els nostres fills tenen dret a la lactància materna i això ho hem de canviar perquè és un greuge comparatiu entre homes i dones”. Solà tanca una etapa de 12 anys al consistori on els republicans les ha passat de tots colors. “Però sobretot hem treballat molt per aconseguir una Cerdanyola millor, som el grup municipal que més mocions ha presentat”. La republicana deia adéu al plenari amb la defensa de la necessitat d’avançar cap a formes més participatives i democràtiques. “Ens cal una Cerdanyola socialment justa que garanteixi els drets socials de les més vulnerables”, finalitzava.
“Ha estat una bonica experiència que no ha estat fàcil, però que m’ha permès intentar millorar el dia a dia de les persones de Cerdanyola”, assegurava Marian Navarro (PSC). Per a Glòria Urbano (PSC) és moment de tancar etapes i de seguir evolucionant: “El pas per la política durant aquests quatre anys m’han permès créixer enormement. Ser servidora pública és una de les millors accions que m’enduré i que sortosament continuaré fent”. Urbano apuntava que integrar amb fermesa el servei públic passa per escoltar als demés. “L’empatia ha estat una eina quasi inherent en mi”, afirmava, mentre remarcava que sempre ha fet el que ha considerat escaient per defensar amb tot el seu cor “la funció pública i els valors que això representa”.