Redacció
En grups reduïts, a casa i en família però amb panellets artesans de pastisseria. Així confien que serà la Castanyada 2020 des del Gremi de Pastisseria de Barcelona, que preveu un increment en les vendes moderat, del 2,5%, respecte de l’any passat. A banda de les restriccions de mobilitat per la COVID, la coincidència de la celebració de Tots Sants en diumenge (sense pont) també afavorirà les celebracions a casa i, per tant, la compra de panellets. El que sí que canviarà serà el nombre de participants en les celebracions de la Castanyada per les restriccions establertes. Per això, els pastissers agremiats preparen safates de panellets variats més petites, per adaptar-se a la demanda.
El president del Gremi de Pastisseria de Barcelona, Elies Miró, celebra la tendència a l’alça en la venda de panellets artesans durant els últims anys: “Cada cop som més conscients de què mengem i no ens deixem donar gat per llebre. La gent aposta pel panellet artesà per sabor i per qualitat. Mai serà igual el massapà que la patata, el pinyó nacional que l’asiàtic o un panellet sense conservants i acabat de fer que un industrial que porta un mes a la prestatgeria del súper”. Tot i les grans diferències en el cost dels ingredients utilitzats, des del Gremi s’apunta que en alguns supermercats es troben panellets industrials a un preu/kg superior al del panellet artesà en moltes pastisseries.
Com cada any, el panellet de pinyons es mantindrà com el “rei” indiscutible, el més venut amb diferència. Els d’ametlla, de coco, el bolet (massapà flamejat), el de castanya o de cafè, són altres clàssics que tornaran a ser un èxit assegurat. Però els panellets, com molts altres dolços tradicionals, continuen sumant noves tendències i innovacions: des de cobrir-los de xocolata convertint-los en una mena de bombó, a introduir nous sabors per sorprendre al client. Una tendència comuna en els últims anys també és reduir la quantitat de sucre utilitzada per fer-los més lleugers.
Pel que fa al seu origen, es creu que es troba en els antics cultes funeraris, on es portaven panets petits com a ofrena a l’església o a les tombes dels difunts. Altres teories asseguren que van a ser els àrabs els qui van crear aquesta tradició pel seu tipus de massa, però els primers indicis que es tenen sobre aquest dolç de tardor són de finals del segle XVIII.També eren elaboracions que es feien a les masies després de la recol·lecció de la fruita seca i que han anat evolucionant, mantenint viva la tradició a Catalunya, València i les Balears, tot i que ara es poden trobar a moltes pastisseries de tot l’Estat.
