Redacció
Al juliol del 2021 arribàvem a l’equador del mandat. ERC i Guanyem han estat els més crítics amb la seva gestió. Creu que han complert amb els objectius marcats?
És normal que els partits que van governar el passat mandat siguin els partits que més critiquin o que menys ajudin en aquest nou escenari. Hi ha moltes coses a fer, moltes pendents i d’altres en les quals no hem avançat tot el que ens agradaria. Però en línies generals tenim la sensació d’haver posat les bases del futur pel qual ha de transitar Cerdanyola. A l’Ajuntament s’ha recuperat l’estabilitat política, hi ha la voluntat d’una gran majoria del plenari de passar pàgina d’un mandat que va ser horrorós per la ciutat i posar el seu granet de sorra intentant fer visible les seves polítiques i propostes perquè es vegin reflectides en la ciutat. Tenim tres pressupostos aprovats amb àmplies majories. Governar per la majoria i intentar que una gran majoria s’impliqui en la construcció de la ciutat és un dels grans objectius complerts. En aquests dos anys i mig hem iniciat un bon camí.
Al maig presentaven la marca ‘Cerdanyola ciutat del coneixement’. Com s’està traslladant aquesta marca en el dia a de la ciutat?
És una marca que volem que camini amb nosaltres els propers anys tenint en compte tot el que té Cerdanyola que no té gairebé ningú més al món. Volem que ens serveixi per generar marca de ciutat, per generar oportunitats que reverteixin en la millor qualitat de vida de la ciutadania de Cerdanyola i també per generar orgull de ciutat. Molta gent de la ciutat encara no és conscient de tot el potencial de Cerdanyola. Estem intentant impregnar tot el que fem a través d’aquest marca i va calant en la ciutadania. A més, comptem amb la participació en primera persona dels agents estratègics i en aquest camí hem de seguir.
Un d’aquests agents estratègics és el Parc de l’Alba. Creu que realment el nou PDU soluciona els problemes de mobilitat que van aconseguir tombar l’anterior pla?
Esperem que al 2022 el Parc de l’Alba sigui protagonista perquè comencin els primers treballs d’urbanització. Aquest PDU resol molts problemes i anhels que ha tingut la ciutat i a nivell de mobilitat el que proposa soluciona part del problema. L’arribada de més persones a aquesta part de la ciutat no serà d’un dia per l’altre, serà de forma molt esglaonada en els propers 10, 15 i 20 anys. La mobilitat canviarà molt en aquests anys. Però el PDU dibuixa sobre el plànol dues parades més de Ferrocarrils de la Generalitat i la connexió directa amb Barcelona. El que dibuixa el PDU crec respon a les necessitats, però en tot cas ho haurem d’anar veient perquè ens haurem d’anar adaptant a les noves realitats de mobilitat, sobretot a nivell de mobilitat sostenible.
“Les dades dels primers mesos indiquen que hi ha més ús de la zona taronja que de la blava”
Quin balanç té la zona taronja en els seus primers mesos en funcionament?
Molt positiu. Les dades dels primers mesos indiquen que hi ha més ús de la zona taronja que de la blava. És un petit gest que l’administració ha fet envers la ciutadania i amb el qual segueix potenciant la rotació de vehicles sense que li costi diners a la ciutadania. D’aquest govern es podrà dir que en aquest mandat no ha pujat els impostos a la ciutadania. En aquest context de crisi, creiem que no és de rebut pujar cap tipus d’impost. Sobretot tenint en compte que hi ha moltes coses a fer, hi ha un pressupost molt gran i l’Ajuntament ni molt menys executa el 100% del pressupost.
Precisament el baix grau d’execució pressupostària és un dels problemes de l’Ajuntament.
Sí. I de l’administració pública en general. La màquina de l’administració pública és molt lenta i costa molt executar el 100% de les partides. Aquest és un dels objectius que tenim més gravats a foc de cara al 22 i de cara al futur. Hem de millorar els processos per millorar el nivell d’execució. No ho aconseguirem d’un dia per l’altre, però poc a poc anem millorant gràcies a la feina de les persones que treballen a l’Ajuntament. L’evolució no és tan ràpida com ens agradaria, però és bona i hem de seguir.
“El 2022 ha de ser l’any que comencin les obres de rehabilitació de Ca n’Altimira”
El projecte de transformació de Ca n’Altimira en un Civic Lab ha avançat d’alguna manera?
Ha avançat, tot i que algun tràmit administratiu ha costat una mica més. Segurament els propers mesos podrem donar més explicacions, perquè el 2022 ha de ser l’any que comencin les obres de rehabilitació d’aquest equipament municipal. És un dels grans projectes que tenim entre mans, està costant molt, però soc optimista.
“A la primavera s’iniciaran les obres de millora a la piscina de Can Xarau i de cobriment de les pistes exteriors de Fontetes”
I el 2022 també serà l’any de l’inici de la segona fase de Guiera?
El 2022 serà l’any d’inici d’obres de la Torre Vermella, si tot va bé començaran el 10 de gener. També a la primavera s’iniciaran les obres de millora a la piscina de Can Xarau i de cobriment de les pistes exteriors de Fontetes. També serà l’any de la construcció de l’espai polivalent a la ZEM Riu Sec… Serà l’any de moltes inversions en l’espai públic i espero que sigui també l’any de la consolidació de la solució definitiva del PEM Guiera. També es posaran en funcionament les pistes de tennis i pàdel de la ZEM Riu Sec i espero que tinguem el projecte del nou pavelló i la nova piscina aquella zona. També serà l’any en el qual tornarem a obrir el Bosc Tancat. En temes de dates, prefereixo ser prudent, però a Guiera hem passat els tràmits que tocaven per poder fer actuacions en el futur. Com a mínim, el 2022 serà l’any que tot el tema de Guiera quedarà regularitzat.
“Seguirem intentant recolzar tots els clubs que estan aconseguint fites importants i continuarem millorant les instal·lacions que tenim a la ciutat”
Un dels grans temes esportius de l’any ha estat l’ascens del Cerdanyola FC a Segona RFEF. Cerdanyola està preparada per un possible nou ascens de l’entitat?
Si no ho està, ho haurà d’estar. Seguirem intentant recolzar tots els clubs que estan aconseguint fites importants i continuarem millorant les instal·lacions que tenim a la ciutat. Allà on arribin els i les nostres esportistes, la ciutat no ha de ser un límit, sinó allò que els ajudi a tenir més oportunitats i més èxits.
ERC ha demanat un pla de xoc de barris després de fer un llistat exhaustiu dels problemes detectats sobre el terreny. Comparteixen aquesta visió?
Intento no valorar les opinions d’altres grups, sobretot quan són grups que tot ho veuen malament. Perquè al final quan tot ho veus malament, acabes perdent el nord i no acabes tenint cap criteri. Estàs a la posició del no pel no perquè no t’agrada qui governa. Respecto molt el que diguin, ells van tenir l’oportunitat de governar la ciutat quatre anys i la ciutat estava com estava. Nosaltres hem posat en marxa el primer pla d’asfaltat des de fa molts anys. Ara anirem a per la segona fase i la voluntat és seguir i que cada any s’asfaltin metres i metres de carrers. En paral·lel estem treballant des del primer dia en la cura de l’espai públic. Però és cert que Cerdanyola patia de forma històrica una certa deixadesa en inversions en l’espai públic. Però també és cert que no podem fer tot en quatre anys. Perquè si ho féssim tot en quatre anys segurament no hi hauria representació de cap més grup municipal al consistori… Ells no van fer res i nosaltres estem fent una mica més que res. la voluntat és seguir, però tot és molt lent i complicant. Quan fas coses generes opinió i la voluntat és que se segueixi generant opinió perquè no deixarem de fer coses en l’any i mig que queda fins a final de mandat.
L’habitatge continua sent un dels grans problemes de Cerdanyola. Tenen alguna solució a curt termini?
Esperem que el 2022 sigui l’any en el qual finalment puguem dignificar el sector de Santa Teresa. Més enllà de dignificar una de les entrades principals de la ciutat també es guanyarà en habitatge de lloguer que donarà resposta a una de les necessitats de Cerdanyola, on no s’ha gaire habitatge assequible en els darrers anys. La voluntat del govern és que això sigui quan abans millor. Després tenim la gran oportunitat del Centre Direccional, on es farà habitatge de protecció oficial al 50%. En els darrers 10 i 15 anys hem expulsat els nostres joves pels alts preus del lloguer i la compra. estic convençut que això li posarem fre amb el desenvolupament del Direccional, tot i que això no serà d’avui per demà. A més de Santa Teresa, seguim mirant altres possibilitats més a curt termini. Però el camí és el que tenim marcat.
Què li demana als Reis d’Orient?
Estaria completament satisfet si, més enllà de la salut, totes les persones de Cerdanyola tenen l’oportunitat de desenvolupar més o menys el seu projecte de vida. Que no hi hagi cap més motiu que ens paralitzi els nostres projectes de vida tan individuals com col·lectius.
