Redacció
Encesa d’espelmes per recordar les víctimes del nazisme. L’Ajuntament de Cerdanyola i l’Associació Amical de Mauthausen van signar un conveni de col•laboració durant un acte simbòlic per commemorar el Dia Mundial de L’Holocaust, que se celebra el 27 de gener en record al 27 de gener de 1945, quan les tropes soviètiques van alliberar el camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau. A l’acte, realitzat a la plaça Francesc Layret, també es va commemorar la Diada Nacional de l’Exili i la Deportació Republicana, que se celebra cada any el 5 de febrer.
Programa anual estable d’activitats sobre la Memòria Democràtica a Cerdanyola
El conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i l’Amical de Mauthausen servirà per al desenvolupament d’un programa anual estable d’activitats sobre la Memòria Democràtica a Cerdanyola. Entre d’altres iniciatives, l’Ajuntament de Cerdanyola entrarà a formar part de la Xarxa Mai Més. Aquesta xarxa, creada al 2013, és un entramat de relacions personals i institucionals del món local català que inclou a institucions, entitats, centres educatius, projectes i persones. La Xarxa Mai Més es coordina amb xarxes similars d’altres ciutats i estats per preservar la memòria de les persones que varen ser deportades als camps de concentració nazis. En relació a la nostra ciutat, i segons les dades de l’entitat L’Amical Mauthausen, hi ha quatre persones nascudes o residents a Cerdanyola que varen ser deportades al camp de Mauthausen-Gusen.
“Durant el règim nacionalsocialista no tan sols es va universalitzar i estendre el crim, amb empremtes indelebles, sinó que es van soscavar els fonaments mateixos de la civilització i es va destruir la Humanitat”, recordava el president de l’Amical de Mauthausen, Juan Manuel Calvo, durant la lectura del manifest de l’entitat: “Integrar el record de l’Holocaust i de totes les víctimes del nazisme en les consciències individuals i col•lectives ha de servir per conèixer fins on pot arribar la capacitat humana per perpetrar el mal i per exercir el bé, i ha de convertir-se en arma poderosa davant de missatges i insídies amenaçadores en èpoques de crisi i inseguretats”
Col·lectius perseguits pels nazis
A més, representants dels col•lectius perseguits pels nazis van intervenir abans d’encendre una espelma. Damian Weber (Escola Hatikva) va recordar els 6 milions de jueus exterminats pels nazis: “Avui més que mai és important recordar i no oblidar. Tenim l’obligació de transmetre ieducar perquè això no torni a passar”. En memoria dels republicans que van patir repressió intervenia el cerdanyolenc Antonio Ortega: “La memòria és fràgil i coneix la barbàrie, no garanteix que fets tan abominables es tornin a repetir. Per això diem, mai més!”. En nom de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, parlava Susana Martínez: “Entre el 75 i el 80% de la población gitana d’aquell moment va ser exterminada únicament pel fet de ser gitana. La millor forma d’homenatjar les víctimes de l’holocaust és en el nostre dia a dia, posant fre al discurs d’odi que per desgracia encara continua viu a la nostra societat”. El també cerdanyolenc Juanjo Gómez (associació Tortuga) recordava les víctimes assassinades pel sol fet de ser persones amb discapacitat física o psíquica: “Hem de treballar totes i tots per acabar amb aquesta discriminació”. En memòria de les persones homosexuals víctimes del nazisme, Òscar Sala llegia un poema de Primo Levi. Míriam Caro intervenia en record dels Testimonis de Jehovà exterminats pels nazis, tot posant en valor la defensa de les ideologies humanes en front de la supremacia cristiana. Finalment, David Librer i Lucía Quintanilla (alumnes de l’institut Forat del Vent) recordaven els infants morts a les cambres de gas.
Declaració Institucional sobre el Dia Internacional de l’Holocaust
El ple de gener va aprovar una Declaració Institucional sobre el Dia Internacional de l’Holocaust. L’alcalde Carlos Cordón llegia la declaració durant l’acte de record a les víctimes del nazisme. “L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès posa de relleu la seva voluntat de treballar pel manteniment de la memòria democràtica de la ciutat com a part fonamental del nostre patrimoni col•lectiu”, diu el text, que recorda que “el manteniment de la memòria democràtica vetllarà, en primer lloc, per recordar les persones, especialment cerdanyolencs i cerdanyolenques, que en el passat varen ser reprimides per qüestions ideològiques, d’ètnia, de gènere, d’origen territorial o social, d’orientació sexual, de creences religioses o per patir algun tipus de discapacitat”. El manteniment de la memòria democràtica “vetllarà, en segon lloc, per recordar les persones, especialment cerdanyolencs i cerdanyolenques, que durant el franquisme varen lluitar per la democràcia, per la llibertat i pel respecte als drets humans”. L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, en el marc del manteniment de la memoria democràtica, programarà actuacions concretes que tinguin com a objectiu promoure la tolerància, la dignitat de les persones, els valors democràtics i els drets humans, especialment entre les generacions més joves, per així evitar que en el futur puguin tornar a aparèixer opcions polítiques antidemocràtiques i/o basades en la intolerància. Finalment, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès “rebutja expressament qualsevol forma de totalitarisme, xenofòbia, intolerància o atac als drets humans i, en aquest sentit, declara la ciutat de Cerdanyola del Vallès com a ciutat antifeixista en reconeixement de totes les persones que van lluitar i lluiten en favor de les llibertats civils individuals i col•lectives”.
