Redacció
La població infantil i adolescent del Vallès Occidental es reduirà al voltant d’un 11% en la pròxima dècada, tot i ser una de les comarques més rejovenides de la demarcació de Barcelona. L’Observatori comarcal ha publicat per primera vegada l’informe Infància i adolescència en risc d’exclusió social al Vallès Occidental que centra la seva mirada en les situacions de vulnerabilitat econòmica i social de la població menor de 18 anys de la comarca a partir del seu context demogràfic i educatiu, com també des de l’àmbit de drets socials.
El 2021 hi havia 185.693 infants i adolescents al Vallès Occidental, el que representa el 19,8% del total de la població. Aquesta xifra situa la comarca com a una de les més rejovenides de la província de Barcelona, amb dos punts per sobre del conjunt de Catalunya (17,8%). Tot i això, a la comarca, com la majoria de les societats occidentals s’enfronta a una pèrdua de població infantil, tant en nombres absoluts com en el pes que representen sobre el total de la població. En aquest sentit, les projeccions de població de l’Idescat apunten que la població menor de 18 anys passarà de 186 mil l’any 2021 a 166 mil el 2030, el que representa una reducció del 10,7% en deu anys. Aquesta davallada suposarà una disminució de més de tres punts en el pes que té aquest grup respecte de la població total (d’un 19,8% a un 16,5%).
Els municipis de la comarca amb una proporció més elevada de població infantil i adolescent són Ullastrell, amb el 24% (504 habitants), Polinyà amb el 23,3% (1.983), Sant Cugat del Vallès amb el 22,6% (21.227) i Vacarisses amb el 22,5% (1.594). Entre els municipis amb més de 40.000 habitants també destaquen Terrassa (15.612) i Rubí (44.628), amb el 19,8% i 19,7%, respectivament. El segon municipi amb un menor pes de la població infantil i adolescent és Cerdanyola del Vallès amb el 16,8% (9.630). També destaca Badia del Vallès amb el 17,8% (2.348).
La població infantil i adolescent ha augmentat en catorze dels vint-i-tres municipis del Vallès Occidental i s’ha reduït en nou en una dècada (Gràfic 6). Rellinars (+14,3%), Sentmenat (+9,4%) i Montcada i Reixac (+5,6%) són els que presenten un increment més accentuat. D’entre els municipis de més de 40.000 habitants, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sabadell i Terrassa, presenten un augment d’aquest tram de població, tot i que se situa per sota del 4%. Gallifa és el municipi amb una davallada més intensa de la població menor de 18 anys (-34,3%), tanmateix, elvolum de població total és molt inferior a la resta de municipis. Destaquen també Cerdanyola del Vallès (-9,9%) i Castellbisbal (-9,7%) per una pèrdua de població infantil i adolescent més accentuada.
Les xifres ens mostren que a la nostra comarca, com a la majoria dels països desenvolupats, la pobresa té rostre d’infant
Segons l’INE, en 2020 la taxa de risc de pobresa per a la població menor de 18 anys se situa en el 20,3%, el que representa al voltant dels 38.000 infants i adolescents en situació de vulnerabilitat econòmica. En canvi, el risc de pobresa d’entre els 18 i els 64 anys és del 13,8%, i encara és inferior la taxa de persones de 65 anys i més, del 7%. La incidència del risc de pobresa a la província de Barcelona i al conjunt de Catalunya és superior a la del Vallès Occidental a tots els trams d’edat.
L’informe mostra com l’exclusió social es distribueix de manera molt desigual entre municipis del mateix àmbit territorial. En concret, la diferència de la taxa de risc de pobresa entre els municipis del Vallès Occidental és de 22 punts percentuals, el que registra la taxa més elevada arriba a gairebé 30% dels infants i adolescents en vulnerabilitat econòmica i el que presenta la més baixa, al voltant del 7%.
Els resultats de la cerca dels factors d’exclusió indiquen que existeix una correlació positiva entre el risc de pobresa i els indicadors seleccionats com a eixos de desigualtat de la població infantil i adolescent. És a dir, es constata que els municipis amb més atencions de l’EAIA (Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència), els que tenen més alumnes amb necessitats de suport educatiu o els que presenten una taxa baixa d’escolarització dels 0 als 2 anys tenen més probabilitats de presentar nivells més elevats de risc de pobresa infantil i adolescent.
