
El ple municipal de juny va ratificar –amb l’abstenció del PP- la resolució de l’alcaldia del 2 de juny on se sol·licita a l’AMB la declaració del municipi de Cerdanyola del Vallès com a àrea de mercat tens.
El 7 de juny l’alcalde de la ciutat, Carlos Cordón, ha sol·licitat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que procedeixi a la declaració com a àrea de mercat d’habitatge tens la totalitat del territori municipal de Cerdanyola del Vallès. La inclusió del municipi com a àrea amb mercat d’habitatge de mercat tens té com a finalitat contenir i moderar el preu del lloguer en el municipi, garantint que el lloguer sigui a un preu accessible i sotmès a l’aplicació de l’índex de referència de preu del lloguer, que s’aplica als habitatges destinats a residència permanent.
“Amb aquesta declaració no acaba el treball, cal treballar perquè l’habitatge de lloguer deixi de ser un luxe i sigui accessible per a tothom”, destacava la regidora d’Habitatge, Pepi Rivera, que defensava que el govern municipal porta els punts al ple quan considera que ha tingut “temps per estudiar-los”. En el torn de l’oposició, Joan Sánchez (Junts) preguntava al govern quines coses més es faran en aquest sentit. “Està bé aquesta declaració per poder seguir aplicant la llei. Esperem que aquesta llei segueixi en vigor i demostri la necessitat de regulació dels lloguers a Cerdanyola”, assegurava Isaac Martínez (En Comú Podem). “Van dir que aquesta llei no servia per res i un més mes tard porten aquesta ratificació al ple. Deixin de jugar i comencin a fer política”, reclamava Vera Sánchez (Guanyem) al govern municipal. “És necessari regular aquesta situació. El problema d’aquesta llei és que està recorreguda per PP i també per PSOE segurament perquè s’envaeixen competències que no són de la comunitat autònoma. Esperem que es pugui regular a nivell estatal, però està clar que sinó es dota el tema de diners i mitjans no es millorarà.”, indicava Sonia Rodríguez (Ciutadans). “Aquesta mateixa declaració la va portar ERC al ple de setembre en forma de moció i el PSC la va votar en contra. Al maig la vam portar una altra vegada i el PSC es va abstenir. Sis dies després van signar la resolució. És cert que les coses s’han d’estudiar, però s’hauria d’haver fet abans. Cerdanyola no es podia quedar enrere, tots els municipis de l’AMB s’hi ha adherit. Creiem que l’eina és bona i és l’única que tenim”, afirmava Íñigo Enterría (ERC).
Aprovació definitiva del Pla Local d’Habitatge
D’altra banda, la sessió plenària va donar llum verda –amb els vots en contra de Guanyem i ERC- a l’aprovació del Pla Local d’Habitatge amb la desestimació de la majoria de les al·legacions presentades. La regidora d’Habitatge, Pepi Rivera, que definia el document com un punt bàsic per al desenvolupament de les polítiques d’habitatge i un full de ruta que permetrà avançar en una de les problemàtiques que més impacten en la societat actual. El pla conté cinc grans objectius –acompanyats per sis estratègies- que passen per satisfer les necessitats d’habitatge generades dins del context econòmic actual, l’adequació de l’oferta assequible a les necessitats calculades en el document, l’optimització de la qualitat del parc i de les seves condicions d’ús, el reforç dels recursos humans en matèria d’habitatge i l’increment i rendibilitat social del sòl públic destinat a habitatge. “És un document viu, però existeix un calendari que a partir d’ara se seguirà”, assegurava Rivera, que anunciava que posaran “tots els recursos possibles” per fer realitat les propostes del pla.
“El pla contempla moltes mesures, però voldríem saber les previsions del govern i fer una mica de calendari”, demanava Joan Sánchez (Junts). “Cerdanyola té un greu problema d’accés a l’habitatge, aquest pla s’ha d’acompanyar d’una prioritat d’actuacions i de pressupost. No podem més esperar més a posar en marxa la Taula de l’Habitatge, cal voluntat política”, destacava Isaac Martínez (ECP). Per a Vera Sánchez (Guanyem), el Pla Local d’Habitatge ha d’incloure com prioritats la realització d’un cens de pisos buits i sancions a les entitats bancàries que tenen pisos buits. “Les nostres al·legacions s’han desestimat perquè no tenim la mateixa postura política”, destacava. Per la seva banda, Sonia Rodríguez (Ciutadans) recordava que el Pla Local d’Habitatge és fruit d’una moció que la seva formació va presentar al 2018. “Ha costat molt, però al final ha arribat. El que demanem al govern es que es posi les piles, cal marcar un calendari i segurament necessitarem més mitjans tècnics”, assegurava. “Tot es pot consensuar tècnicament i políticament. Pensem que les al·legacions eren molt reals i s’haurien d’haver estimat”, criticava Íñigo Enterría (ERC).