Redacció
La petició del teixit empresarial del municipi als candidats a l’alcaldia no deixa lloc a dubtes. “Necessitem que Cerdanyola sigui una ciutat amiga de les empreses”, demanava el president de Cerdanyola Empresarial, Jaume Maranges. Si les empreses guanyen en productivitat poden pagar millors salaris i retenir així el talent. En el debat econòmic organitzat per l’associació a l’auditori del PTV Maranges va requerir als sets alcaldables amb representació al consistori que quan arribi el moment de fer els pactes de govern ho facin pensant en “Cerdanyola i els seus veïns i veïnes”.
Exposició del programa econòmic de cada formació a partir de tres preguntes
Realment la vetllada més que un debat va ser una exposició del programa de cada formació política en l’àmbit econòmic a partir de tres preguntes sobre Cerdanyola Ciutat del Coneixement, la mobilitat i mesures per fer de Cerdanyola una ciutat amiga de les empreses.
Mesures per fer de Cerdanyola una ciutat amiga de les empreses
“Diria que els empresaris han de tenir en compte les paraules sostenibilitat, visualització i proximitat. Han d’introduir en els seus procediments la sostenibilitat, aprofitar els mitjans digitals per millorar la seva visualització i ser properes en el moment que el ciutadà s’acosta a comprar-hi. Així les empreses s’acosten al poble”, assegurava Pedro Arco (En Comú Podem). En canvi, Pau Ortolá (Ciutadans) defensava que la seva formació aposta més per escoltar les empreses que per dir el que han de fer. “Aquí és important que qui guanyi el 28 de maig pugui pactar amb forces amigues de les empreses”, afegia. “Aviat haurem de canviar a un nou model de gestió de residus i hem d’ajudar el petit comerç a fer aquest pas. Proposem bonificar els que siguin més responsables amb el medi ambient i pacificar els eixos comercials”, assegurava Ivan González (Guanyem), que es mostrava molt sincer amb els empresaris: “Nosaltres defensem pujar els impostos a les grans empreses perquè qui més té és qui ha de pagar més”. Per la seva banda, l’actual alcalde i candidat a l’alcaldia del PSC, Carlos Cordón, remarcava que en aquests quatre anys de mandat han intentat fer de Cerdanyola un espai on es generin oportunitats. “Per ser una ciutat amiga de les emoreses el primer oas és voler que les empreses vinguin a la ciutat. Aquests quatre anys han estat molt durs per la pandèmia i la guerra d’Ucraïna, hem creat ajudes per ajudar a aixecar la persiana cada dia a comerciants i restauradors, hem creat l’Oficina Empresarial, el Talent Factory Cerdanyola o el Cerdanyola Women Corporate”, repassava el batlle, que anunciava que ara volen seguir amb aquest clima generador d’oportunitats i una dels principals eixos de treball passa per afrontar la problemàtica dels locals locals buits a través d’un pla.
Contrari al plantejament de Guanyem es mostrava Joan Sánchez (Junts): “No som partidaris de pujar els impostos a les empreses, que paguen els seus impostos i per tant tenen un drets. Proposem bonificar-los segons les actuacions que facin”. En aquesta línia, defensava que la millor font de benestar de la ciutadania és un treball digne i qui genera ocupació són les empreses. “I aquí les administracions públiques han de posar facilitats”, apuntava. Per a ERC, que Cerdanyola sigui una ciutat amiga de les empreses passa perquè l’Ajuntament presti el millor servei possible a aquestes. “L’Oficina Empresarial ha de ser més ambiciosa, s’han de dignificar els polígons industrials, s’ha de promocionar el consum de proximitat i potenciar l’economia solidària i ha d’haver-hi un equilibri just entre els impostos que paguen les empreses i els serveis que reben. Venim a posar en marxa que les recerques que es fan a la UAB acabin revertint en empreses que es dediquen a la investigació”, enumerava Albert Turon (ERC). Finalment, Anabel Plans (PP) defensava que les empreses són el motor de Cerdanyola i que s’han de desenvolupar els projectes que ja tenim sobre la taula. Com a mesures, Plans aposta per una fiscalitat baixa, seguretat jurídica amb legislació local sense dubtes i àgil i una declaració de Cerdanyola amiga de les empreses acompanyada per un paquet de mesures administratives i fiscals.
Cerdanyola, ciutat del coneixement
El segon gran tema va ser la marca ‘Cerdanyola, ciutat del coneixement’. Per a ERC, aquesta no ha passat de ser un eslògan. “El pas per fer-lo realitat l’hem de fer de la mà de tot l’ecosistema que tenim a l’entorn de la B-30. Un exemple seria tenir una planta de desenvolupament de xips”, apuntava Albert Turon (ERC). “A Cerdanyola ja s’atrau coneixement, ara s’ha de facilitar que l’ecosistema que tenim floreixi”, assegurava Pau Ortolà (Ciutadans). “La marca Cerdanyola Ciutat del Coneixement sona bé, però està buida de contingut. El coneixement comença per l’educació i això és el que ha garantir l’Ajuntament dins de les seves competències”, afirmava Ivan González, que apuntava que els milions destinats a inversions que no s’executen es podrien dedicar a la construcció d’habitatge protegit “perquè els estudiants de la UAB no hagin de marxar de Cerdanyola quan acabin d’estudiar”. Per a Plans (PP), el projecte està buit de contingut i es limita a una pàgina web i indica que calen més convenis entre les empreses i la UAB. Per a En Comú Podem universitat, empresa, administració i ciutadania han d’anar de la mà i defensen que primer ens hem de centrar en “protegir les empreses que ja tenim”. Per a l’alcalde Carlos Cordón, ‘Cerdanyola Ciutat del Coneixement’ ha servit per ordenar tots els agents estratègics que ja teníem al territori i que “mai s’havien posat en una marca conjunta”. Però és més que una marcar, afegia: “Ens ajuda a generar oportunitats i atraure inversions que reverteixin en benestar per a la ciutadania. Ens ho hem de creure, treballar conjuntament amb els agents estratègics i implementar estratègies”. En aquesta línia, recordava que amb la marca han participat a fires de tot el món per atraure oportunitats i que Ca n’Altimira s’ha començat a remodelar per convertir-se en la seu de ‘Cerdanyola, ciutat del coneixement’. Per a Joan Sánchez, s’ha d’aplicar una direcció estratègica “a tot això que ja tenim” i fer l’esforç d’anar a buscar empreses del camp de la recerca i la innovació. “Hem d’atreure inversions i que les que tenim ja no marxin”, afegia.
Mobilitat
El tercer eix del debat va ser la mobilitat. “Qualsevol millora en mobilitat serà benvinguda, el Parc de l’Alba s’ha d’entendre com una oportunitat per resoldre problemes de mobilitat”, anunciava Carlos Cordón (PSC). Així, el Parc de l’Alba preveu una nova línia de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC)-conegut com a Túnel d’Horta ferroviari- que enllaci Barcelona amb el Vallès, creuant Collserola i arribant a l’estació de la Universitat Autònoma. En aquest traçat, s’han dibuixat dues estacions a la zona del Parc de l’Alba, una just on es troba Cerdanyola Universitat, que actuaria d’intercanviador, i una segona a prop de la carretera de Sant Cugat a Cerdanyola. “Tots hem de lluitar perquè aquestes infraestructures arribin”, demanava. Des del PSC també s’aposta per la millora dels accessos a la B30 i a la C58. D’altra banda, Pau Ortolá (Ciutadans), que també es mostrava partidari del Túnel d’horta ferroviari, afirmava que la mobilitat passa per una aposta total pel transport públic: “Cada vegada s’implementarà més i queda molt per fer. Creiem que el tribut metropolità s’ha aplicat malament”. Per a Joan Sánchez (Junts), el primer de tot és elaborar el Pla de Mobilitat de Cerdanyola. “També cal pacificar el trànsit i fer que les millores en transport públic anunciades arribin”, assegurava, mentre defensava que el túnel d’horta ferroviari també passi per Cerdanyola. Des del PP, Anabel Plans també deia sí al Túnel d’Horta ferroviari i assegura que la ciutat té un “enorme potencial de millora” en l’àmbit de la mobilitat i que s’ha d’apostar clarament pel transport públic sense penalitzar el vehicle privat i per sortides directes a la C-58 i l’AP7. Per A Pedro Arco (En Comú Podem), la mobilitat passa per un transport públic assequible per a tots els veïns. “Un túnel que travessi Collserola no és la solució, sí que ho és el TramVallès”, defensava menter assegurava que s’ha d’elaborar el Pla Local de Mobilitat i apostava per un model de ciutat 15. Des d’ERC, Albert Turon assegurava que el fet de no tenir el pla ens està fent “perdre subvencions” i, entre d’altres, apostava per una R8 amb tots els intercanviadors. Guanyem es mostrava contrari al Túnel d’Horta ferroviari i assegurava que tots els representants polítics han de pressionar els seus partits a les administracions competents perquè arribin les infraestructes promeses.
