Redacció
‘Canaletes (1996-2021), un barri amic al peu de Collserola’. Aquesta és la frase que presideix la placa commemorativa descoberta diumenge a l’avinguda principal del barri com a tret de sortida d’un programa de celebració dels 25 anys del lliurament dels pisos de Canaletes. La commemoració comptarà també amb l’edició d’un llibre de la història de barri, que “podria ser el primer volum d’una col·lecció sobre els diferents barris de Cerdanyola”, anunciava la regidora de Moviment Socials i Entitats Ciutadanes, Marian Navarro: “Els barris de la ciutat i ciutat no serien els mateixos sense la tasca que fan les associacions de veïns i des de l’administració és important que els hi donem suport. La millor cosa que té Cerdanyola és la seva gent”.
La història
Al 1996 es van entregar les claus dels primers 268 primer pisos construïts al barri, que finalment distava molt d’aquell projectat al 1968, pensat per a 30.000 persones en blocs de 15 pisos d’alçada. Finalment, van ser 828 pisos de protecció oficial, 353 pisos de preu tasat i 145 habitatges unifamiliars de renta lliure. “Hi va haver molt moviment ciutadà i vam aconseguir que el barri es dotés de moltes infraestructures en poc temps que van servir per connectar-lo amb la resta de la ciutat i que no fos barri dormitori”, recordava la llavors alcaldessa de Cerdanyola, Cristina Real. Gràcies a les reivindicacions, Canaletes acull actualment equipaments com els Jutjats, el CAP, el PEM Guiera i una residència de gent gran. Però no va ser fàcil i en aquesta línia Real recordava les dificultats per a la construcció del CAP i el servei de CAS (Centre d’Atenció i Seguiment a les drogodependències), que va generar una important protesta ciutadana. “Rebia mails dient que violarien nenes, que les deixarien tirades per Collserola”, recorda Real, satisfeta perquè “25 anys després podem dir que és un gran servei i que mai no hi ha hagut ni mig problema”.
Primeres reivindicacions veïnals
Amb el creixement del barri, Pilar Fontanals, presidenta entre 2009 i 2016, posava en valor les primeres reivindicacions per assolir un barri amb equipaments i la posterior creació de la identitat cultural del barri: “Vam treballar molt i vam tirar endavant molts projectes, s’havia de defensar tot allò que era millor per a un barri nou”. Canaletes estava creixent i “hi havia molta població infantil, però cap activitat per als nens”. Va ser llavors quan van començar a organitzar tallers infantils, la primera cavalcada dels Reis o la revetlla de Sant Joan. “Totes aquestes activitats van fer que no ens convertíssim en un barri dormitori, Canaletes té segell propi i caràcter gràcies a tots els que han format part de la gran família de l’AV i també gràcies als comerços”, remarcava. “Les noves generacions s’han d’animar a participar al teixit veïnal”, afegia.
Durant aquest anys s’ha aconseguit una avinguda pacificada, la retirada de l’amiant del camí de Can Catà o la inversió en obres de millora dels carrers. Però encara queden reptes pendents, com apuntava, Antonio Trigueros, com una línia d’autobús o transport públic directe de Canaletes fins a Barcelona i les poblacions properes i cal potenciar l’ús del Parc de la Riera i fer que sigui una connexió verda amb Sant Cugat i Ripollet. Ens els últims temps els veïns han consolidat propostes com el Bosc Maleït, el concurs de microrelats de Sant Jordi o la participació a la Rua de Carnaval o la revetlla de Sant Joan. “Però necessitem el relleu que les noves generacions han d’aportar”, assegurava Trigueros.
El futur
Per a Fontanals, el futur de Canaletes passa per treure “un major potencial ala rambla amb una major activitat local i comercial”. I sobretot, apuntava Trigueros, volem que el barri “sigui sinònim de Collserola” i “una entrada i espai d’interfície entre el punt urbà i el punt natural”.
