El MAC renova la sala d’Ismael Smith

WhatsApp Image 2023-02-22 at 18.06.34

Just 50 anys després de la mort d’Ismael Smith, el Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) ha renovat la sala dedicada a l’artista amb el dipòsit de quatre escultures del MNAC.

Al 2009 s’inaugurava el MAC amb l’única sala que existeix sobre Ismael Smith i on es poden veure escultures, dibuixos, gravats, ceràmiques, joies, dissenys i abundant documentació. I al 2017, el Museu Nacional d’Art de Catalunya va realitzar la gran retrospectiva Ismael Smith, la bellesa i els monstres, que consagraria i recuperaria a Smith com a un imprescindible de l’art català de principis del segle XX. Smith ha estat reivindicat per escriptors com Josep Palau i Fabre i recuperat per investigadors i institucions. Al marge de la seva indiscutible qualitat plàstica i la rauxa creativa, i des d’una visió social de l’art, s’ha convertit en un dels artistes històrics més contemporanis. La seva obra, des d’una llibertat absoluta, ens permet abordar conceptes actuals com la perspectiva de gèneres i identitats.

4 peces procedents del MNAC

Tot coincidint amb el 50è aniversari de la mort d’Ismael Smith, el MAC, com a membre de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, rep el dipòsit permanent de quatre peces d’Smith de gran rellevància procedents del fons del Museu Nacional per a entendre la complexitat del personatge i de l’artista. Per una banda, l’autoretrat en bronze Nano de 1907 exemplifica el moment àlgid de la seva carrera, irònic i modern, una singular caricatura-escultura. També s’ha dipositat la màscara del músic lleidatà Enric Granados, que va inaugurar el casino de Cerdanyola, l’actual museu. Granados i Smith van mantenir una estreta amistat que es documenta en les diverses obres que l’artista li va dedicar. Una de les peces més destacades és el cap de grans dimensions del Quixot, un enorme guix policromat que Smith realitzaria a la seva etapa americana i que podria ser un model per a un monument no realitzat, malgrat acabi esdevenint un autoretrat i una prefiguració del destí de l’artista emmirallat en el personatge de Cervantes. I, per últim, destaca una excepcional màscara d’Elisabeth Knapp en ceràmica policromada,
adquirida l’any 2018 pel Museu Nacional, i que integrà la gran retrospectiva sobre l’artista. Es tracta d’una de les darreres 3 úniques peces conegudes que Smith realitzaria tancat ja al psiquiàtric, colpidora i fantasmagòrica, metàfora de la reclusió i del final d’un artista que va ser sempre lliure i fidel a si mateix.

Amb aquesta excepcional incorporació la Sala Smith del Museu d’Art de Cerdanyola complementa una col·lecció molt rica, la segona més completa de l’artista després de la del Museu Nacional, i esdevé un referent per al gaudi i l’estudi de la seva figura. Aquest dipòsit s’incorpora juntament amb la nova presentació de 21 dibuixos i 7 gravats d’Smith que el MAC conserva al seu fons i que molts d’ells es presenten per primer cop per mostrar tres etapes a la vida de l’artista: Barcelona (i Cerdanyola), París i Nova York. A més, una vitrina ens obre una finestra a una documentació inèdita, amb fotografia, escrits de l’artista, publicacions. També es poden veure 2 porcellanes i 2 joies del polifacètic creador.

La nova sala manté l’esperit de reivindicar altres artistes del cercle d’Smith i que van compartir una fortuna crítica similar: Laura Albéniz, Ana Maria Smith, Marià Andreu i Néstor Martín de la Torre, alhora que estableix vincles amb l’actualitat a partir del diàleg amb una obra contemporània, uns Miratges Contemporanis que aniran rotant i que s’estrenen amb una peça de Nazario.

Un dels artistes més singulars de principis de segle XX

L’1 de novembre de 1972 moria, després d’anys de reclusió al sanatori psiquiàtric de White Plains (Nova York) un dels artistes més singulars de principis de segle XX, el darrer i més autèntic dandi català. Ismael Smith va irrompre en el panorama artístic barceloní en ple auge del Modernisme i aviat, pel seu esperit rebel i la seva visió moderna, crítica i irònica, va ser incorporat per Eugeni d’Ors a l’Olimp del Noucentisme. Format amb alguns dels creadors més importants de la generació anterior, aviat va destacar i es va convertir en un imprescindible d’exposicions, publicacions satíriques i encàrrecs. Però precisament, aquells trets que l’havien singularitzat (la visió ambigua i irònica, l’erotisme, la modernitat, la deconstrucció d’identitats, o el qüestionament social i de gèneres) el convertiren en un personatge incòmode, i l’elit política i cultural que l’havia coronat, el va deixar caure. Smith va iniciar un periple amb estades a París, Londres, Madrid i Sevilla que l’allunyaren del tot del nou model classicista i d’ordre que el Noucentisme estava imposant per a la nova Catalunya. La família Smith es va instal·lar a Nova York i, poc a poc, va ser condemnat a l’oblit sota el triple estigma de l’homosexualitat, l’ascendent jueu i la diagnosi del trastorn mental.

Redacció


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


Nosaltres

Cerdanyola al dia és una publicació on trobareu tota la informació que necessiteu al respecte d’activitats i esdeveniments que es desenvolupin a la ciutat de Cerdanyola del Vallès.


C/ de Sant Martí, 81, 08290 Cerdanyola del Vallès

Contactar

936 91 68 76



Newsletter



Necessites ajuda?