Redacció
Cerdanyola continua treballant el seu compromís amb la recuperació de la memòria històrica. El ‘Dia d’Homenatge als espanyols deportats i morts a Mauthausen i a altres camps i a totes les víctimes del nazisme d’Espanya’ es commemorava amb una ofrena floral al monument de la plaça de la Pau dedicat als quatre deportats de Cerdanyola (Amadeu Comas i Comas, Juan Gómez Asensio, Miguel García Ramos i Lluís Castells Roma).
Aquest any el municipi ha estat present en els actes internacionals organitzats en record de les víctimes dels camps nazis d’Àustria. Aquest viatge va ser possible gràcies al fet que Cerdanyola forma part de la Xarxa de Municipis “Mai més” de l’Amical de Mauthausen i altres camps. “Àustria no és un país modèlic en la gestió de la memòria històrica, però és que d’això no se n’escapa ningú, queda molta feina per fer i ja anem tard”, lamentava el director del Museu d’Història de Cerdanyola, Joan Francès, que va explicar l’experiència viscuda durant la ruta pel castell d’Hartheim, el KZ Ebensee, el KZ Gusen i al camp de Mauthausen. “No estem parlant de turisme de deportació, tots els assistents havien fet els deures perquè hi ha una voluntat de fer justícia a tots els pobles que tenen deportats”, remarcava el director, que recordava l’advertència que va fer Montserrat Roig: “El feixisme no és un tema tancat”. En aquest sentit, el president de l’Amical Mauthausen, Joan Calvo, recordava que l’objectiu final de l’entitat és la prevenció: “I més en aquests temps. No pot ser que partits polítics que es diuen democràtics estiguin pactant amb una extrema dreta que té un discurs d’odi que ja hem escoltat en el passat”.
