Redacció
La mostra temporal ‘Instants al marge’, la unió de dos projectes fotogràfics que posen el focus sobre aquelles persones deixades al marge de la nostra societat, es pot visitar fins al 10 de juliol a la sala Arc del Museu d’Art de Cerdanyola. L’exposició forma part del programa de Cooperació i Solidaritat ‘Tots els mons al MAC’, dins la III Primavera Solidària, que organitza anualment l’Ajuntament de Cerdanyola a través de la Regidoria de Cooperació i Solidaritat.
Dos projectes independents -d’una banda, fotografies del camp de refugiats a Grècia realitzades per la fotògrafa Núria Puentes i, de l’altra, un campament gitano a la Cerdanyola dels 80, de Santi Llorens-, units de la mà de la periodista Rita Marzoa, permeten fer una doble lectura de com des de la fotografia (i el fotoperiodisme) es poden visibilitzar un seguit de discriminacions que es donen arreu del món, també al nostre costat. Durant la inauguració, Llorens va destacar en la seva intervenció que “el temps dona valor a les fotografies” i així ha passat amb les instantànies del campament gitano instal·lat al voltant del riu Sec fa 40 anys i desmantellat just abans de les Olimpíades de 1992. Llorens també va voler fer referència a l’evolució de la fotografia i va explicar que per fer les fotografies del campament va fer servir dos carrets de 36 fotografies de les quals va seleccionar 41. Santi Llorens va convidar a les persones que visiten la mostra a fer “una mirada detinguda sobre l’univers que amaga cada imatge”. Per la seva banda, Puentes també va explicar la història que hi havia darrera de les fotografies inèdites fins ahir que havia fet al 2016 quan va decidir viatjar amb l’entitat El Rebost Solidari a un dels camp de refugiats grec plens de persones que fugien de la guerra de Síria a fer fotografies d’una escola que l’entitat havia de construir. Puentes només tenia permís per fotografia l’escola, però al veure la realitat del camp, no va poder evitar plasmar-la amb la seva càmera. La fotògrafa cerdanyolenca explica que cada imatge té una història darrera i va voler fer una crida a la solidaritat doncs “les persones s’eternitzen en camps de refugiats com aquests, és normalitza la situació i com a societat hem de fer alguna cosa entre tots per evitar-ho”.
