Redacció
Pas més per a la transició energètica a Cerdanyola. El ple aprovava inicialment per unanimitat la modificació de l’IBI i l’IAE amb bonificacions vinculades a la transició energètica.
La proposta de modificació de l’IBI bonificarà el 50% en els immobles on es facin adaptacions per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia solar. Així, la bonificació es limita a 500 euros anuals, quan actualmente és és de 333 euros. També s’augmenta de 3 a 5 anys la bonificació. En quant a l’IAE es bonificaria una part de la quota municipal durant quatre anys en cas que s’utilitzi o es produeixi energia a partir d’instal·lacions per l’aprofitament d’energies renovables o sistemes de cogeneració. Concretament, la bonificació seria del 40% els dos primers anys i del 20% els tercer i quart per a les empreses que facin autoconsum amb energies renovables. “Es tracta de bonificacions destinades a afavorir l’ús d’energies renovables i netes. La nostra política fiscal vol afavorir l´ús d’energies verdes”, destacava el regidor de Finances i Serveis Econòmics, Javi Sánchez.
El consistori també donava llum verda a les modificacions de les ordenances fiscals de l’ICIO i la taxa de clavegueram amb canvis “de caràcter tècnic encaminats a millorar la gestió i actualizar-les”, explicava Sánchez.
“El nostre grup fa anys que proposa millores a les Ordenances Fiscals. Una de les propostes del nostre programa electoral era incrementar les bonificacions a l’IBI i a l’IAE vinculades a la instal·lació d’energies renovables per autoconsum”, recordava Albert Turon (ERC). “Ens podem felicitar, però hem d’entendre que de cap manera Cerdanyola està sent pionera en l’autoconsum, les bonificacions estan en la línia de la mitjana dels municipis del voltant i per sota dels municipis pioners. Queda molt per fer”, afegia el regidor republicà. “Celebrem molt que es comencin a fer coses per la sostenibilitat i la transició energètica en aquest poble”, assegurava Issac Martínez (En Comú Podem).
“Quina és la política fiscal del PSC a la ciutat? No veiem una política clara, cada mes porten les ordenances per fascicles”, preguntava al govern Gorka Samaniego (Cs), que destacava que la política fiscal de la formació taronja és “baixar la pressió fiscal dels ciutadans”. En aquesta mateixa línia es manifestava Joan Sánchez (Junts), que tot i valorar positivament les modificacions presentades, apuntava que “no deixa de ser desconcertant que a cada ple es portin ordenances diferents amb suports diferents”. En aquest sentiz, Javi Sánchez responia que des del govern es porten al ple les diferents ordenances fiscals una vegada es treballen i s’actualitzen. “Li demano que al ple de novembre porti l’ordenança número 12 i que es revisi en les properes setmanes perquè aquells que aparquen malament paguin el 100% del servei de grua”, sol·licitava Manuel Buenaño (PP). “Aquesta ordenança és una de les que estem treballant i quan estigui la portarem al ple”, anunciava el regidor de Finances i Serveis Econòmics.
La sessió plenària també va aprovar provisionalment per unanimitat la modificació puntual del pla general metropolità a l’àmbit discontinu del Bosc Tancat i el parc de la Riera de Canaletes. El consistori va donar llum verda -amb el vot favorable de PSC, ERC, Guanyem, JxC i PP i l’abstenció de Cs i ECP- a ratificar personar-se com a part codemandada en el recurs contenciós administratiu interposat per l’Associació plataforma d’afectats urbanisme veïns Ca n’Altimira, contra la modificació puntual del PGM en l’entorn de l’estació de Renfe i els cinemes El Punt a Cerdanyola del Vallès aprovada al febrer. “Entenem que Ajuntament s’ha de presentar com a part interessada”, assegurava Isaac Martínez (En Comú Podem). “És una situació que s’hauria d’evitar en un futur. Si el PSC hagués complert les seves promeses no haguéssim arribat aquí. Nosaltres trobem a faltar l’explicació de perquè el govern ha canviat d’opinió”, criticava Gorka Samaniego (Cs). Des d’ERC, Íñigo Enterría també insistia que “és important donar explicacions i ser coherent”. La regidora d’Urbanisme, Eulàlia Mimó, reconeixia que el PSC va presentar al·legacions al projecte en el passat mandat “sobretot per la forma en com es va iniciar després de concedir llicències”. En aquest sentit, indicava que quan el PSC va arribar al govern tenia poques opcions perquè la suspensió de llicències acabava al febrer del 2020: “No podíem fer un projecte de nou i vam pensar que el millor era tirar endavant incloent les màximes al·legacions possibles i amb informes favorables”. Finalment, Ivan González (Guanyem) afirmava que la regidora Mimó “ha jugat net amb aquest expedient a l’oposició i ara al govern”.
D’altra banda, el plenari també va aprovar inicialment per unanimitat la modificació del reglament intern regulador del servei de viver d’empreses-espai coworking de Cerdanyola. “La intenció era millorar-lo i era una petició de les empreses de fa temps. Pensem que aixídonem una nova oferta a l’empresa i a l’autònom”, explicava la regidora de Promoció Econòmica, Carme Arché. El viver d’empreses- espai coworking disposa de 10 espais susceptibles d’utilització autònoma i independent, entre 2,2 m2 i 13,2 m2 que compten amb connexions elèctriques, informàtiques i telefòniques, a més de calefacció i aire condicionat. A més d’aquests espais, el viver d’empreses-espai coworking de Cerdanyola del Vallès posa a disposició dels titulars de les cessions d’ús temporals un servei de suport tècnic i administratiu en els termes que acordi l’Ajuntament i de conformitat amb les prescripcions d’aquest reglament. La durada màxima de les cessions temporals d’ocupació, incloses les pròrrogues autoritzades, no podrà superar la durada màxima de quatre anys.
