Redacció
Aplaudiments, esperança i música. Aquests són els balcons en temps de coronavirus. Tot va començar a Itàlia, quan mentre el covid-19 avançava, els italians van trobar una forma d’evadir-se una estona: música als balcons. El cerdanyolenc Jaume Carretero, veí de 37 anys de la ronda Guinardó i cantant del grup Red Rocks – U2 Tribute Band, ho va veure per la tele amb la seva dona. De seguida, ella li va fer la proposta: “Per què no surts tu al balcó?”. I des de llavors, U2 sona a Fontetes i a tota la ciutat gràcies a un facebook live del grup ‘No eres de Cerdanyola del Vallès si…’. Avui a les 19.30 hores nova cita musical al balcó.
El que molts coneixen ja com a Bono de Cerdanyola ofereix mitja hora de concert abans de l’aplaudiment al personal sanitari. “De l’últim concert tenia a casa part de l’equip. Mai m’ha agradat cantar sobre una base, ho veig molt artificial, m’agrada molt que tot sigui en directe”, explica. “Quan vaig sortir al balcó estaba més nerviós que en un concert. Però vaig acabar la primera cançó i vaig veure que els balcons estaven plens, la rebuda va ser increíble. Em vaig quedar sobtat”, recorda. Dos dies després va tornar a sortir i va anar preparant” bases que estiguessin bé”. Amb el pas dels dies la seva iniciativa s’ha convertit en una cosa que no s’esperava. “Tinc centenars de missatges de persones que em donen les gràcies per aquests 30 minuts de música al balcó. Al final la música és vida i existeix per a compartir-la”, assegura.
“Abans tots teníem un grup o cantant que era el teu referent musical. I el meu des dels vuit anys és U2”, apunta Carretero. El cerdanyolenc fa sis anys que va fundar el grup: “Tots els membres som grans fans de la banda i hem tocat per tot Catalunya i també a altres llocs d’Espanya. U2 és una banda que ve a Espanya cada quatre o cinc anys i el tribut és una forma d’acostar la música del grup a persones que no han pogut anar a veure’ls en directe pel que sigui”. Tot i que té un altra feina -en el món de la fusteria- el grup per a ell és la seva segona ocupació. “No ens hi dediquem al 100%, però si que ho fem professionalment”, destaca. Altres referents musicals del cerdanyolenc són Héroes del Silencio, Antonio Orozco, Bunbury, Rolling Stone, REM, Aerosmith o Bon Jovi. “Sóc bastant dels 80”, reconeix. Una de les seves cançons preferides és ‘Unchained Melody’, que va cantar al balcó el 22 de març. També ‘Sunday Bloody Sunday,’ ‘Bad’ o ‘One’ d’U2. “Quan la canto sempre dic que al final tots som un”, apunta.
“Aquesta mitja hora de música i aplaudiments als sanitaris s’ha convertit en un moment d’unió de gent que no es coneix de res”
A les seves sessions al balcó va començar amb cançons de la formació irlandesa, però davant de l’èxit ha afegit temes d’altres bandes. I està arribant a llocs que ni ell imaginava, com Valladolid o Itàlia. “No tinc paraules per agrair tota l’estima que estic rebent. Crec que aquesta mitja hora de música i aplaudiments als sanitaris s’ha convertit en un moment d’unió de gent que no es coneix de res”, destaca. “Això és el més important, no el fet que jo surti a cantar. Hem aconseguit ser una gran familia. Em sembla preciós”, afegeix. Per a ell les sessions al balcó també són un creixement musical: “Intento buscar cançons variades perquè no a tothom li agrada U2 i estic trobant altres registres. M’han arribat a demanar Ricky Martin i també cantar cançons d’aniversari”.
A casa, la parella viu el confinament amb una nena de set anys i un nadó de sis mesos. Ella està de baixa per maternitat i ell continua treballant fins que que no li diguin el contrari. “Això sí, divendres al migdia plego i estem totalment confinats el cap de semana”, assegura. Abans del confinament la seva vida era increïble: “La meva feina m’encanta i sóc un enamorat de la meva familia. Feiem excursions a la muntanya i sempre hi havia un dissabte al mes que ens dedicàvem només per a la meva dona i per a mi”. Ara, la vida “continua sent divertida” a casa, però a la petita li costa perquè tenia les seves rutines. “Hem intentat explicar a la nostra filla la situació com millor hem pogut i passem el temps de la millor forma possible”, explica.
Un dels seus desitjos de fa anys es poder tocar a les festes del Roser de Maig. “M’agradaria que quan passi tot això l’Ajuntament agafi a totes les persones que han compartit música al balcó i organitzi una gran festa”. Ara, de moment, ha decidit sortir només dues vegades a cantar al balcó: “Queden molts dies per endavant i perquè això no resulti avorrit he pensat en dosificar-ho. Sempre he cregut que les coses en molta quantitat poden arribar a cansar i també entenc que hi haurà veïns als quals els molesta”. Música per compartir i per enviar un missatge d’esperança enmig de la pandèmia. Per a Carretero “compartir la música és també una forma de solidaritat”
