Redacció
Marqueu la data. El 24 de desembre el GREC farà un regal nadalenc mitjançant xarxes socials i Internet a tothom que pugui estar interessat en recuperar la discografia i la història del grup d’havaneres Marinada. Una formació que durant anys va ser una figura especialment activa a la vida cultural de Cerdanyola, així com una de les formacions d’havaneres més importants de tot el país. De fet, en algun moment determinat els especialistes van arribar a qualificar al grup com el segon millor de Catalunya i el millor de la província de Barcelona.
Actius durant gairebé dues dècades, Marinada pivotava al voltant de dos veïns de Cerdanyola, els germans Josep i Francesc Prat. La columna vertebral de la formació es completava amb Tito Corona i Josep Pont. A més d’aquests quatre músics van formar part del grup altres components en diversos moments. Van fer centenars d’actuacions i van enregistrar un bon nombre de cassettes i CDs que actualment estan descatalogats. Totes les cançons enregistrades, així com un ebook recuperant la seva història, es podran descarregar a partir de la data esmentada a la web del GREC (www.cerdanyolagrec.cat). Aquest obsequi ha estat possible gràcies a la generositat de Josep Prat, principal impulsor i “alma mater” del grup, que ha obert els seus arxius al GREC. A l’ebook no només es parla de Marinada si no que també es toca en certa forma la història de Cerdanyola i s’explica com els Prat arriben al poble a començaments dels anys 60 per ajudar a posar en marxa la fàbrica de ceràmica que Ramon Sugrañes estava a punt d’inaugurar a Cerdanyola. També es fa un petit repàs a altres detalls de la història local com el paper del Casal Parroquial i els seus “Espectacles Multicolor”, que van marcar tota una època. “Marinada” també va impulsar durant més de 20 anys, la cantada d’havaneres que es va convertir en un dels punts forts de la programació cultural estiuenca a Cerdanyola.
El GREC estudia ara la possibilitat d’editar, durant els primers mesos del proper any, una versió ampliada i millorada d’aquest ebook en format físic. Es tracta d’un projecte, però, que encara s’ha d’acabar de concretar i que en gran part dependrà de poder millorar els continguts que aquesta primera edició ja posen a l’abast de tothom.
“Marinada”, primera etapa (1984 – 2000)
“Amb Marinada”, diu Josep Prat, “vam gaudir molt, vam actuar molt… i ens vam fer pagar”. Van arribar a actuar a les principals cantades d’havaneres del país, com les de Palamós i la de Calella de Palafrugell. Llocs on no actuava qualsevol i on era molt difícil entrar, perquè ja hi havia molts grups d’havaneres consagrats.
Es van posar “en primera línia” en molt poc temps. A totes les comarques hi havia professionals que, a canvi d’un percentatge, buscaven feina als grups. I un cop van demostrar el seu nivell musical, els hi va començar a sortir feina sense gaires problemes, cada cop a millors llocs.
El grup el gestionava, a nivell “empresarial”, els germans Prat, i sobre tot Josep Prat. Ell exercia de mànager i tenia, a casa seva, el que podriem denominar “l’oficina”. Els telèfons i adreça de contacte eren, per tant, de Cerdanyola i la formació es presentava públicament com un grup de la nostra ciutat. També exercia de portaveu, quan calia, i, en general, coordinava tota l’operació. En canvi, no cantava. Segons comenta, en aquest sentit, Marinada va tenir sort “perquè ens van ajuntar un seguit de persones que ens complementàvem bastant bé. Teníem uns excel·lents músics i cantants que no tenien cap vocació de fer de representants, i després estava jo que de cantant més val que no m’hi posi, però que no tenia cap problema en parlar en públic o gestionar els temes económics i administratius”.
Recorda amb especial afecte la vegada que els van seleccionar per anar actuar a L’Alcàrria, entre d’altres motius perquè tenien una cançó que es deia “Catalans a l’Alcàrria”, que havia composat un músic que havia fet allà la guerra civil. “Vam actuar a Brihuega, Cifuentes, Guadalajara… va ser una gira d’una setmana per diversos poblets que estaven ‘enamoradíssims’ dels catalans perquè durant la Guerra Civil allò estava plé d’italians que quan hi havia batalla corrien el més possible del front. Encara corren ara… En canvi, quan la zona va ser conquerida per tropes catalanes el front es va estabilitzar durant un temps i durant el temps que els catalans van ser allà, segons deien, els van ajudar molt a les tasques de reconstrucció de la zona. Va ser una experiència molt bonica”.
Part del negoci consistia, com feien tots els grups, en la venda de ‘cassettes’ amb les seves cançons. Segons recordat Prat, precissament la venda d’aquestes cintes -avui, ja objectes històrics- és una altra de les mostres del gran èxit que van assolir. Van actuar dotzenes de vegades amb algunes de les principals figures del gènere, com Ortega Monasterio o Els Pescadors de l’Escala. En els festivals que s’organitzaven un format molt habitual era juntar a sis grups d’havaneres. Actuaven tres a la primera part, tres a la segona. I, entre les dues parts, es venien els ‘cassettes’. Segons sembla, moltes vegades el grup que més venia era “Marinada” -que podia arribar a despatxar més de cent cintes- malgrat no ser els caps de cartell.
Un dels secrets del seu èxit era un dels cantants (Josep Pont) que vivia a una casa de pagès a Santa Inès de Malanyanes, vora de Granollers, i que tenia una gran gràcia cantant i feia riure molt a la gent. També destacava Tito Corona, de Barcelona, un guitarrista excepcional que havia viscut molts anys a sudamèrica on, recorda Prat, “pel que sé havia treballat amb artistes tant importants com ‘Los Panchos’”.
Durant molts anys van arribar a tenir 70 o 80 actuacions cada any. A més de a tot Catalunya van actuar també a Eivissa, Mallorca, Menorca… fins i tot van arribar a tenir una oferta per anar a Veneçuela. Aquesta última, malauradament, no la van poder acceptar degut a les vides professionals dels components del grup.
La formació més habitual era de cinc músics, que en algunes ocasions s’ampliava fins a sis o es reduïa a quatre. Segons comenta Prat, “una cosa que no es pot obviar és que, de vegades, el caràcter i personalitat dels artistes és una mica variable i, diguem, “bohèmia i inestable’ i gestionar un grup musical on tothom té la seva personalitat no és fàcil. I això em tocava fer-ho a mi. Van tocar amb nosaltres músics molt bons, però que després no tenien continuïtat”.
El temps, però, no perdona. Finalment, després de quinze anys d’una intensa activitat, es van produir tot un seguit de circumstàncies -entre les quals cal destacar la mort de Francesc Prat- que van fer que el grup decidís plegar. “Ens fèiem grans, molts ens voliem dedicar a altres coses, jo estava ja a punt de jubilar-me i em volia prendre la vida d’una altra manera… i aleshores va arribar la malaltia i desgraciada mort del meu germà, que era el meu gran puntal d’ajut en tota la gestió del grup”, recorda Josep Prat. Al 2000, “Marinada” deixava finalment els escenaris.
Segona etapa (2000 – 2006). La “Marinada Coral”
Abans de desaparèixer de forma definitiva, però, “Marinada” encara va experimentar una segona etapa, molt diferent. “Encara que vam deixar els escenaris”, recorda Prat, “deixar la música no és tant fàcil. I es va donar la circumstància de que, a Cerdanyola, érem una colla de 14 o 15 amics que feia molts anys que fèiem moltes coses junts. Ens trobàvem, anàvem junts de vacances… Alguns cantaven i feien música. Entre d’ells, per cert, estava l’enyorat Mossèn Rosell”.
Entre aquesta colla d’amics, alguns es van engrescar mútuament i van decidir mantenir viva la flama de les havaneres, “però ara en format coral, i ja sense sortir de Cerdanyola”. El grup passar de tenir cinc membres… a tenir-ne vint-i-cinc. Durant un parell d’anys van fer algunes actuacions a la ciutat, ja de forma més informal i totalment altruista, per col·laborar amb diverses iniciatives o actes culturals. Finalment, però, degut a alguns problemes de salut d’alguns dels seus membres -l’edat no perdona- aquest projecte també va arribar al seu final. “Marinada” passava, definitivament, a la història.
