Redacció
Els comerços de Cerdanyola viuen els primers dies de la fase 0 del pla de desescalada, que comporta que part del petit comerç reobri les seves portes. Els establiments que poden obrir són aquells que es dediquen al comerç minorista (botigues), a la prestació de serveis professionals o a l’hostaleria i restauració. Tanmateix, encara no podran aixecar persianes els locals amb més de 400m² de superficie ni els centres comercials. Només es pot accedir als establiments per rebre un servei o comprar un producte si s’ha concertat abans una cita prèvia. A més, restaurants, bars, cafeteries i altres establiments de preparació o venda de menjars poden entregar el seu producte mitjançant el repartiment a domicili o per mitjà de la recollida al local.
Entre els comerços que van aixecar la persiana dilluns, es troben les immobiliàries i les botigues de roba. Dos sectors molts diferents que ens fan una valoració dels primers dies de feina al local. “Estem bàsicament amb molta trucada, perquè fins a la fase 1 no es poden fer visites a pisos”, explica Joan Carles Canals, responsable de Canals Serveis Immobiliaris. “Venen temps molt complicats i nosaltres, com sempre, intentarem oferir el millor servei”, remarca Joan Carles Canals. “Abans d’aquesta pandèmia ja vam dir que el sector s’estava alentint”, explica abans de donar un missatge molt clar: “El que ve en el sector de la compravenda d’immobles, és un període de tempteig per part dels compradors. Per tant, o els propietaris es posen les piles i posen el seu habitatge a preu real de mercat que ens toca viure o el seu pis es queda desnonat com un vell llibre ple de pols en un prestatge”. I és que l’atur i els ERTO condueixen a una capacitat de compra que es veu minvada. “Qui té feina guarda els seus diners perquè el seu futur és incert i no sap si la propera vegada li tocarà a ell”. D’altra banda, “els inversors paralitzaran les compres a l’espera de obtenir un preu més favorable per als seus interessos, a no ser que el preu que se li ofereixi sigui atractiu”. I respecte al mercat de lloguer, es manté la mateixa tònica: “El preu dels lloguers i la demanda d’habitatges per arrendar tendeix a baixar ara i durant els propers mesos”. En aquest sentit, Canals apunta que són molts els arrendataris que s’han vist obligats a negociar rebaixes o moratòries de les quotes mensuals dels seus inquilins a causa de la impossibilitat d’aquests de pagar per l’abrupte descens d’ingressos que han tingut o pisos llogats a estudiants que s’han vist obligats a tornar a casa seva. “La pressió a la baixa del lloguer d’habitatges no només es veu afectada per les limitacions econòmiques de la demanda, sinó també pel costat de l’oferta, que augmentarà”, concreta. El futur del mercat de lloguer anirà molt lligat al que tingui l’evolució de l’actual pandèmia i la recuperació econòmica: “El seu habitatge està competint amb el del seu veí i vendrà o llogarà qui abans el tingui a preu de mercat”.
Des de Canals també es reivindica el paper dels professionals del sector: “Avui més que mai, com en anteriors crisis els professionals immobiliaris estarem a les dures i les madures. Els no professionals fugiran del vaixell on entra aigua fins al proper renéixer del sector. Que tornarà sens dubte. No sabem quan, però tornarà”.
La persiana de la botiga de roba ‘Nens i Nenes’ També s’aixecava dilluns amb incerteza. “És una situació molt estranya” explica la propietària, Cristina Bustamante, que també és secretària de Cerdanyola Comerç i Serveis. “Hem pres totes les mesures de seguretat possibles -desinfecció, mascareta, gels, paperera de pedal, distàncies de seguretat- i la majoria de gent està molt conscienciada i ha entès el procés de la cita prèvia”, indica Bustamante. Per a la botiga aquests primers dies han estat millor del que es pensava, “tot i que l’activitat s’ha centrat molt al matí”. Enrere queden quasi dos mesos sense facturar. “Les ajudes de les administracions costa que arribin. Ha estat fàcil demanar l’ajuda per tancament forçós del govern Central, que ha suposat 661 euros més no pagar la quota d’autònoms del mes d’abril”. Però el comerç necessita molt més. “Ara caldria veure si l’administració local pot adoptar alguna mesura per donar suport al comerç, apostem per una campanya de promoció del comerç de proximitat. En definitiva, que cada municipi treballi pel seu poble i per la seva gent”, destaca Bustamante, que no perd l’esperança. “A veure si ho aconseguim amb la Taula de reconstrucció que s’ha anunciat”.
PIMEC demana que els ajuntaments puguin disposar del superàvit del 2019 i de romanents per definir projectes municipals de reactivació econòmica
PIMEC defensa que els ajuntaments puguin disposar del superàvit generat el 2019 i dels romanents d’anys anteriors amb l’objectiu de definir i impulsar projectes municipals de reactivació econòmica per tal de poder mantenir llocs de treball. La patronal calcula que això suposaria 2.700 milions d’euros a Catalunya i fa una proposta de les mesures prioritàries que haurien de preveure aquests projectes per tal de mantenir llocs de treball.
El govern de Catalunya activa el Pla de xoc i reactivació del comerç postCOVID-19
Les pèrdues del comerç a Catalunya es xifren en 525 milions d’euros setmanals, del que resulta un acumulat de 3.675 milions d’euros (del 14 de març a l’1 de maig). Durant l’estat d’alarma han hagut de tancar el 65% dels comerços (65.829 establiments) i el 60% de persones ocupades al sector no han pogut treballar (209.700 persones). Amb l’inici de la fase 0, iniciada el 4 de maig, també poden obrir els establiments de menys de 400 metres quadrats amb cita prèvia que no estan a centres comercials. Amb aquest nou escenari, s’estima que aquesta setmana estan operatius el 46,4% dels establiments comercials. No obstant això, les entitats asseguren que el volum de vendes és molt inferior a l’habitual. El Pla de xoc – dissenyat el Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CAAM) del Departament d’Empresa i Coneixement en col·laboració amb el sector- s’articula en tres vectors: incentivació de la demanda, reactivació de l’oferta /empreses i revitalització del centres urbans i inclou mesures econòmiques i financeres, de prevenció i seguretat, de reactivació de negoci, de reactivació de negoci, i d’informació i comunicació.
