Redacció
El museu incorpora al seu fons, gràcies a una donació del Rotary, un conjunt de quasi 200 plaques fotogràfiques que documenten el treball de l’enginyer Carles Buïgas
La Font Màgica i la resta de fonts que l’envolten són només una part de tot el projecte de l’enginyer Carles Buïgas per a Montjuïc. Així ho demostra la ‘Maleta Buïgas’ -la darrera incorporació que ha fet el MAC gràcies a una donació del Rotary Club de Cerdanyola-, que conté 182 plaques de vidre amb fotografies i projectes de l’enginyer Carles Buïgas sobre la tasca que va fer a Montjuïc per a l’exposició Internacional de Barcelona de 1929 i d’altres projectes visionaris.
La maleta va pertànyer a Carles Buïgas i ha estat donada al MAC pel Rotary Club de Cerdanyola després d’adquirir-la a la família d’una de les seves col·laboradores. Amb aquest acte el Rotary passa a formar part de la llarga llista de donants i mecenes d’un museu que va creixent a partir de les aportacions de la ciutadania: més d’un 80% del seu fons està format per donacions de particulars en un cas inèdit i molt singular al nostre país. Per recuperar aquesta destacada peça que aportarà una informació decisiva per a l’estudi del ‘Mag de l’aiguallum’ i de l’Art Déco català, en paraules del director del MAC, Txema Romero; s’ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i la seva Oficina de Patrimoni Cultural que han donat suport a l’inventari i conservació preventiva de la peça que es trobava en perill degut a la delicadesa del suport fotogràfic antic.
EL CONTINGUT DE LA MALETA
L’última incorporació del MAC és literalment una maleta de fusta, amb l’interior compartimentat, que conté 182 diapositives de vidre. El conjunt de diapositives mostra una selecció d’imatges de projectes de Carles Buïgas, vistes de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i d’altres esdeveniments contemporanis rellevants per l’enginyer. La importància d’aquesta maleta és que és una col·lecció de diapositives que pertanyia a Carles Buïgas, que complia amb una funció de documentació i arxiu i que era un instrument de comunicació visual alhora de presentar els seus projectes i idees.
QUÈ SÓN LES PLAQUES DE VIDRE?
Les diapositives en placa de vidre tenen el seu origen en l’anomenada llanterna màgica, primer aparell visor d’imatges per projecció, i són les precursores de la diapositiva clàssica de 35 mm. El seu moment àlgid és durant el primer terç del segle XX, on es produeixen de forma massiva, però, a partir dels anys 40, comencen a ser una raresa i a mitjans de segle són substituïdes per les pràctiques i econòmiques diapositives a color, en marc de plàstic.
El nom de Carles Buïgas (Barcelona 1898-Cerdanyola del Vallès 1979) anirà sempre associat a la Font Màgica de Montjuïc, però la trajectòria creativa d’aquest enginyer el va dur molt més enllà de Barcelona i Catalunya. El 1922 va començar a traçar els primers projectes de fonts lluminoses i el 1925 en realitzarà les primeres al Palau de Pebralbes. Posteriorment aconseguirà la direcció dels jocs d’aigua i llum de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929), on dissenyarà la màxima atracció de l’esdeveniment, la Font Màgica i tot el conjunt d’il·luminacions dels edificis de l’avinguda de Maria Cristina i la Plaça de l’Univers, un jardí d’aiguallum en plena desclosa art déco. Seria Eugeni d’Ors qui definiria el seu treball com “l’art de l’aiguallum”. Després Buïgas va estendre la tècnica de l’aiguallum als jardins artificials i als teatres. Va ser reconegut per la seva especialitat, les fonts lluminoses, però al marge d’aquestes obres que li donaren fama internacional, també va treballar en el camp de la il·luminació artística de monuments històrics i naturals, i creà escenografies, decoracions, ponts, túnels i telefèrics, com ara el del port de Barcelona. De la mateixa manera, aquest caràcter polifacètic i la gran imaginació el van fer destacar en altres disciplines, com ara la literatura.
VA MANTENIR UNA FORTA VINCULACIÓ AMB CERDANYOLA
Carles Buïgas va mantenir una forta vinculació amb Cerdanyola fins a la seva mort. Va començar a freqüentar la vila d’infant quan el seu pare restaurava el castell de Sant Marçal. A partir d’aquell moment es va convertir en un dels estiuejants habituals de la població. Tot i que va projectar una font lluminosa per Cerdanyola, mai es va arribar a construir i la seva tasca a la població es reduiria a l’assessorament a l’Ajuntament en temes d’il·luminació, com ara al passeig de Cordelles i a alguna intervenció efímera a la decoració de torres. – Redacció
