Redacció
Era la crònica d’una mort anunciada des del juliol del 2018, quan una constructora va comprar els terrenys per construir-hi habitatges, però el tancament definitiu dels Cinemes El Punt era ahir la protagonista de les xarxes socials, on molts ciutadans s’acomiadaven d’un equipament que consideren part de la seva historia.
D’una sala amb 500 butaques de fusta a 11 sales amb l’última tecnologia
Els cinemes havien de tancar les portes a finals d’abril, però l’epidèmia del coronavirus avançava el tancament, segons valorava el gerent de les multisales, Pere Sallent. Enrere queden 75 anys d’història d’un cinema que va obrir les portes, gràcies a Pere Sallent i Marina Renom, amb el nom de Kursaal i 500 butaques. Més tard, Josep Sallent i Rosalía Puigcercós van heretar el negoci i van ampliar el Kursaal fins a 2.000 butaques als anys 60 (foto sobre aquestes línies). Finalment, Pere Sallent va convertir l’establiment en una multisala. Primer de tres sales, després de 8 i finalment d’11.
Experiències i anècdotes viscudes
Després de conèixer la noticia Cerdanyola la ciutadania feia un últim comiat a les multisales amb tristor i agraïment pels moments viscuts, també amb el sentiment majoritaria que amb el seu tancament Cerdanyola perd una part molt important de l’oferta d’oci.
“Avui acomiadem definitivament uns cinemes que, des que van obrir el 1944, han proporcionat a la ciutat i a les seves diferents generacions dècades d’accés a la cultura i a l’oci, transportant-nos a altres vides a través de la gran pantalla”, apuntava l’alcalde Carlos Cordón.
“Com imagino us passarà a molts i moltes de vosaltres, vaig experimentar per primera vegada la màgia de cinema, de ben petit i acompanyat pels meus pares, en una de les butaques. I el mateix descobriment es va repetir amb la meva filla gran fa poquets anys. Molts de nosaltres hem viscut i crescut en aquesta instal·lació”, recordava el batlle, que destaca que es tanca “amb tristesa un capítol imprescindible per a la nostra ciutat”.
“Ara ja forma part de la història de Cerdanyola i una mica també de totes nosaltres. Perquè la nostra història, la de molts i moltes de nosaltres, està lligada també al cinema”, destacava la portaveu d’ERC, Helena Solà. “M’hagués agradat dir-li adéu en una sessió amb tota la família, i crispetes i llaminadures i recordant totes les anècdotes viscudes. Ho farem des de casa”, apuntava. “Sóc incapaç de recordar quina va ser la primera pel·lícula que vaig veure al Kursaal però sé que el Xai Shaun va ser la darrera. Que no vaig poder veure el final de El Club de los poetas muertos perquè algú amb qui hi anava el van fer fora del cinema i per solidaritat vam sortir tota la colla. Que Farenheit 9/11 la vaig veure a trossos per tots els cops que vaig haver d’anar al WC a la recta final de l’embaràs de la Nora. Són moltes les anècdotes que m’ha donat la màgia del cinema a Cerdanyola”, celebra la republicana.
“Jo sempre he sentit històries del cinema. La meva mare, quan era petita, hi anava sovint ja que vivia molt a prop, a la casa on hi ha la farmàcia Valls. I als meus avis Mercè Maynou i Just Valls, els agradava anar-hi cada setmana. Més endavant hi anava amb la seva germana gran Rosa Maria, quan començava a festejar amb el que seria el meu tiet”, recorda l’exregidor Marc Costa. “També m’explicaven alguna bretolada que havia fet algun jove de Cerdanyola des del galliner de la sala del cinema Kursaal, com dur de casa una bossa amb mongetes cuites calentes i, a mitja projecció, fer soroll com si estés vomitant i llençar el contingut de la bossa des de dalt el galliner cap a la platea. Això em feia adonar-me’n que de malifetes se n’han fet a totes les generacions”, indica. També recorda, ja com a usuari, un parell de Setmanes del Terror de fa tres dècades, amb una pel·lícula del gènere cada vespre. I com, en una d’elles, un grup d’actors del GAT va ser protagonista a les butaques: “Vam començar a sentir uns gemecs d’una parella i de de sobte es passa a una discussió en veu alta. S’encenen els llums i veiem com el noi que estava discutint amb la parella es treu un ganivet i li clava a ella entre crits de la noia i de tothom. Pànic a la sala. Es va aturar la projecció i ens van dir que tot era un muntatge teatral i que, com molta gent va marxar corrent, ens donarien una altra entrada gratuïta per compensar la situació viscuda”. L’exregidor confessa que és de la generació que podia veure dues pel·lícules per 150 pessetes. “La que realment anaves a veure i la que et donaven de regal”, afegeix. I també va viure les sessions contínues: “Si arribaves que ja feia 10 minuts que havia començat la projecció et podies quedar a veure el començament de la següent sessió”.
“En Pere Sallent no podia haver escollit millor banda sonora que Cinema Paradiso pel tancament definitiu del Kursaal-El Punt. Ens rememora i recorda la màgia del cine”, celebra l’exregidora Eva Torralba. El meu pare adorava el cinema, cada diumenge hi anàvem religiosament. Si no li agradava la pel·lícula, anava al bar a fer petar la xerrada amb la Rosalia, la mare d’en Pere. El Pere quan era petit, dormia dins una caixa de plàtans, sota la barra. M’ho explicava un dia, a la sala fosca, gaudint d’una estrena”, recorda. “A casa meva, tres generacions hem gaudit de moments inoblidables a la sala fosca. Les sales de cine, avui, com a Cinema Paradiso, són una altra cosa. Una altra cosa també, el futur del desenvolupament urbanístic posterior. Sentiments d’enyorança i tristor es barregen, però també gratitud pels meravellosos moments màgics viscuts”, afegeix Torralba.
“Gràcies per haver-nos fet somiar tants anys”, agraïen des de Cerdanyola Empresarial.
L’empresari Rosendo Garganta, fundador de Devicare, també acomiadava amb llàstima: “Molts bons records a El Punt durant tota la meva vida. Ho trobarem a faltar. Gràcies al Pere i la seva família per aquests fantàstics 75 anys”
L’escriptor Danny Romero assegurava que El Punt ha estat molt important a la seva vida: “Ha estat com un amic a qui acudir, una vàlvula d’escapament i una font d’aprenentatge. Ara el cinema tanca i jo em sentiré orfe”.
Finalment, entre d’altres, el comiat també arribava per part de l’Associació d’Espectadors del Mercat Vell de Ripollet: “El trobarem molt a faltar. Gran feina la del Pere durant anys i anys”.
