Redacció
Caterina Biscari és directora del Sincrotró ALBA des del 2012 i actual vicepresidenta de la League of European Accelerator-based Photon Sources (LEAPS). Física experimental amb experiència en física d’acceleradors, reconeguda per les seves contribucions importants en el disseny, construcció i operació d’acceleradors de partícules. Llicenciada en Física per la Universidad Complutense de Madrid i Doctora en Física a la Universita degli Studi di Napoli. Ha treballat en diferents laboratoris al llarg de la seva carrera científica, particularment al CERN i al Laboratori Nazionali di Frascati de l’INFN, on abans d’unir-se al Sincrotró ALBA, va ser Directora de Tecnologia i Subdirectora de Ciència per a la Divisió d’Acceleradors.
La ministra de Ciència anuncia una aportació de quatre milions per al Sincrotró Alba. Què suposarà això?
Utilitzarem aquests quatre milions per renovar algunes de les línies que tenim i augmentar la nostra capacitat d’infraestructura de dades. Tenim una infraestructura de més de 10 anys i la tecnologia avança, per tant aquests quatre milions serviran per fer petites coses absolutament necessàries del nostre dia a dia. Les altres aportacions de 10 i 7 milions que es van anunciar fan referència a projectes ja en execució, com una línia nova que estigui optimitzada per al futur Alba II i per desenvolupar la tecnologia d’Alba II.
Quant trigarà en fer-se realitat l’Alba II?
Alba II implica la reconstrucció de la part de l’accelerador i de noves línies que es construiran als nous terrenys que ens han assignat la Generalitat de Catalunya. El disseny va començar l’any passat i preveiem que tota la part de disseny i construcció segueixi endavant fins al 2028, al 2029 s’atura la instal·lació i s’instal·la les parts que s’han de canviar i les noves i al 2030 el sincrotró torna a posar-se en marxa per estar en ple funcionament al 2031. Crec que són uns temps ràpids per a un projecte d’aquestes característiques que implica una dècada i que es fa en paral·lel a donar servei als milers d’usuaris que fan servir el Sincrotró Alba.
L’Alba és el laboratori de llum de sincrotró més important de la Mediterrània i del sud-oest d’Europa,però creu que encara és un desconegut a Cerdanyola?
Crec que cada vegada menys. Però sempre està bé que hi hagi la possibilitat d’informar als ciutadans sobre el sincrotró. La ciutadania ha de saber que té a casa seva una instal·lació com la de l’Alba, que creix i que en el futur pot donar llocs de feina als seus joves. Per tant, parlar a través dels mitjans de comunicació locals o obrir les portes com en la inauguració de l’Empíric ajuda molt a donar conèixer el sincrotró Alba. L’any vinent tornarem a fer el nostre dia després de la pandèmia. Una proposta que serà el 20 de maig i que recuperem després de la pandèmia. Aquell dia parem totes les activitats d’investigació i ens dediquem a explicar als visitants què és Alba i què fa. És un dia on transformem Alba en un museu. Es poden veure diferents tipus d’experiments i gaudir d’activitats familiars. A l’abril obrirem inscripcions i espero que vinguin moltes persones.
Parlava de la pandèmia. Com es va viure el confinament al sincrotró?
Al principi vam parar tot i només es van quedar unes poques persones. A partir de la Setmana Santa del 2020 una empresa farmacèutica americana ens va demanar si podia venir a fer experiments per a fàrmacs per a la covid-19. Com a equipament essencial i amb el mínim personal per evitar el perill de contagi vam poder obrir. A partir d’aquí vam anar obrint línies. Hem conviscut amb la pandèmia segons el tipus d’indicadors i restriccions. Hem desenvolupat mètodes per poder fer més treball i experiments en remot. Perquè els usuaris no podien venir, però ens enviaven les seves mostres. Amb aquestes mostres els nostres científics feien els experiments tenint els usuari connectats en remot. Això ho vam fer el primer any amb un gran suport tècnic i de tots els científics. Vam aconseguir fer tots els experiments que estaven previstos i això és una satisfacció i un èxit únic al món. La resta de sincrotrons del món van perdre algun experiment i la meva gent va ser capaç de tirar-los endavant tots. La pandèmia va servir perquè des del món polític se’ns reconegués com a servei essencial perquè aquí es fa investigació. Nosaltres som part de la solució amb la covid-19 i ara amb el tema de la transició energètica. Per a funcionar necessitem energia, però per altra banda som un dels llocs on s’investiga com millorar els materials per a l’energia. El sincrotró no pot parar perquè som part de la solució general. Aquí proporcionem respostes als reptes que té la nostra societat.
Què és el més curiós que s’ha estudiat al sincrotró?
En aquest període s’han fet 2.500 experiments i, per tant, és difícil destacar-ne només un. Però personalment destacaria els que s’han adreçat a veure com el coronavirus impacta en les persones. També en l’àmbit de la salut hem treballat en fàrmacs per a malalties rares. Un treball molt important abans dels assajos clínics que permet avançar més. També hem contribuït en entendre com funcionen els materials en les teràpies per al càncer. Com a curiós, últimament s’ha estudiat quina és la composició del ferro en una planta que ha crescut en sòl lunar i que format part de l’últim satèl·lit que s’ha enviat a la lluna. Així sabrem si poden créixer plantes en sòl lunar i com fer que aquestes no siguin tòxiques per als nostres astronautes. En l’àmbit del patrimoni cultural s’ha investigat la composició dels vitralls modernistes de Catalunya, per exemple.
El sincrotró és un dels agents estratègics de la marca ‘Cerdanyola Ciutat del Coneixement’. Creu que aquesta marca s’està traslladant en fets tangibles?
Crec que el suport per part de l’Ajuntament de Cerdanyola a tots els temes que tenen a veure amb l’economia del coneixement és important. Cerdanyola no és una ciutat enorme, però té una gran infraestructura científica i una gran universitat. Si treballem tots de la mà el desenvolupament del Parc de l’Alba no només serà urbanístic o comercial, serà també científic. Jo ara ho veig possible i estic molt satisfeta amb com està evolucionant aquesta interacció entre la ciutat i les realitats científiques i educatives de la zona.
La Fundación Women’s Week la va anomenar Dona Científica 2018. El sostre de vidre també existeix en la ciència?
Sí, existeix a tots els llocs, és un problema de tota la societat. Normalment als llocs on les dones són un percentatge més petit el sostre de vidre és més gruixut. Quan arribes a posicions com a la que jo he arribat, el sostre es desfà i se’ns obren més portes. Però has d’haver arribat al lloc més alt. Jo no li dono importància al fet de ser dona, ho recordo quan se’m pregunta perquè durant el dia a dia a Alba dones i homes treballem igual.
Es considera un referent per a moltes dones?
Per a mi és important que les nenes puguin veure que la ciència és un àmbit on poden aportar molt i també poden rebre molt. Treballar en ciència és un privilegi i no és just que les nenes hi renunciïn perquè el model els porta a fer un altre tipus d’activitats. Per tant, espero que el fet que jo estigui en aquesta posició sigui un exemple perquè cap nena s’espanti per tirar endavant una carrera científica. Falten referents de dones en l’àmbit científic. A la dona se la considera com a cuidadora de persones. Per tant, es veuen bé per a les dones activitats de dedicar-se a les persones. I en canvi, ser científic de vegades és vist com algú que es diverteix fent ciència. Les dones també tenim dret a fer ciència perquè ens agrada i perquè som útils a la societat com qualsevol persona en el seu àmbit laboral.
