Redacció
Dos espais separats per pocs metres, el Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) i el The 1916 Irish Pub, eren l’escenari d’un emotiu comiat a Orlando Barrial. Dos espais que en principi poden semblar que no tenen res en comú, però que comparteixen el fet de ser el somni d’una mateixa persona. No fa ni tres anys que al cerdanyolenc va començar a manifestar-se-li l’ELA, una malaltia que ha acabat amb la seva vida, però no amb la seva dignitat. “El seu llegat és ara patrimoni i memòria de Cerdanyola”, asseguraven des del Servei de Cultura, l’Associació d’Amics del MAC i l’equip del museu.
En un pati del MAC ple a vessar -i engalanat per a l’ocasió amb un muntatge de Floristeria Casamitjana- es va destacar el seu carisma, sentit de l’humor i esperit crític. Però també el seu compromís ferm i lleial amb la història, el patrimoni, la llengua, el país i la identitat. “També transmetia una il·lusió contagiosa per generar somnis i projectes”, remarcava l’excap de servei de Cultura de l’Ajuntament, Jordina Puntí. En aquest sentit, es recordava que va ser cofundador d’entitats com el CRAC, Cerdanyola Debat o el GESC, que va reprendre les excavacions de Ca n’Oliver al 1986 i que va traçar la museografia de l’antic museu d’història de Ca n’Ortadó: “La seva tasca no s’ha aturat mai. Ell ha estat una peça clau en la recuperació de bona part del patrimoni i la identitat de Cerdanyola”. A l’acte -on van sonar l’acordió de Queralt Morral, el saxòfon de Jose Antonio Guillem i els Irish Corner- s’apuntava que Barrial “ha estat una termita que des dins de l’administració ha fet trontollar l’estructura i ha establert les bases perquè Cerdanyola conservi i llueixi amb orgull el seu patrimoni”. Però sobretot es va destacar que sense l’Orlando la ciutat no tindria aquesta joia del modernisme que és el Museu d’Art de Cerdanyola: “Ell va ser l’origen de les campanyes per salvar l’edifici i en aquests 10 anys ha estat el 50% de l’energia del museu”.
En aquesta mateixa línia, l’exalcalde Toni Morral assegurava que “l’Orlando ha aportat molt a la ciutat i Cerdanyola n’ha d’estar molt agraïda”. El Museu de Ca n’Oliver “té l’empremta de Cerdanyola i el MAC és un espai Orlando. Si per ell no hagués estat aquest espai avui no existiria”, apuntava Morral, que recordava que ell va insistir en l’informe que defensava el valor patrimonial de l’edifici. A més, destacava que uns metres més enllà del MAC, Barrial va generar un altre “espai Orlando”, en referència al The 1916 Irish Pub, el bar on es respira la seva passió per Irlanda.
El cerdanyolenc va publicar llibres com la ‘Guia Modernista i Noucentista de Cerdanyola’, coescrit amb Txema Romero, i ‘Cerdanyola de nit’, un recull de fotografies fetes a la ciutat. Així ho recordaven els periodistes i amics d’Orlando Barrial, Gemma Moncho i Juan Antonio Hidalgo, que també van recordar la seva participació a Cerdanyola Debat, al Grups d’Estudis Socials de Cerdanyola o al Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola: “Sent com era un catxondo mental, provocador i transgressor, es rumoreja que va formar part d’alguns col·lectius anònims que en diversos moments van posar en marxa iniciatives subversives que van aixecar expectació i que va fer que algunes persones riguéssim molt. Amb l’Orlando de veritat que reies molt”. També van destacar que Barrial era una les poques persones “capaces d’aglutinar tanta gent i tant diversa”. La companya de Barrial, Kinga Kiss va voler agrair el suport rebut: “La família us estem infinitament agraïts, però sobretot per ajudar-lo a seguir vivint més o menys amb normalitat fins que realment no podia més”. Per a ella, “l’Orlando va rebre el que sempre va donar: afecte, respecte, bon rotllo i fidelitat”.
I amb la música dels Irish Corner com a fil conductor, el comiat va traslladar-se al The 1916 Irish Pub, on es va brindar pel cerdanyolenc amb una pinta de cervesa i amb un missatge que no es deixava de repetir: “Orlando t’enyorarem, però mai t’oblidarem”.
