Redacció
L’actualitat informativa col·locava el col·legi Montserrat a l’ull de l’huracà aquesta setmana després que El Periódico de Catalunya avancés que el Jutjat de Primera Instància número 2 de Cerdanyola va dictar el 26 de maig passat una sentència pionera en què condemna l’escola a pagar a la família d’un exalumne 50.770 euros per no haver pres les mesures de control i vigilància necessàries per evitar l’assetjament escolar. El centre concertat, que defensa que va fer tot el que estava a les seves mans, ja ha anunciat que presentarà un recurs contra la decisió judicial: “La sentència presenta contradiccions i incoherències”, apunta la directora del centre, Montserrat González.
JMM, que actualment té 19 anys, va arribar al Montserrat al curs 2004-05. El noi, que finalment va negar-se a fer declaracions al Cerdanyola al Dia després d’assegurar que no es trobava en disposició, atribueix l’assetjament a la seva condició d’homosexual, segons han publicat diferents mitjans de comunicació d’abast nacional. En aquestes mateixes declaracions JMM afirma que en una excursió van intentar tirar-lo d’un jeep i ficar-li un pal a l’anus. “En aquella excursió hi havia una professora que va estar pendent d’ell tota l’estona, no va veure res i els nens van arribar contents. Passat el cap de setmana la mare va començar a dir que que havien intentat tirar al seu fill d’un vehicle que està tancat i preparat per a escolars”, assegura González.
El text de la sentència assegura que està provat que entre els anys 2005 i 2009 el nen patia una situació d’assetjament escolar continuat i que el centre no ho desconeixia: “El centre escolar disposava de dades i observacions que suficient i degudament analitzats podien haver permès preveure i corregir els comportaments d’assetjaments que es van produir al llarg dels cursos”. En aquesta línia el text exposa que, dels informes emesos per la directora de l’escola i el cap d’estudis, així com les testificals de tutors, “es fa patent la infravaloració significativa que des del centre escolar es va fer de la situació d’assetjament soferta pel menor”.
“VAM FER TOT EL POSSIBLE”
La directora defensa que des del principi el cas de JMM “es va tractar en tutories individualitzades, en tutories col·lectives, amb el psicòleg del col·legi i amb l’equip d’assessorament psicopedagògic que ofereix Ensenyament”. Fins i tot es va demanar la mediació d’un inspector de la conselleria que en el seu informe no considera que es tracti d’un cas d’assetjament. Però la sentència ssegura que “en cap cas es prenen mesures de control i vigilància sobre els menors afectats en l’incident, ni tampoc cap mesura disciplinària”. L’escola ho té clar: “Entenem que sí que vam fer tot el que estava a les nostres mans pel benestar d’aquest alumne. Així ho reconeixien dues sentències anteriors, que desestimaven les denúncies interposades per via penal per part de la mare contra alumnes, professors i escola”. L’Audiència desestimava les acusacions per manca d’indicis clars d’assetjament i per considerar que l’escola havia actuat correctament en els seus protocols i mesures d’actuació”. En un comunicat que el centre ha fet públic s’assegura que “el judici s’han variat les declaracions anteriors aportant noves versions de les quals el centre mai no n’havia tingut constància, malgrat les múltiples reunions mantingudes amb la mare i les nombroses intervencions dutes a terme en el període d’escolarització de l’alumne”.
L’escola afirma que sempre “ha posat tots els recursos que tenia al seu abast per millorar les situacions dels alumnes, tant en el camp acadèmic com personal, i així ha estat també en aquest cas”. També remarca que la seva voluntat “ha estat i continuarà sent la de garantir al màxim el benestar de tots i cadascun dels alumnes que han passat pel nostre centre”. Aquesta afirmació ha volgut ser compartida pel pare d’un exalumne de l’escola, Xavier Diego, que va portar el seu fill al centre des de P3 fins a sisè de Primària: “El meu fill gran adoptat ha tingut certs problemes que ens van obligar a anar a psicòlegs per afrontar la seva educació. L’escola sempre va estar al nostre costat i va tenir una sensibilitat especial. Ara, amb els problemes ja solventats, puc dir que si el meu fill ha evolucionat positivament és en gran part gràcies a la implicació de tota l’escola”.
