Redacció
Segons les dades de l’Observatori Comarcal, a Cerdanyola viuen 166 persones de nacionalitat ucraïnesa. Una d’elles és Elena Pashchuk, que el passat dilluns es concentrava conjuntament amb centenars de persones davant l’Ajuntament de Cerdanyola per mostrar el seu rebuig a la invasió i el bombardeig d’Ucraïna per part de l’exèrcit de Rússia.
Ella i la seva família van arribar a Badalona al 2005 des d’Ucraïna. Ara fa 10 anys que viu a Cerdanyola. “Aquí sempre estarà part del meu cor”, explica Pashchuk, que té un fill a l’institut i una filla a l’escola Collserola. Precisament a aquest centre s’ha habilitat un punt de recollida d’ajuda humanitària. “La gent ja està portant tot el que pot: menjar, medicaments i roba… El meu marit i jo amb amics ens turnem per fer paquets i ho portem en furgoneta a Barcelona des d’on s’envia a Ucraïna. És el que podem fer des d’aquí”, explica. Però mentre coordina aquesta ajuda, la cerdanyolenca s’aixeca cada dia amb el neguit d’esperar un missatge dels seus pares: “Cada dia em diuen com estan, per sort ells viuen a la part més propera a Polònia, on encara no hi ha bombardejos com a Kiev”. Però per a tots els ucaïnesos la vida ha canviat. Per exemple, la seva mare és professora d’una escola d’infants orfes que ara és una base militar. “Però ella em transmet que em de creure en les nostres forces militars, en el nostre president i en la nostra gent”, assegura. “Quan vaig escoltar el president Zelenski al Parlament Europeu vaig plorar, estic orgullosa de com la gent del meu país en aquests temps tan difícils està tan unida. En 30 anys mai la gent havia estat tant unida. Gent que no tenia ni idea d’armes perquè mai n’havia tingut ni les saben fer servir, però lluitaran fins al final”, explica emocionada. “Els ucranians som gent de pau i molt treballadora. Hem volgut formar part de l’OTAN i de la Unió Europa per estar una mica més protegits”, defensa la cerdanyolenca. “Jo he perdut una filla per una malaltia, però quan et maten un fill per una guerra que tu no has triat és horrible”, assegura.
Els seus pares i la seva germana s’han quedat a Ucraïna
Elena té quasi 44 anys i viu amb el seu marit i els seus dos fills, però des de fa pocs dies també conviu amb la seva cosina i el fill d’aquesta: “Per sort, ells dos han pogut escapar de la guerra. Un dia el nen anava a l’escola i al dia següent es va despertar amb sirenes i bombardejos”. Però Elena està preocupada pels seus pares i la seva germana, que encara es troben a Ucraïna. “Ella té una filla i els hi vaig proposar que vinguessin a Cerdanyola amb nosaltres, però va preferir quedar-se a Ucraïna donant suport al seu marit. Els meus pares també diuen que és la seva terra i que si els hi toca morir ho faran allà. És molt dur, però respecto la seva decisió”, afirma convençuda. Ella, des de Cerdanyola, se sent profundament agraïda pel suport rebut per la seva ciutadania: “Estem rebent molt suport. La gent et proposa moltes coses per ajudar, et demana què poden fer i s’ofereixen pel que calgui”. La seva esperança, com la de molts, és que “aquest malson acabi aviat”.
