Redacció
La muntadora i recentment premiada amb la Creu de Sant Jordi, Elena Jaumandreu, serà l’encarregada de llegir el manifest d’un 8-M especial perquè recupera la presencialitat després del parèntesi de la pandèmia. “Les activitats que conformen el programa han estat pensades en clau de xarxa, de transversalitat i sota una tasca de teixir aliances”, destacava la regidora de Feminisme i LGTBIQ+, Glòria Urbano.
Així, el programa d’enguany recull en clau feminista, activitats de promoció de la salut des de l’òptica de la dona, activitats treballades conjuntament amb el programa d’immigració i cooperació al desenvolupament, activitats culturals i com no activitats del programa de gent gran. Una campanya que s’allargarà durant tot el març “amb la clara voluntat d’expressar el compromís de l’Ajuntament en la lluita feminista i la incorporació de la perspectiva de gènere a les polítiques publiques”, remarcava Urbano. “Vull agraïr la col·laboració d’una dona emblemàtica de la ciutat, l’Elena Jaumandreu”, destacava Urbano en el marc del seu agraïment a les entitats i col·lectius que fan possible el programa del 8-M. “La figura de l’Elena Jaumandreu, és un mirall del que representa aquest 8M. Un dia reivindicatiu i de reconeixement cap a la figura de la dona, cap a la lluita que ha portat a que avui, malgrat tots els entrebancs les dones comencem a ocupar el lloc que ens pertoca”, explicava Urbano. “Ja era hora”, afegia Jaumandreu.
“La millor muntadora del món”, segons Orson Welles
Elena Jaumandreu (Barcelona, 1936) és “la millor muntadora del món”, segons Orson Welles, amb qui va treballar en la pel·lícula Campanades a mitjanit (1965). Pionera en el seu àmbit, va aprendre l’ofici del seu pare, el Francesc –“si no fos per ell, continuaria sent secretària”- i es va especialitzar, sobretot, en el muntatge de doblatge. Va treballar amb directors com Carlos Saura (Los golfos, 1960), Marco Ferreri (El cochecito, 1960) i Eloy de la Iglesia (Fantasía… 3, 1966), i en pel·lícules com Las Vegas, 500 millones (1968), d’Antonio Isasi-Isasmendi, o Interior roig (1983), d’Antoni Anglada. Instal·lada des del 1983 a Cerdanyola, hi va desplegar un activisme compromès i sostingut, molt vinculat a l’associacionisme cultural. L’any 2019 va ser reconeguda com a membre d’honor de l’Acadèmia de Cinema català i al desembre del 2021 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Cultura feminista
Una de les línies de treball que defineix el programa és la cultura feminista -donar a conèixer la història de les dones i la cultura en femení és una línia estratègica permanent de la Regidoria de Feminisme i LGTBIQ+. Amb la implicació del MAC i del Servei de Cultura s’han programat dos actes que recullen la història de 12 dones sovint oblidades en els llibres i textos, pioneres, modernes autores de l’escena catalana. Totes les exposicions amb el clar objectiu de demostrar que la història de les dones és història. Aquest projecte consta d’una obra de teatre, una exposició a l’Ateneu i una exposició itinerant per diversos equipaments de la ciutat. També s’ha programat una obra de teatre en clau d’humor destinada a la franja d’edat adulta, dues pel·lícules i una presentació de llibre, visita al taler de l’Elisa Arimany i la mirada infantil amb una activitat de conta conte.
Simbolisme del teixit
El segon eix del programa és el simbolisme del teixit, que es visualitzarà a la Plaça de l’Ajuntament, amb el guarniment amb un tapiç el.laborat per Marutxi Beaumont, professora de l’Escola d’Art de l’Ateneu amb la col.laboració del grup de dones de gent gran.
Esport feminista
Finalment, l’últim eix del programa és l’esport feminista. En aquest àmbit destaquen la Cursa i Caminada Feminista de Cerdanyola (5 de març), que recupera la presencialitat després que l’any passat se celebrés virtualment. La marxa nòrdica s’inclou com una activitat des de la mirada de la dona, destacant les activitats que l’envolten centrat en els beneficis de la marxa nòrdica en la dona.
