Redacció
Vivim immersos en xifres de contagis, d’ingressos, d’altes i de morts per Covid-19. Malgrat tenir el convenciment que ho superarem, convivim amb la por a lamentar la mort d’algun ésser estimat en una pandèmia que no permet acompanyar ni acomiadar.
La cerdanyolenca Xusa Serra és infermera especialitzada en l’acompanyament en el procés de dol i final de vida i actualment treballa a l’Hospital General Universitari de Catalunya. “Ara mateix el 90% dels pacients tenen covid-19. Les famílies estan molt angoixades perquè estan en una situació d’aïllament i els seus familiars ingressats també”, apunta la terapeuta de dol. “Els professionals estem molt desbordats, fem videotrucades als familiars i ells ens expliquen els seus neguits i patiments. I si mor el seu familiar, parlem amb ells per poder-los ajudar en uns moments que la seva vida s’ha aturat”.
“No poder-se acomiadar és la dificultat més gran d’aquest dol”
A Espanya cada any hi ha més de 300.000 persones que acaben fent un dol complicat per diferents motius: “Un d’ells és la mort inesperada. Ens deixa amb sentiments de coses pendents, de no entendre perquè ha passat”. Una mort per covid és un dol inesperat. “I la dificultat més gran d’aquest dol és no poder-se acomiadar”, remarca la terapeuta. Algunes de les recomanacions per gestionar un dol per covid-19 són escollir un objecte i escriure una carta a la persona que ens ha deixat amb tot allò que haguéssiu volgut dir-li. “Als nens –ells també fan el seu dol- els convidarem a fer un dibuix i a escollir una joguina”, afegeix. I quan estigui tot, es posa en una bossa amb el nom de la persona estimada. “Quan els serveis funeraris us contactin els hi demaneu com fer-ho per portar-los aquesta bossa i que la col•loquin a sobre de la caixa. Perquè tot això vostre puguin marxar amb la persona estimada”, assegura Serra. Si per algun motiu, aquesta opció no és possible la terapeuta recomana fer un grup de whatsapp en el qual pugueu explicar cada dia com us sentiu. “Compartiu tot i recolliu les mostres d’estima que rebreu si expliqueu la vostra situació a xarxes socials”, apunta. També es pot fer una caixa dedicada a la persona estimada amb tot allò que no voleu que es perdi: “Aquella colònia que sempre gastava o aquell jersei que no es treia mai”. Serra és conscient que no es fàcil fer qualsevol d’aquestes coses, però està convençuda que aquestes accions ajudaran després en el procés de dol. Si una cosa té clara és que no s’ha de fer veure que no ha passat. “El dol s’ha de viure. Plorar per ell o ella són petons i abraçades que no li podem fer. També paraules que no podem dir. Si tinc ganes de plorar ho he de poder fer i explicar per avançar. Ni ell ni ella haurien volgut que aquest dolor fos per sempre”, assegura.
En el seu treball diari a l’Hospital General Universitari de Catalunya, també ajuda les persones ingressades que viuen la mort d’una persona estimada. De seguida, recorda el cas d’una noia ingressada amb el seu pare a punt de morir a un altre centre hospitalari. “A través de la mare, filla i pare van poder acomiadar-se per videotrucada. Va ser un moment que a ella després l’ajudarà a sentir-se satisfeta de com va poder acompanyar al seu pare, encara que fos d’aquesta manera”, explica.
“Dir-se t’estimo en aquests moments té un valor incalculable”. I a Serra li ve al cap un altre cas recent, quan va portar un home amb covid-19 a veure la seva dona que estava en una altra planta del mateix hospital: “Per a ell era important acompanyar la seva parella de tota la vida en els seus últims instants”.
Unitat d’acompanyament a l’Hospital General Universitari de Catalunya.
A Hospital General Universitari de Catalunya existeix una unitat d’acompanyament en el dol i final de vida. “És un servei gratuït on atenem també a persones externes”, explica Serra. Podeu contactar amb ella al correu electrònic xusa.serra@hgc.es
Grup de dol a Cerdanyola
D’altra banda, Serra condueix un grup dol a Cerdanyola des de fa més de 17 anys. L’escenari és la seu de Dones per la Igualtat (Indústria,12) dimarts de 18.30 a 20.30 hores. “És obert a tothom i quan tot això passi els rebrem amb molta estima per poder fer un dol saludable, que és el que voldria la seva persona estimada”.
Ni vetlles ni cerimònies religioses
D’acord amb la normativa actualment vigent, el Departament de Salut ha prohibit les vetlles en tot tipus d’instal·lacions públiques o privades, així com també en els domicilis particulars. Les cerimònies religioses o civils de comiat es posposen fins a la realització de l’estat d’alarma. A més, l’acompanyament de la persona morta a la seva destinació final queda reduït a un màxim de tres familiars i caldrà respectar la distància de seguretat d’un a dos metres entre els assistents. La destinació final del difunt pot ser l’enterrament o la incineració. “Les famílies poden optar per qualsevol d’aquestes dues opcions, independentment de quina sigui la causa de la mort”, destaca el departament de Salut. Els serveis funeraris tenen l’obligació de garantir els drets de la família a l’acompanyament del difunt a la seva destinació final i l’opció sobre el seu destí final (enterrament o incineració).
