Redacció
“Hem iniciat dinàmiques de canvi, ara cal aprofundir-hi”
L’actual alcalde de la ciutat és un informàtic de 40 anys. Al 2015 encapçalava la llista de Compromís, que va quedar per sota del PSC per només 28 vots. Està convençut que el 26 de maig, per primera vegada en la democràcia, els socialistes no guanyaran les eleccions municipals perquè ho farà Guanyem Cerdanyola.
Passegem amb l’actual alcalde des de l’Ajuntament fins al mercat de Fontetes, un dels equipaments remodelats pel seu govern. “És la referència d’un barri molt oblidat durant 40 anys. Nosaltres hem començat a actuar i a pensar com volem el barri”.
- Al 2015 us definíeu com l’única alternativa real del canvi a Cerdanyola. Ara què sou?
Continuem pensant que som això, però ara amb experiència de govern, un projecte més sòlid i un equip molt més preparat. El que hem fet és iniciar un projecte de canvi i ens hagués agradat anar molt més enllà. El canvi i la transformació de Cerdanyola encara és una necessitat i som l’instrument que garanteix que això pugui continuar. - A l’anterior entrevista deia: Tenim un projecte de ruptura per trencar amb les polítiques que s’han fet fins ara i per poder-ho fer volem comptar amb el personal municipal i que es facin seu el projecte. Ha estat possible?
En gran mesura sí. El personal municipal ha entès que hem vingut per impulsar polítiques diferents. Estic orgullós de la resposta que hem tingut, un dels exemples clars seria el projecte de municipalització de les escoles bressol. S’ha fet amb un treball ingent i estic molt orgullós del resultat, malgrat que després el plenari va decidir el que va decidir. - Però a l’últim ple els 13 caps d’àrea de l’Ajuntament van denunciar l’actitud de les habilitades nacionals i van dir que el consistori estava aturat.
El missatge que van donar és que hi ha unes funcionàries que tenen nom i cognoms i que intenten bloquejar l’Ajuntament. En alguns aspectes ho aconsegueixen, però en allò fonamental hem aconseguit sortejar els obstacles. Hi ha una voluntat per part d’una funcionària d’intervenir en les decisions polítiques. Jo mateix ho vaig denunciar perquè ho ha de saber la ciutadania i em sembla molt bé que els caps de servei hagin fet aquest pas endavant. - La secretària li ha interposat una querella criminal després de ser expedientada. Quina solució té el problema?
Cap de les querelles o denúncies que he acumulat com a alcalde és per robar o beneficiar amics. Totes han estat per fer allò que considero que s’havia de fer. La solució passa perquè els partits polítics assumim que ens toca fer política i no agafar-nos a formalismes per bloquejar el govern. Si tots ens comprometem haurem fet un pas important en la solució d’aquest problema. Si no hi ha aquest compromís, continuarem buscant solucions com estem fent. - L’1-O també li ha costat una denúncia. Tornaria a repetir el mateix?
Crec que jo i tots els que ho van possible un referèndum amb les màximes garanties possibles. Ho tornarem tantes vegades com calgui fins que aconseguim l’objectiu de viure en un país plenament democràtic on es garanteixin els drets i llibertats com a mínim més bàsics. - Guanyem ha dit que no facilitarà la investidura d’un alcalde de l’anomenat bloc del 155. Les altres portes estan obertes?
La ciutadania el 26 de maig ha de triar entre dos models: el model del passat que representa el PSC i el model del present i del futur que representem Guanyem Cerdanyola. La resta de forces polítiques hauran de decidir també en quina de les bandes volen estar. Estem convençuts que no tindrem majoria absoluta, però sí majoria, i esperem i facilitarem que la resta de forces d’esquerres i sobiranistes apostin per aquest camí. ERC no s’ha volgut pronunciar la respecte sobre si investirien o no un alcalde del 155. - Si aquesta majoria sobiranista no està liderada per Guanyem, posaran pals a les rodes?
Creiem que aquest escenari no es donarà, però si es dóna no tindrem l’actitud que s’ha tingut amb nosaltres aquests quatre anys. Creiem de veritat que és necessari tirar endavant una transformació a Cerdanyola i no posaríem pals a les rodes. Però tothom a Cerdanyola sap que la garantia que no governi el 155, que hi hagi polítiques d’esquerres transformadores i perquè hi hagi una ciutat que avanci en el seu espai públic som nosaltres. - Fa quatre anys es van presentar amb un programa que volia Garantir el dret a l’habitatge i de lluita contra la pobresa que existeix a Cerdanyola. Han passat quatre anys i la realitat no ha canviat.
Hem incrementat el parc d’habitatge social de 6 a 27. Ara tenim una Oficina d’Habitatge que abans no teníem. Podem dir que cap família s’ha quedat al carrer durant aquests quatre anys. Evidentment, no podem estar satisfets, però la dinàmica està iniciada i ara cal aprofundir-hi. Hem fet propostes en aquest sentit i moltes vegades el plenari no les ha volgut seguir. Per exemple, al projecte urbanístic de Santa Teresa vam aconseguir que la meitat dels habitatges que s’havien de construir fossin de lloguer de protecció oficial. I de moment a la negociació del PDU del Centre Direccional hem aconseguit arrencar el Compromís que la meitat sigui de protecció oficial. - Entenc que l’habitatge és una de les prioritats de Guanyem. Digui’m alguna més.
Volem una ciutat justa, viva, amable i equipada. Apostem per les polítiques socials perquè els drets bàsics de tothom estiguin garantits, que la gent tingui els instruments s’organitzi i participi encara més, i tenir una ciutat amb un espai públic i uns equipaments que facilitin aquesta participació. - Ha repetit moltes vegades que governar implica assumir contradiccions. Pensa que això ho pot justificar tot?
Sobretot si governes has d’assumir contradiccions i buscar la manera de poder-les superar. L’única manera de no assumir contraccions és no tenir cap poder o tenir-lo tot. I els que estem al mig, les hem d’assumir. La primera és que el primer dia -i ho dic en sentit metafòric- no pots fer tot el que voldries fer. I més en un escenari de fragmentació. La contradicció més gran hagués estat haver tingut la possibilitat d’iniciar aquest canvi i per una qüestió de covardia o de no voler assumir responsabilitats no haver entomat el repte. Ara estem en una situció molt millor per entomar els reptes que tenen les persones, els barris i la pròpia casa. Que una cosa no la puguis gfer no vol dir que hi renunciïs, vol dir que no la pots fer de moment i que has de buscar la força i les aliances per fer-la. I això és el que estem fent, per aquest motiu ens presentem com a Guanyem, que és un espai ampliat on s’han incorporat noves persones i formacions com EUiA. Per tant, tenim un instrument encara més fort i prou ampli per escometre una transformació encara més profunda. - Era necessari el pas de Compromís a Guanyem?
Era imprescindible i de fet hagués estat encara més interessant que altres actors polítics de les esquerres locals s’hi haguessin sumat. Hem treballat per aconseguir-ho, però crec que per interessos poc polítics no s’ha fet. - En aquest mandat s’han creat pocs consensos en les forces polítiques, però totes coincideixen en valorar negativament al govern de Compromís.
El que ha fet l’oposició aquest mandat és el més fàcil: posar-se d’acor en dir no a coses. El consens més gran que hem assolit en aquests quatre anys ha estat el de la investidura i del programa polític que ha guiat aquest govern. Ningú ha estat capaç d’assolir un consens més ampli. Si aquests quatre anys han estat tan desastrosos per què no s’han posat d’acord per fer-nos moció censura? Penso que no ha estat un desastre, és un discurs perquè no tenen altres elements per poder criticar les nostres actuacions. - Què han suposat a nivell personal aquests quatre anys de mandat?
A nivell físic és obvi (riu). Acumulem més experiència de govern. En aquests anys hem pogut parlar amb molta gent de la ciutat i tenim una visió més acurada de quines són les necessitats de Cerdanyola. Sense haver estat al govern això no ho podríem haver aconseguit tant. - Quatre governs en quatre anys. Es pot tornar a governar en minoria?
El que està clar és que no es pot tornar a l’escenari d’aquest mandat. Crec que això passa perquè tothom assumeixi el paper que li toca en funció del resultat electoral, i això aquest no ha passat aquets mandat. Segur que nosaltres hauríem pogut fer més, però al final cada grup ha pres la decisió que ha volgut. Nosaltres, en un escenari molt complicat i on ningú volia fer un pas endavant, vam fer un pas endavant i vam assumir el repte que ens va posar la ciutadania. - Membres de Compromís van presentar-se a les Primàries de Podem, les denúncies a la JEZ… No sembla que s’estigui generant un bon clima per a possibles pactes.
L’espai de confluència d’esquerres s’ha obert a totes sense cap tipus d’exclusió. Hem intentat parlar amb ERC, ICV i amb Podem, però cadascú ha decidit el seu camí. Les altres qüestions penso que interessen més a d’altres que se’n parli perquè el seu projecte polític no és tan fort. - Si finalment tornen a l’oposició, el seu paper serà diferent al que tenien abans d’haver governat?
El nostre paper seria el d’empènyer per poder fer possible el màxim del nostre projecte polític.
El qüestionari
- A qui votaria si no fos el candidat i el seu partit no existís?
És una resposta complicada. Triaria en clau de projectes d’esquerra i transformadora. - Quina creu que serà la sorpresa i la gran patacada de les eleccions?
Tinc clar que serem nosaltres. Per primera vegada a la història recent de Cerdanyola no guanyarà el PSC. Tindrà una patacada conjunta el bloc del 155. - Si finalment no és alcalde…
Estic convencut que ho seré, però si no ho sóc continuaré fent política per transformar Cerdanyola i fer d’ella una ciutat més justa i lliure. - El millor i el pitjor que ha fet el govern durant el mandat.
El millor és obrir un escenari de canvi a la ciutat posant en marxa polítiques que caminen cap a la justícia social. El pitjor és que estat força ingenus i hem trigat massa temps a adonar-nos que el canvi que nosaltres plantegem no és compartit amb tanta profundidat per altres grups. - Què creu que li suscita a la gent la paraula Cerdanyola?
A la gent de Cerdanyola la paraula li suscita orgull perquè és una ciutat amb un teixit associatiu molt gran i es viu molt al carrer.
Núria Ferrer
