
La proposta d’ordenances fiscals del govern municipal va ser rebutjada pel ple amb els vots en contra de PSC, PP, C’S i CiU i l’abstenció del regidor no adscrit. El regidor de Finances, Dani Mallén, assegurava que es tracta d’unes ordenances fiscals “d’esquerres, realistes i responsables” que incrementen en 282.000 euros la recaptació del consistori. En aquest sentit, remarcava que el càlcul combinat de la taxa de residus i de l’IBI sobre les llars de Cerdanyola dóna com a resultat que un 95% dels habitatges poden veure reduït la pressió fiscal fins a un 2,5%, mentre que l’increment màxim de pressió fiscal per al 5% restant de llars serà d’un 1%.
NOMÉS ICV-EUIA HA FET PROPOSTES
“Ens vam trobar la porta tancada per parlar amb vostè”, recriminava el regidor no adscrit, Jordi Miró, a Mallén. Per la seva banda, la portaveu d’ICV-EUiA, Maria Reina, anunciava que havia presentat propostes perquè “la pressió fiscal sigui més coherent”. En concret, els ecosocialistes creuen que “una reducció lineal de 2’5% no és progressiva” i han demanat que la reducció màxima de l’IBI sigui d’un 1% i una nova revisió cadastral. Per a ells, la proposta de taxa de residus -la meitat dels habitatges de Cerdanyola (menys de 75.000 euros de valor cadastral) mantindran la quota actual de 60 euros i els habitatges d’un valor cadastral superior als 75.000 euros veuran incrementada la quota en 5 euros per cada tram establert fins arribar als habitatges d’un valor de més de 500.000 euros que pagaran 165 euros- és “interessant”, però demanen que hi hagi “un barem molt més suau i que els trams siguin més elevats”. En aquest sentit, el regidor convergent Marc Costa assegurava que la taxa de residus hauria de tenir un “caràcter educatiu” i que pagui més qui no recicli. A més, des de CiU es considera que l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) s’hauria de calcular en funció dels beneficis de les empreses i no per la seva facturació. “No estem d’acord que taxa de residus es pagui en funció del valor cadastral”, assegurava el portaveu popular, Manuel Buenaño, que defensava que hauria d’anar en funció de les persones empadronades en l’habitatge. Des de Ciutadans asseguraven que la proposta del govern no està consensuada i no és “coherent” amb el que Compromís i ERC defensaven quan estaven a l’oposició. “L’IBI es podria haver reduït amb l’aprimament de despeses supèrflues, no han fet bé els deures i els ciutadans continuaran tenint una pressió fiscal elevada”, remarcava Sonia Rodríguez. I finalment els socialistes van ser contundents: “La nostra proposta és que s’han de replantejar el govern”, assegurava el regidor Francisco Ortiz. Perquè, afegia, és “una irresponsabilitat molt gran portar aquest punt al ple sense tenir els vots”.
D’altra banda, Bellaterra està generant 3’8 milions d’euros en impostos i només se li retorna un 40%: “A Bellaterra se li haurien de donar més serveis i baixar els impostos”, demanava el president de l’EMD de Bellaterra, Ramon Andreu. Mallén responia les crítiques de l’oposició tot assegurant que rebaixar impostos vol dir oferir menys serveis i que no se li augmenten els impostos a cap barri de Cerdanyola. “No són unes ordenances extremistes ni irresponsables”, remarcava el responsable de Finances. I la portaveu de Compromís, Contxi Haro, remarcava que la proposta “fa un pas més en la progressivitat dels tributs” i recordava que l’IAE a Cerdanyola encara “està per sota de la mitjana de la comarca”.
L’alcalde titllava l’oposició d’irresponsable i lamentava que cap grup, excepte ICV-EUiA, hagi presentat propostes alternatives. “És una proposta d’ordenances fiscals molt elaborada que conté clares millores per al ciutadà”, apuntava el batlle, que el govern està disposat “a negociar i a escoltar propostes”. Malgrat que l’executiu no va aconseguir tirar endavant un punt clau com aquest, Escolà assegurava que aquest govern no renuncia a seguir “defensant les classes populars” de la ciutat i els interessos de les persones per sobre d’altres interessos: “Seguirem treballant per una ciutat més justa”.