Redacció
En un any atípic en la programació dels concerts de l’Orquestra de Cambra de Cerdanyola –va organitzar un audició de petit format al MAC el mes de juny com homenatge als seus socis-, el concert de tardor torna avui diumenge; ho fa amb dues peces compostes amb poc més de mig segle de diferencia: un ‘divertimento’de Mozart i un quartet de l’ anomenat ‘any de música de cambra’ d’un compositor encara no interpretat per la formació: Robert Schumann.
Poca cosa es pot dir que no s’hagi escrit ja sobre Mozart, però en aquest cas podríem recordar que el ‘Divertimento per a Trio de Cordes’, KV 563, en mi bemoll major –per a violí, viola i violoncel- va ser l’únic que va completar el geni de Salzburg. Ho va fer, a més, el 1788, tres anys abans de la seva mort i en què va compondre les seves tres últimes, i famoses, simfonies. Com la majoria de ‘divertimentos’ s’estructura en sis moviments i, atesa la durada de l’obra –uns tres quarts d’hora- Kai Gleusteen ha decidit interpretar-ne quatre i excloure dos dels moviments centrals que, coincidència o no, són dos ‘minuets’.
Si a Mozart, tot i ser un compositor inclassificable, encara el podem incloure en el període clàssic, Schumann és ja clarament un referent del romanticisme musical alemany. Nascut a Zwickau, a prop de la frontera amb la República Txeca, podria haver estat un virtuós del piano –com la seva esposa, Clara Wieck, que va ser una intèrpret excepcional d’aquest instrument-, però una greu lesió a la mà dreta va tallar la seva carrera com a concertista. Tot això que van guanyar, però, els amants de la seva música –que no són pocs-, perquè apartat per força de les tecles i els pedals es va poder centrar en la composició, la qual cosa el va permetre crear obres bellíssimes, d’una gran intensitat lírica.
Un any de cambra
Atesa la seva sòlida formació pianística, s’entén que el gruix de l’obra de Schumann l’integrin les composicions per a piano. L’any 1842 constitueix, en aquest sentit, una excepció. Conegut com “l’any de la música de cambra” del compositor saxó, aquest, de tornada d’una gira frustrada, el va dedicar a compondre peces per a cordes. Entre aquestes es troba el Quartet de Cordes núm. 2, Op. 41, en quatre moviments -per a dos violins, viola i violoncel-, dedicat al seu amic Felix Mendelssohn, que l’orquestra tocarà diumenge a l’Ateneu. Una bona oportunitat per als aficionats a la música de Cerdanyola per fer un tast de l’obra d’aquest gran músic romàntic. – Agustí Jiménez
La malaltia
Una dècada abans d’aquest parèntesi dedicat a la música de cambra, Schumann havia començat a patir els primers episodis de depressió severa, que van anat reapareixent, amb intensitat diversa, al llarg de la seva vida, alternats amb èpoques d’eufòria. Probablement, avui se li diagnosticaria un trastorn bipolar. Aquell 1833 va ser, però, realment tràgic per al compositor alemany, perquè el seu germà, Julius, i la seva cunyada, Rosalie, van morir en una epidèmia de còlera. Malgrat l’ajuda de la seva dona, els episodis depressius van continuar i l’any 1854 va intentar suïcidar-se llançant- se al Rin. Va morir el 1856, als 46 anys, sense haver superat els seus trastorns mentals però per causes alienes als mateixos. Clara el va sobreviure quaranta anys i ambdós reposen a la mateixa tomba del cementiri vell de Bonn.
