Redacció
La Generalitat ha declarat bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, el poblat ibèric de Ca n’Oliver. El jaciment, situat al barri de Montflorit, és un enclavament rellevant de l’antic territori de la Laietània i del món ibèric català. La distinció representa per al poblat “la cirereta d’un pastís que és la feina d’un munt de persones que durant aquests anys han fet possible arribar fins aquí”, destacava el director del Museu i el Poblat de Ca n’Oliver, Joan Francès.
PER QUÈ ÉS IMPORTANT EL POBLAT?
El jaciment ibèric de Ca n’Oliver constitueix un espai patrimonial de primera magnitud per a la recerca, amb valors arqueològics, històrics, arquitectònics i culturals indiscutibles que il·lustren a bastament aquest enclavament ibèric i faciliten la comprensió del conjunt del món ibèric en el context històric del Mediterrani occidental. La seva llarga trajectòria en el temps, amb una ocupació continuada des de la formació de l’iberisme (s. VI aC) i fins a la seva desaparició (s. I aC), el converteixen en un enclavament especialment rellevant per a l’estudi d’aquesta cultura. A més, és en el poblat de Ca n’Oliver on es documenta per primera vegada el ritual de les inhumacions infantils i els testimonis més septentrionals d’escultura ibèrica zoomorfa. Des de la Generalitat també es destaca que els materials arqueològics recuperats a les excavacions formen un conjunt d’interès excepcional que constitueix un dels seus principals actius ja que es tracta d’una de les col·leccions de materials més destacades del país.
Però sobretot el govern català considera que “el model de gestió de tot el recurs patrimonial és també modèlic”, ja que s’ha sabut combinar la recerca arqueològica amb la consolidació i la restauració de les estructures i materials, l’exposició d’aquestes a través del Museu, així com l’oferta didàctica i educativa, amb l’objectiu d’explicar el fenomen de l’iberisme a tota la ciutadania. I és que Ca n’Oliver és un dels pocs casos a Catalunya de jaciment i museu monogràfic on s’exposen més de 500 objectes trobats a les excavacions arqueològiques. Precisament el dia que es comunicava a la premsa la distinció, una escola de Terrassa visitava l’equipament. “El fet que avui tinguem una escola aquí demostra que sempre hem volgut col·locar la gent al centre del projecte”, assegurava satisfet Francès. En aquesta línia, un dels reptes de futur del poblat és la creació d’una aula didàctica amb zona d’experimentació que doni resposta a la demanda creixent de visitants.
COM VA COMENÇAT TOT?
Ara fa 30 anys el poblat només era un descampat. Al 1986 s’iniciaven uns treballs arqueològics amb l’objectiu d’estudiar un poblat ibèric, recordava el director del Poblat i el Museu de Ca n’Oliver. Tres dècades després és un bé cultural d’interès nacional, un fet que suposa prestigi i “torna a ficar Cerdanyola al mapa a través dels museus”, valorava la regidora de Cultura, Elvi Vila. “Per fer-nos una idea ca n’Oliver està ara en el mateix grup que Empúries, Ullastret i els principals jaciments de Catalunya”, explicava Francès, mentre Vila apuntava que la distinció obliga a preservar i mantenir el poblat per assegurar la integritat de llur valor cultural. El reconeixement també implica que el jaciment no pot ser destruït i que s’ha de permetre l’accés dels especialistes perquè que puguin estudiar-lo i catalogar-lo convenientment. Per a l’alcalde Carles Escolà la distinció suposa un “motiu d’orgull” i un “reconeixement a tota la feina ben feta durant aquests anys”. Però sobretot carrega el municipi de “responsabilitat” per continuar amb la tasca realitzada fins ara en un dels “elements imprescindibles per conèixer el passat del nostre territori”. – NF
