
Quan sembla que el coronavirus està en el camí de gripalitzar-se, Ricard Domingo porta dos anys lluitant per recuperar la seva vida anterior a la pandèmia. El cerdanyolenc és una de les 100.000 persones que a Catalunya es calcula que pateixen l’anomenada covid persistent i és un dels membres del Col·lectiu d’Afectades i Afectats persistents per la covid-19.
Domingo va passar la covid-19 a la primera onada i segueix tenint fatiga, mal de cap, insomni, mal de coll, aftes bucals i diarrees, entre d’altres. “Va ser a finals de març del 2020 i va ser relativament lleu perquè no vaig estar ingressat ni vaig patir afectació pulmonar. Sí que vaig tenir malestar, mal de cap, diarrees i cansament. Com una grip molt forta”, recorda. “Eren els inicis de la pandèmia i tot era una mica caòtic”, afegeix. Ell, que treballa a un mitjà de comunicació públic, va agafar la baixa i després va assabentar-se que hi havia hagut un cas de covid a l’empresa: “Però en principi em van dir que jo no havia estat contacte d’aquesta persona. I si no eres contacte directe, no et feien PCR. No ho sé del cert, però crec que ho vaig agafar a la feina”. Quan van passar dues o tres setmanes va aparèixer la pèrdua d’olfacte i llavors la doctora de capçalera li va dir que s’aïllés a una habitació de la casa. “El vaig fer com vam poder, perquè visc amb la meva dona i el meu fill i el pis és petit. Però no em trobava bé i els símptomes continuaven i fins i tot es va afegir la dispnea”, apunta.
“Veia que no em trobava bé, però no sabia on anar a parar”
Després d’un mes i mig de baixa va decidir tornar a la feina i fer el que pogués. “Llavors sí que em van fer una PCR, però evidentment després d’un mes i tres setmanes ja no va sortir res”, apunta. Després de tres setmanes treballant no es trobava encara bé i a més va començar a aparèixer l’insomni: “Vaig tirar com vaig poder i treballar em servia per desconnectar, però no em trobava bé i seguia enviant econsultes a la meva doctora de capçalera i no trobava respostes”. En aquell moment, va decidir recórrer a alguns metges privats i a través de la mútua va passar per un periple de metges interminable. “Jo veia que no em trobava bé, però no sabia on anar a parar. A molts de nosaltres ens han tractat com si tinguéssim un estrès posttraumàtic per haver passat la covid. Em vaig sentir molt desamparat”, lamenta. En aquell moment va començar a sentir a parlar de la covid persistent. Una de les conseqüències que va tenir el seu malestar físic perllongat va ser un aïllament molt gran a casa i problemes mentals -que el van obligar a anar al psicòleg- i de parella. “Per sort, ho hem pogut arreglar”, celebra.
Fins que va ser diagnosticat de covid persistent -al juliol del 2021- va passar per mil proves per descartar altres patologies. “M’ha anat bé fer esport, anar al fisio una vegada per setmana i fer acupuntura. Però m’he hagut de buscar la vida”, remarca. A més, ha trobat poca empatia en la metge internista del Taulí. “El més angoixant d’això és trobar-te malament i no saber que tens. Jo practicava submarinisme i feia fotografia submarina. Fa més de dos anys que no ho faig perquè no estic en les mateixes condicions físiques. No perdo l’esperança de poder-hi tornar”, assegura.
Fatiga crònica, desorientació, problemes intestinals, migranyes, febre o disfonia. Aquests són alguns dels 200 símptomes descrits de la covid persistent, que afecta un 10% de les persones que han tingut la malaltia. Quan els símptomes s’allarguen més enllà dels tres mesos, es considera que la persona està patint covid persistent i a partir d’aquí la durada de la malaltia pot ser variable, encara que són pocs els qui avui en dia estan plenament recuperats. “La covid persistent va per brots. De vegades sembla que vas tirant i de sobte tens una recaiguda. Però, per sort, sembla que els brots cada vegada duren menys i són menys forts. És una mica desesperant perquè quan penses que ja estàs bé, una altra vegada”, explica el cerdanyolenc. Diferents estudis apunten que una de cada cinc persones que contrau la Covid-19 presenta símptomes cinc setmanes després de la infecció. I 12 setmanes després, fins a una de cada deu persones segueix patint simptomatologia associada a la malaltia.
Només una unitat especialitzada a tot Catalunya
El col·lectiu d’Afectades i Afectats persistents per la covid-19 -correu electrònic simplleusabandonatscovid19@gmail.com- treballa per garantir una atenció als pacients amb Covid-19 persistent arreu de Catalunya i demana replicar el model de la unitat de l’Hospital Germans Trias i Pujol en altres llocs del territori. I és que actualment a Catalunya només hi ha aquesta unitat especialitzada de Can Ruti. “Jo he intentat que m’hi derivin, però no hi ha manera”, critica el cerdanyolenc. Per a ell va ser molt important trobar el col·lectiu perquè va sentir que “no era l’únic que passava per això”. Precisament per aquest motiu vol facilitar el seu contacte (ricard.domingo@gmail.com) a qualsevol persona que es trobi en la mateixa situació.