Redacció
El nou director tècnic del Club Bàsquet Cerdanyola parla dels reptes d’una temporada marcada per la covid-19 i on el club compta amb 14 equips en competició
Arribes de coordinador en plena segona onada de la covid-19. Com ho portes?
És tot molt estrany. Venim d’una temporada que no es va poder finalitzar, aquesta vam començar a entrenar, però vam poder iniciar la competició. Però sempre hem de posar la salut dels jugadors i dels entrenadors. Ara mateix s’han de prendre aquestes mesures.
Amb les baixes al primer equip per jugadors que han decidit no entrenar per evitar risc de covid, l’equip no queda molt curt?
Albert Salat, Jordi Costa i Jan Peiró estan a la plantilla i tenen la porta oberta a tornar quan vulguin. Hem agafat tres jugadors del sènior B que estan perfectament capacitats per estar a al primer equip i ja porten tota la pretemporada entrenant amb el sènior A. A més, tenim un pívot senegalés a prova (Abdú Diagne) i un base nordamericà (Jeff Monfort) que havia jugat a Granollers.
Com valores la teva primera etapa al CB Cerdanyola?
Molt positivament. Vaig estar tres temporades i en les dues primeres temporades vam arribar a la final a 4 del Campionat de Catalunya amb el cadet A i el júnior B. La tercera temporada amb l’infantil que vaig portar vam jugar a nivell A!, la màxima categoria. Després va començar la meva etapa com a director tècnic que va durar tres mesos i mig. Aquesta etapa va ser molt curta com per poder valorar-la.
Per què vas marxar i què t’ha fet decidir a tornar?
Perquè amb algun directiu del club no estàvem d’acord en la gestió i vam creure que el millor pel club era millor separar camins. A més, em van arribar ofertes de Santfeliuenc i Barça i vaig tenir l’opció de poder canviar. Va ser de mutu acord i crec que era el millor que podia passar. Quan el president del CB Cerdanyola, el Josep Maria Blanco, em va trucar per dir-me que el Jordi Balaguer marxava i que jo era de la casa i vivia a Cerdanyola i em volien, em vaig decidir a tornar. Jo entreno al Primera Catalana del Matadepera i vaig demanar que es respectés perquè havia donat la meva paraula. A més, crec que és compatible al 100% estar als dos llocs. He tornat perquè visc a Cerdanyola, perquè m’agrada la gent del club i perquè m’estimo els jugadors. A molts els conec des de petits.
Amb 14 equips en competició, quins són els reptes del CB Cerdanyola?
El repte és seguir consolidant la base, que creiem que té una salut molt alta. Tenim molts equips de base que estan molt bé, generacions molt bones, s’està treballant bé i un grup d’entrenadors bo. A partir d’aquí hem d’anar creixent en la mesura que puguem. No ens podem tornar bojos, però l’objectiu del CB Cerdanyola és anar creixent dia a dia sobretot des de la base
Creus que molts jugadors de la base arribaran al primer equip?
Un dels nostres objectius és que el major número possible de jugadors arribin al primer equip. Ara tenim al Xavi Pagès, al Genís Tena, a l’Eloi Blanco i al Guillem Sánchez. Havíem tingut l’Alex Sacristán. Del sènior B el Víctor Medina és del club de tota la vida i estarà ajudant al primer equip. Creiem que hi ha jugadors de la base poden arribar perfectament al primer equip. Caldrà que els entrenadors confiïn amb ells i que els jugadors no vulguin anar massa ràpid i que no creguin que si el primer any de sènior no estan en el primer equip ja no poden estar amb nosaltres. És qüestió de creure en el procés.
Quin llegat et deixa Jordi Balaguer?
He tingut poc tracte amb ell. Ara hem fet traspàs de funcions i crec que ha fet una bona feina. Els equips estan bé, s’ha treballat bé i els entrenadors estan contents.
La covid-19 ens deixarà acabar la temporada?
Segurament és la gran pregunta. De moment no hem començat a competir, però com et deia, el primer és la salut. Farem el que diguin les autoritats. El que vull és que cap jugador ni entrenador tingui problemes amb la covid-19. Ja els he tingut jo, que estat 15 dies out en el meu primer mes al club i fins i tot he estat hospitalitzat. Espero que ningú del club ho hagi de passar. Soc optimista i crec que al gener podrem començar a competir i la temporada s’acabarà d’una manera o d’una altra.
Com porten els jugadors no entrenar i no competir?
Els jugadors ho porten com poden, iguals que els entrenadors. Jo porto 25 anys entrenant i mai havia viscut una aturada tan gran. Nosaltres intentem donar recursos i aquestes dues setmanes hem estat fent reunions telemàtiques i hem passat material perquè puguin preparar-se a casa. Volem que els jugadors vegin que estem per ells. Creiem que és el que s’ha de fer. És un moment complicat per a tothom.
El sostre del club és Copa Catalunya?
Això va lligat amb el treball que fem a la base, amb els jugadors que puguin sortir i amb els recursos que tingui el club. Copa Catalunya és una categoria molt competitiva i està molt bé. Tenim l’experiència dels anys de Lliga EBA, però econòmicament has de trobar patrocinadors que puguin assumir aquest repte i tenir plantilles competitives i segurament no és suficient amb els jugadors de la casa. Has de fer reforços que costen diners. Evidentment, si pugem a Lliga EBA i podem ser competitius estaria molt bé. Volem ser ambiciosos, però hem de saber on estem i aquest no és el nostre principal objectiu.
