Redacció
La jugadora de futbol cerdanyolenca, que es va formar al Cerdanyola FC, jugarà aquesta temporada a la Lliga Iberdrola amb l’Eibar. A l’octubre de l’any passat la cerdanyolenca es va proclamar campiona dels Jocs Mundials de futbol platja amb la selecció espanyola a Qatar.
Aquesta temporada jugaràs amb l’Eibar a primera divisió. Com ho estàs vivint?
Amb molta il·lusió, és una cosa que fa molts anys que intentava que és pujar a Primera. Tinc moltes ganes de començar.
Què esperes de la temporada?
Espero gaudir, viure l’experiència i que s’assoleixi l’objectiu, que és la permanència a Primera.
Vas arribar a Eibar després de dues temporades al Seagull de Segona Nacional. El canvi va ser molt gran?
Sí, sobretot perquè marxar fora del teu poble i lluny de les famílies i els amics. Aquí també vaig arribar amb un canvi de categoria més professionalitzada.
Fins ara has compaginat futbol i estudis, ara imagino que no ho podràs fer…
Fins ara ho he pogut compaginar molt bé i ara serà difícil perquè ens exigeixen moltes més hores d’entrenaments i alguns dies dobles sessions. Jo continuaré estudiant online, crec que podré compaginar perquè és un sistema més flexible.
Amb l’Eibar has renovat fins al 2022. Voldries que s’allargués el compromís? Et veus jugant en un altre club?
De moment dues temporades crec que està bé. Depèn com vagi la primera i la següent podria renovar o no. De moment estic molt contenta i a gust, és un club proper i familiar. Ara queda esperar com va aquest primer any a Primera. Com que tinc dues temporades per endavant amb l’Eibar no penso en res més. No sé si em veuria en un altre club, ara només penso en jugar amb l’Eibar a Primera i mantenir-nos.
Et vas formar al Cerdanyola. Quins records tens? Ja havies tocat sostre?
Guardo molts bons record. Quan jugava allà era una nena i tenia les meves amistats molt a prop. Dins i fora del camp, fèiem molta vida social. Crec que sí havia tocat sostre perquè vaig començar al futbol 7 i vaig anar pujant fins que vaig arribar al primer equip a Nacional. Sempre estàvem lluitant per mantenir-nos a Nacional, vam baixar un any a Preferent i vam tornar a pujar. Tenia ganes de tenir uns altres objectius dins d’un equip.
Com et definiries com a jugadora?
Soc molt treballadora i disciplinada. Intento fer el que m’indiquen des de la banqueta, al final l’entrenador és qui veu millor l’estratègia que hem de seguir. Crec que a més tinc molta resistència.
Has estat campiona del món de futbol platja. Podria ser un pla B?
El futbol platja és molt diferent al futbol 11, tot i que m’agrada quasi igual que el futbol 11. De moment la meva idea és compaginar-los els dos, tot i que cada any em costa més perquè la temporada de futbol 11 comença a ser més llarga i la futbol 11 també i em coincideixen les dues. No sé si serà un pla B o per quan em retiri, de moment la meva idea és continuar compaginant-los els dos mentre em sigui possible.
Quins reptes et marques?
Poder jugar a l’equip, perquè sempre hi ha molta competència. Ser titular aquesta temporada és un dels meus reptes i també que no sigui el meu únic any a Primera Divisió.
Quins són els teus referents?
Quan era petita el meu referent era Xavi Hernández (FC Barcelona), potser perquè en aquell moment el futbol femení no es veia tant ni tenia repercussió. Ara que conec a més jugadores m’agrada molt Vicky Losada. Crec que ha tingut una trajectòria molt bona i que a mi m’agradaria tenir. Ha jugat a Alemanya, a EUA i ara al Barça.
El conveni col.lectiu del futbol femení és un pas molt important en l’equiparació de drets amb el futbol masculí?
Sí, però no crec que sigui una qüestió d’equiparar-se amb el masculí, sinó de drets com a treballadores. Al final passem moltes hores entrenant, cuidant-nos i viatjant i les condicions no són les que haurien de ser. Almenys amb el conveni col·lectiu es pacten unes condicions mínimes tot i que no són equiparables amb el futbol masculí, ells estan en un altre món.
