Redacció
El Diari Oficial de la Generalitat (DGC) publica la resolució d’aprovació definitiva del Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV) i el seu estudi ambiental estratègic, un cop completat el procés d’informació pública i tramitació ambiental. Aquest pla proposa una setantena d’actuacions encaminades a una mobilitat més sostenible, eficient i segura. Les propostes tenen com a horitzó temporal l’any 2026 i estan valorades en prop de 2.500 milions.
Una fita rellevant és l’increment previst de la quota del transport públic en el repartiment modal de les relacions interurbanes internes del Vallès del 13% actual fins al 21% previst i en les relacions amb Barcelona, del 43% al 50%. Cal tenir en compte que diàriament, hi ha 845.000 desplaçaments interurbans interns al Vallès i, en la relació amb l’àmbit de Barcelona, es produeixen diàriament 580.000 desplaçaments. La mobilitat amb l’àmbit de Barcelona i la mobilitat interna del Vallès representa el 85% del total de mobilitat interurbana amb origen i/o destinació al Vallès.
El PEMV planteja, doncs, un escenari de mobilitat al Vallès amb un important increment de la quota modal del transport públic tant en les relacions internes al Vallès com en les relacions de connexió amb Barcelona. D’aquesta manera, es preveu una important disminució dels vehicles/km de la xarxa de carreteres i de les emissions associades, tot i la previsió d’un increment de mobilitat en l’horitzó del pla.
L’àmbit del Vallès té un important pes demogràfic i econòmic en el marc català. Format per 62 municipis (23 al Vallès Occidental i 39 al Vallès Oriental), suma una població total de més d’1,3 milions d’habitants; el 18% de la població de Catalunya i el 26% del de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Pel que fa al PIB, el Vallès representa el 17% del PIB de Catalunya i el 24% de l’RMB.
Concretament, el PEMV preveu actuacions en transport públic ferroviari; transport públic per carretera; transport privat; mobilitat a peu i en bicicleta; i gestió de la mobilitat.
Transport ferroviari
Per a la millora del transport ferroviari a l’àmbit del Vallès, el PEMV proposa actuacions en infraestructures i serveis, entre les quals cal remarcar: la formació d’un tram de la línia orbital ferroviària entre Sabadell i Granollers; la construcció de 10 noves estacions (de les quals 3 són intercanviadors); l’increment de freqüències de l’R8 i el perllongament de la línia fins a Sant Celoni, d’una banda, i fins a Vilafranca del Penedès, de l’altra.
Algunes propostes han plantejat la creació de noves estacions ferroviàries addicionals a les incloses al Pla. Per donar-hi resposta, el Pla ha incorporat un nou estudi que avaluï la viabilitat tècnica i funcional d’aquestes possibles noves estacions: Parc Taulí, Rambla-Gran Via de Sabadell, Can Tabola, Can Salvatella i Montornès Nord.
D’altra banda, el Pla recull el perllongament de serveis de l’R1 fins a la UAB, el nou túnel de Montcada i Reixac, el desdoblament de l’R3, l’execució de nous aparcaments en estacions ferroviàries (park and ride) o el soterrament de l’R2 a Montcada i Reixac.
Autobusos interurbans
El PEMV preveu una millora en l’estructuració i la potenciació del model de xarxa del transport públic per carretera interurbà. La proposta integrada del Pla pretén millorar les connexions internes entre els àmbits del Vallès i les relacions amb l’entorn metropolità i Barcelona. Així, el Pla aposta per actuacions com la implantació de diversos corredors BRCAT, serveis d’autobús acompanyats de millores infraestructurals específiques, que permetin prioritzar el pas per als busos. Els corredors BRCAT proposats són: Caldes de Montbui – la Llagosta, Mollet del Vallès – Vall del Tenes, la Llagosta – UAB, Terrassa – Sabadell – Granollers, Sabadell – Castellar del Vallès, Cerdanyola – Barberà – Sabadell i Rubí/Sant Cugat – Cerdanyola. Paral·lelament, el Pla inclou també el reforç de les línies exprés.cat o altres millores de servei, així com la construcció d’una terminal de busos a la UAB.
Xarxa viària
Pel que fa a la xarxa viària, l’ampliació de la capacitat de les vies d’altes prestacions com la C-58 (ja executades o en execució), la C-17 (algunes també en execució) i els enllaços del corredor AP-7/B-30, són algunes de les actuacions previstes, així com la millora de l’accessibilitat, connectivitat i capacitat d’altres punts que presenten congestió.
Mobilitat a peu i amb bicicleta
Per a millorar la quota modal de la bicicleta, el PEMV preveu l’ampliació de la xarxa interurbana d’itineraris, tot prioritzant els corredors amb més demanda, la construcció d’aparcaments segurs per a bicis en les estacions ferroviàries i la millora de la permeabilitat d’infraestructures viàries. El Pla aprovat incorpora 30 quilòmetres més de vies pedalables i passa dels 120 quilòmetres nous previstos als 150. Malgrat que el Pla se centra a identificar les connexions interurbanes pedalables, també té en compte que aquests eixos tinguin continuïtat en la trama urbana.
Governança del Pla
D’altra banda, s’ha creat un Comissionat dins del Departament de Territori i Sostenibilitat per a la coordinació del PEMV. Aquest Comissionat, a més de fer l’avaluació del compliment i impuls de les propostes del Pla, gestionarà els informes de seguiment que, entre d’altres, inclouran una anàlisis específica de l’efecte COVID-19 sobre la mobilitat i sobre la proposta i previsió temporal del PEMV. Alhora, coordinarà els comitès de seguiment estratègic, tècnic i social, que es reuniran periòdicament amb l’objectiu que les administracions i agents implicats participin de manera activa en el seu procés d’avaluació i d’execució, i d’incorporació de millores.
