Redacció
Un total de 12 municipis dels 64 amb més de 20.000 habitants de Catalunya, entre ells Cerdanyola, encara no han presentat els plans d’emergència locals contra la sequera que el govern de Catalunya exigeix des del 2020. Només 23 han presentat un pla que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ja ha tramitat com a favorable.
“En el cas de Cerdanyola del Vallès les competències del subministrament domiciliari d’aigua potable o abastament d’aigua en baixa corresponen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona pel que estem treballant conjuntament per a la redacció del document”, asseguren des de l’Ajuntament de Cerdanyola. Tot i que la ciutat no té aprovat un Pla d’Emergència municipal propi, s’ha iniciat el procés de diagnosi amb recollida d’informació i anàlisi de la situació actual, “ja que moltes de les dades que l’ACA indica que han d’estar en un PESM no les teníem disponibles”, es reconeix des del consistori. Per part de l’AMB estan elaborant un Pla Director d’aigües regenerades i un Estudi de potencialitats d’altres recursos hídrics alternatius en el que també hi està col·laborant l’Ajuntament de Cerdanyola. “Aquest Pla Director i Estudi, quan estiguin finalitzats permetran determinar nous recursos hídrics que juntament amb les aigües regenerades que es preveu estendre pel Sector en desenvolupament del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, permetran disminuir la quantitat d’aigua necessària per a l’abastament de la ciutat”, remarquen.
Des del consistori es destaca que actualment sí s’aplica la normativa que estableix el PES aprovat per la Generalitat de Catalunya en relació amb l’ús de l’aigua pels diferents Serveis Municipals.
Què són?
Els Plans d’emergència municipals són els documents que, segons està establert a l’ACORD DE GOV/1/2020 (PES), han d’elaborar els ajuntaments amb una població empadronada de més de 20.000 habitants. La resta de municipis també poden elaborar aquests plans de forma voluntària.
En aquests plans, els ajuntaments han de definir unes mesures específiques a aplicar en cada municipi en funció de l’activació dels diferents escenaris de sequera (Pre-alerta, Alerta, Excepcionalitat i Emergència). Aquests plans han de garantir el compliment de les dotacions màximes establertes al PES i s’han de posar a disposició de la ciutadania per tal que pugui conèixer les mesures concretes a adoptar en cada escenari o les mesures de contingència que els poden afectar en els casos d’alerta, excepcionalitat o emergència per sequera.
Les entitats prestadores del servei d’abastament d’aigua aplicaran les mesures definides en els Plans d’emergència municipals, que poden incloure reduccions de pressió i fins i tot la suspensió temporal en la prestació del servei d’abastament.
D’altra banda, el PES estableix que els municipis han de presentar els plans elaborats a l’Agència Catalana de l’Aigua i, aquesta, ha d’informar sobre la suficiència de les mesures d’estalvi en la gestió dels serveis d’abastament contingudes en els propis plans a fi de donar compliment a les obligacions i al règim de dotacions contingut al PES. La tramitació i aprovació definitiva dels Plans d’Emergència, però, és de competència municipal.
