Redacció
No era fàcil, però repte aconseguit, com recordava el coordinador local de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Àngel Gastón. L’entitat va aplegar 200 persones en un acte amb totes les garanties sanitàries al Parc del Turonet. La crida a perseverar en les mobilitzacions va ser el denominador comú d’uns parlaments que van acabar amb el ‘Bella Ciao’ i ‘Els Segadors’ interpretats per Gerard i Frederic Sesé i amb el públic en peu.
En nom de l’Associació Catalana de Drets Civils, la germana de Carles Puigdemont, Montse Puigdemont, feia una crida a no a no caure en el desànim i en la desmobilització. “La injustícia i la retirada arbitrària i permanent de drets ens empobreix a tots com a societat i com a país”, destacava: “Torneu a escriure cartes als presos, mobilitzeu-vos, feu d’altaveu i aprofiteu qualsevol ocasió per fer denúncia de les vulneracions de drets”. Finalment demanem la permanent protesta i mobilització: “Que cap circumstància, encara que sigui amb mascareta, ens faci callar”.
“Nosaltres vam estar tres mesos a presó, però altres han estat nou mesos i el Dani Gallardo porta 11 mesos”, recordava el cerdanyolenc Edu Garzón, membre del CDR local que va ser detingut en l’operació de la Guàrdia Civil del 23 de setembre de l’any passat. “No conec cap home ni cap dona d’aquest país que sent independentista ara no ho sigui, m’he trobat molta gent emprenyada o cansada, però no hem perdut la determinació en el nostre camí i hem de continuar persevant”, apuntava, abans d’assegurar que “hem d’estar orgullosos del que hem fet i del que farem”.
Per la seva banda, Gastón apostava “per fer de cada dia un 1 d’octubre, en cada lluita quotidiana i en cada acte personal de dignitat”. Però per assolir la llibertat, afegia, necessitem també “unes institucions al servei s’aquesta societat mobilitzada i una àmplia acció exterior i diplomàtica que prepari els reconeixements a la nostra independència”. I per aconseguir-ho, concretava que cal canviar el comportament de les nostres institucions i partits: “Si els nostres representants no respecten el sentit del vot que els ha posat al capdavant de les institucions, el moviment del carrer els acabarà passant per sobre”. Finalment, apuntava que “davant d’aquest Estat, l’única via realista cap a la independència és la unilateral”.
Eulàlia Subirà, exsecretària nacional, de l’ANC, va posar en valor la transversalitat de l’entitat i va destacar projectes com el d’eines de país, però també d’altres: “Durant l’estat d’alarma les dones que pateixen maltractaments s’han vist confinades amb el maltractador a casa i aquesta no deixa de ser una lluita social més que l’ANC tirarà endavant com a col·lectiu amb d’altres entitats, perquè l’Assemblea és un projecte transversal que no està lligat a acap partit polític”.
“Per construir un futur millor necessitem uns bons serveis públics”, defensava Concep Miró, representant de la IAC/CATAC. Aquesta pandèmia i la declaració de l’estat d’alarma “ha estat utilitzada per iniciar una preocupant involució democràtica amb greus vulneracions de drets fonamentals”, remarcava. “Però hem insistit i estem tornant als carrers”, afegia Miró, a qui li agrada dir que el 3 d’octubre va ser un 1 d’octubre sindical i laboral. “El sindicalisme alternatiu va més enllà de la lluita econòmica, perquè per millorar i transformar aquest país i les seves condicions laborals cal una transformació social”, destacava.
També parlava de sindicalisme Natàlia Domingo, de la sectorial de sanitat de la Intersindical. “El sindicalisme independentista i de classe tenim el paper fonamental d’articular la consciència col·lectiva i organitzar i mobilitzar el poble treballador català perquè esdevingui un baluard infranquejable que sigui capaç de superar el setge”, assegurava abans de recodar que la Intersindical reclama un salari mínim interprofessional català de 1.300 euros i exigeix la reversió de les retallades i la dignificació d’un sector públic que ha de ser capaç de garantir els serveis socials fonamentals. “Fins que no assolim la nostra plena independència mai no disposarem de les eines necessàries per avançar cap a un futur de justícia social”, assegurava la sindicalista.
“Només amb la independència disposarem de tots els recursos que generem i necessitem”, apuntava Quim Arnau, representant d ’Anem per feina. La patronal vol que “el nostre teixit empresarial no depengui econòmicament de l’estat amb qui estem forçosament lligats”.
