Redacció
Quan al març una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) declarava la nul·litat del pla director urbanístic del Centre Direccional i estimava així el recurs contenciós administratiu interposat l’any 2014 per l’Associació Via Verda, posava sobre la taula de nou el debat sobre el projecte del Centre Direccional. “En el fons el que estem cercant és que tots siguem escoltats i puguem establir un model amb el màxim de consens per al Centre Direccional”, assegurava Ángel Gastón a la cloenda de la jornada REFEM el Parc de l’Alba, on es va anunciar que algunes administracions presentaran recurs de cassació a la sentència i que els privats afectats volen sumar-s’hi. Una matinal d’intervencions que va cloure l’alcalde Carles Escolà amb una clara declaració d’intencions: “Volem que el planejament del Centre Direccional pugui anar en funció dels interessos de la ciutadania de Cerdanyola i no d’interessos privats”.
El químic Roger Caballé recordava l’estudi realitzat durant 19 anys a 250 localitats que analitzava els efectes de determinades partícules a l’atmòsfera i com influeixen en la major o menor incidència de malalties com el càncer quan el focus que les emet és a menys de cinc quilòmetres. “Aquesta relació ja està comprovada”, assegurava mentre apuntava que l’abocador de Can Planas té a menys de cinc quilòmetres Cerdanyola, Ripollet, Sant Cugat i Barberà. En l’apartat econòmic, Xavi Garriga (Cerdanyola Empresarial i exdirectiu del PTV) destacava que a Cerdanyola no s’ha fet res en el terreny de la promoció econòmica en els últims 20 anys. Per a ell, Cerdanyola és incapaç d’atraure noves empreses i apuntava que amb una correcta planificació el Centre Direccional podria servir per revitalitzar la ciutat. “És important que no només fem plans, sinó que en la mesura del possible comencem a implementar accions”, afegia el geògraf i regidor d’Urbanisme de Sabadell, Maties Serracant.
Per a l’alcalde, el Consorci del Centre Direccional -format per l’Incasòl (51%) i l’Ajuntament de Cerdanyola (49%)- “no és un espai de coordinació, sinó més aviat de subordinació”. Per tant, remarcava Escolà, “la pressió ciutadana serà imprescindible per desequilibrar la balança”.
