Redacció
Tot a punt per a la commemoració del trenta-cinquè aniversari de la l’Aula de Teatre de l’Ateneu. ‘Desaparecida NN12’ Es representarà al Teatre Ateneu el 22 d’octubre a les 20 h i les entrades ja es poden comprar a www.cerdanyola.cat/teatre.
Una dona desapareguda i trobada, una NN, la 12, n’hi ha milers com ella. Al seu voltant, un forense que busca, un home nen que espera i un home gran que recorda… Quatre històries, quatre visions, una única veritat? El text de NN12, rebatejat per la companyia Atabalat Teatre com a Desaparecida, reuneix a 4 personatges que comparteixen espai però no temps ni dimensió. L’acció es desenvolupa en un temps i un espai indeterminats, podria ser qualsevol país on una guerra o una dictadura hagi provocat el que anomenem “desapareguts”. Hi haurà una única veritat? Atabalat Teatre ens ofereix una mostra de teatre compromès, on es posa en la memòria històrica i la recerca identitària. Tot un clam a l’esperança.
NN 12 parteix d’un text signat per Gracia Morales, guardonat amb el premi SGAE 2018. Atabalat Teatre ofereix la seva visió del text, en una proposta dirigida per Blanca Solé i interpretada per Claire Spooner, Pablo del Fresno, Alfons Hernández, Claudia Rivera i el cerdanyolenc Joe López.
Els estudis de teatre començaren al poc temps d’endegar les activitats l’Ateneu de la ciutat. Durant 35 anys d’història han passat milers de persones pels tallers i activitats que ha ofert a la població. Infants i adults han pogut gaudir i gaudeixen d’unes propostes ben variades que s’han dedicat a les diverses tècniques del teatre. Hi ha hagut qui ha iniciat la seva carrera artística a l’Ateneu i després l’ha continuat en altres escoles d’arreu, encaminant la seva vida cap a la professionalització.
Durant tot el curs es celebrarà l’aniversari programant diverses obres de companyies que compten amb la participació de persones que han passat per l’Aula de Teatre. La idea és celebrar el teatre. També es preparen altres activitats per repassar el que s’ha fet (xerrades, master class, col·loquis, etcètera), compartir i aprendre del que s’ha adquirit durant el camí i dissenyar junts el futur de l’Aula.
En l’apartat de les representacions, la primera obra a escena és Desaparecida NN12, a càrrec d’Atabalat Teatre, el 22 d’octubre a les 20 h. El segon espectacle serà 4.48 a càrrec de la cia. La Dolorosa. Es veurà el 5 de novembre a les 20 h. Ambdues representacions es faran al Teatre Ateneu.
Parlem amb el cerdanyolenc Joe López, un dels protagonistes de l’obra
L’obra Desaparecida NN12 estrena la commemoració dels 35 anys de l’Aula de Teatre. Què va significar per a tu?
Realment va ser el començament de tot. Havia fet teatre a casa amb els veïns, però allà va ser on vaig fer teatre amb gent professional i un professorat amb molta capacitat i enginy. Tenia 16 anys i durant molt temps vaig estar vinculat amb l’Aula de Teatre, fins i tot impartia un taller de teatre al Forat del Vent gràcies a través de l’Aula. He tingut sempre un vincle molt fort amb l’Aula i crec que encara el mantinc. Des de llavors no he deixat d’estar vinculat al món de la interpretació. Em van obrir el camí de cara a fer d’aquesta passió un hobby i una part professional de la meva vida. No em dedico íntegrament al món de la interpretació, però forma part del meu interès del dia a dia i cada dia té un pes més important. Dedicar-se íntegrament al món de la interpretació és molt complicat i jo soc pacient i prudent. O potser covard… No sé quina seria la millor definició de mi (riu). A curt termini no contemplo la professionalització, però potser a llarg termini sí. El que sí vull és que no sigui un problema el fet de voler ser professional, tinc amics que pateixen molt. Jo no vull patir.
Què suposa tornar a trepitjar l’escenari del teatre Ateneu?
Suposo molt, perquè el noto com meu. Jo he viscut sempre a Cerdanyola i el teatre de l’Ateneu és l’escenari que més vegades he trepitjat. És estar com a casa. Sé que el públic em coneix. Vindran amics i familars, però espero que també vinguin persones interessades en la proposta, no només en mi.
L’acció de l’obra es desenvolupa en un temps i un espai indeterminats, podria ser qualsevol país on una guerra o una dictadura hagi provocat el que anomenem “desapareguts”. Treballar la memòria històrica és un repte?
I tant. Nosaltres quan vam agafar aquest projecte pensàvem que era senzill per la quantitat de personatges que hi havia, però ens vam adonar que és una peça molt complexa pel fet de treure’s de sobre el rotllo drama. El que hem volgut és teixir certa esperança i no parlar de bons i dolents i que cadascú faci la seva interpretació. No volíem fer una apologia de la violència de l’ésser humà. A partir d’un text de Gracia Morales hem fet una peça molt nostra.
Amb altres companys vas crear la companyia Atabalat Teatre. Necessitaves anar més enllà de la interpretació?
Aquesta obra és el primer projecte propi de la companyia. Ho hem agafat amb molta il·lusió i amb moltes ganes. També és cert que amb una companyia pròpia tens una gran llibertat de feina i de construcció del personatge. La pandèmia ens va tallar els assajos, però no vam desistir i vam buscar espais alternatius on assajar la peça i estem molt satisfets amb el resultat. La idea és fer projectes seriosos amb la companyia des del punt de vista de l’entrega i la dedicació. Que el que fem el vegi el major número de persones possible. De fet, intentarem portar Desaparecida a Madrid i crec que tindrem una gira per allà. Tant jo com la resta de membres de la companyia som treballadors d’altres disciplines, però ens ho prenem molt seriosament. La música de l’obra és d’un compositor que va treballar només per aquesta obra. Volíem una música pròpia.
Com a actor, com has viscut la pandèmia?
Per nosaltres al principi va ser un cop molt fort, però ens va revolucionar tot el projecte. Van tancar el centre cívic de Barcelona on assajàvem, però vam aconseguir un espai al soterrani d’una llibreria de Sants. I vam decidir començar de zero per agafar el projecte amb un altre aire. Vam canviar tots els personatges i excepte un d’ells tots van canviar i els vam agafar amb una energia diferent.
Has tingut un petit paper a la sèrie Merlí Sapere Aude. El futur dels actors passa per les grans plataformes?
No tinc ni idea. Veig que hi ha molta producció, però realment poques oportunitats. O moltes oportunitats, però només per a un tipus de perfil. La meva representant em diu que hi ha molta demanda de gent jove, però del meu perfil no n’hi ha molta. La demanda és tan alta i l’oferta és tan petita que no arriba a tothom. Evidentment, hem de celebrar tota aquesta producció que et dóna accés fins i tot a un mercat fins i tot internacional i es veu que hi ha més moviment. Però també hi ha més demanda… La interpretació és un univers molt bonic i sembla que tothom ho pot fer si tens una mica de morro i funciones davant la càmera. Però no és així. Hi ha moltes persones que fan una molt bona feina i no tenen la seva oportunitat.
