Redacció
L’aprovació inicial –amb els vots favorables de PSC, Junts, En Comú Podem i Ciutadans i les abstencions de PP, Guanyem i ERC- del Pla Local d’Habitatge de l’Ajuntament de Cerdanyola va ser la protagonista del ple municipal de febrer.
L’elaboració d’aquest Pla local s’iniciava en el mandat anterior. “Aquest govern ha recollit el llegat de la feina iniciada i ha continuat i finalitzat un projecte que creiem positiu per desenvolupar les polítiques d’habitatge que la nostra ciutat necessita”, destacava la regidora d’Habitatge, Pepi Rivera, que definia el document com un punt bàsic per al desenvolupament de les polítiques d’habitatge i un full de ruta que permetrà avançar en una de les problemàtiques que més impacten en la societat actual. El pla conté cinc grans objectius –acompanyats per sis estratègies- que passen per satisfer les necessitats d’habitatge generades dins del context econòmic actual, l’adequació de l’oferta assequible a les necessitats calculades en el document, l’optimització de la qualitat del parc i de les seves condicions d’ús, el reforç dels recursos humans en matèria d’habitatge i l’increment i rendibilitat social del sòl públic destinat a habitatge. El pla incorpora 47 actuacions per construir les estratègies que permetin aconseguir els objectius. “Aquest pla ha de comptar amb la creació d’òrgans de participació del pla local com la taula d’habitatge. Ha de tenir la màxima participació i el màxim consens per fer que la política d’habitatge sigui un èxit per Cerdanyola i aconseguir l’execució total de contingut del pla”, apuntava Rivera, que ja en l’audiència ciutadana va assegurar a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) que es comptaria amb la seva participació i aportacions.
“És molt important que el pla s’aprovi definitivament, però actualment té una consignació pressupostària de només 200.000 euros que hauria d’augmentar en l’aprovació definitiva”, apuntava Manuel Buenaño (PP), que recordava que fa molts anys que no es fa a Cerdanyola habitatge social. “Des de l’Ajuntament no s’ha apostat per això. Cerdanyola Promocions té diferents parcel·les per construir habitatge social. Hem d’apostar per l’habitatge social i per polítiques de rehabilitació”, indicava el portaveu popular. “El Pla és molta literatura i ens falta una consignació pressupostària que permeti la seva execució”, remarcava.
Per a Joan Sánchez (Junts), el Pla és una diagnosi encertada que preveu moltes accions que cal concretar i prioritzar. “Tenim un gran pla, però no tenim l’equip per tirar-lo endavant. Cal posar oli a la màquina”, afirmava el portaveu.
“Hem de donar sortida a l’accés a l’habitatge, un dels problemes que patim a l’àrea metropolitana i un dret fonamental que moltes vegades veiem vulnerat”, recordava Isaac Martínez (En Comú Podem): “Calen polítiques valentes. Veiem el pla com un punt de partida que ens marca el camí a seguir. La Taula de l’Habitatge s’ha de posar en marxa i fer que el pla sigui flexible”.
El Pla Local d’Habitatge ha d’incloure la realització d’un cens de pisos buits com una de les actuacions prioritàries a fer, apuntava Vera Sánchez (Guanyem). La formació també defensa que una de les actuacions prioritàries en matèria d’habitatge siguin les sancions a les entitats bancàries que tenen pisos buits. Per a Guanyem, el tempteig i retracte ha de ser una prioritat del Pla Local d’Habitatge i cal també formalitzar un conveni amb l’Agència d’Habitatge de Catalunya per augmentar els pisos en propietat de l’Ajuntament. “Volem que el pla en la seva versió final sigui presentat a la ciutadania i que no es criminalitzi la gent més vulnerable”, afirmava Sánchez.
Des de Ciutadans es mostraven satisfets perquè el Pla Local d’Habitatge és fruit d’una moció que el grup va presentar al 2018.” Creiem que és un bon punt d’inici i creiem que en el període d’al·legacions es pot millorar”, destacava Sonia Rodríguez. La formació també creu que els 200.000 euros són insuficients i demana una calendarització dels objectius a curt, mig i llarg termini. “La taula és molt important per donar veu a tots els agents implicats”, indicava Rodríguez.
ERC anunciava que presentaran al·legacions perquè hi ha temes que creu millorables. “Necessitem altres polítiques que no siguin delegar en privats o Incasòl”, apuntava Albert Turon, que assegurava que el pla no contempla alternatives a l’accès a l’habitatge. “No bloquejarem el pla perquè és imprescindible per optar a subvencions”, defensava al temps que demanava quines de les polítiques anunciades són les que es prioritzaran i que es posin els recursos econòmics i de personal perquè el pla no sigui “un brindis al sol”.
Quina és la diagnosi que fa el Pla?
El treball de diagnosi constata que hi ha desajustaments entre l’oferta i la demanda d’habitatge. Es demana molt més lloguer (42,9%) del que s’ofereix (5,3%). Pel que fa a la superfície dels habitatges s’ofereixen superiors (83,6 m2 mitjana plurifamiliar) a les dels habitatges sol·licitats (73,2 m2 mitjana plurifamiliar). Pel que fa a preus es constata una gran diferència entre propietat i lloguer. Si s’opta per la compra, l’habitatge en oferta té un preu global de 347.000 € mentre el comprador podria pagar fins a 152.582 € de mitjana. Pel que fa al lloguer l’habitatge en oferta té un preu mitjà global de 1.220 €/mes de mitjana i els que en cerquen un podrien pagar fins a 676 €/mes de mitjana.
Pel que fa a l’accés al mercat lliure d’habitatges, la diagnosi destaca que tres de cada deu noves unitats familiars de la ciutat no hi podran accedir. 911 estimades fins al 2.025. D’aquestes noves unitats familiars més de la meitat s’adequaran a un perfil de necessitats basat en el lloguer assequible i més de dos terços no podran accedir ni tan sols a l’HPO més assequible (lloguer de règim especial). L’estudi identifica un parc d’habitatges buits potencial màxim que podria assolir el 8,7% del total (2.186).
D’altra banda, el ple també va va aprovar inicialment – amb els vots favorables de PSC, Cs , ECP, JxC i PP i l’abstenció d’ERC i Guanyem- la modificació de l’ordenança núm. 43 reguladora del preu públic per la prestació de serveis d’educació, esports, cultura i joventut i l’ordenança núm. 46 reguladora del preu públic pels serveis prestats al PEM Guiera. El plenari també es va adherir al manifest del Dia Internacional de les Dones 2021.
Mocions
En l’apartat de mocions, van obtenir la llum verda del plenari la presentada per En Comú Podem per la incorporació del municipalisme en els òrgans de govern del pla d’actuació del Procicat per emergències associades a malasties transmissibles emergents amb potencial alt risc, la presentada per ERC i Guanyem per a la feminització del nomenclàtor a Cerdanyola, la d’ERC per manifestar la voluntat del ple de l’Ajuntament de Cerdanyola per a que el servei integral de l’aigua a Bellaterra es presti mitjançant una empresa pública metropolitana i dues de Ciutadans per condemnar la violència al carrer i per l’adhesió de Cerdanyola a la xarxa de ciutats per la bicicleta. Es va rebutjar una de suport a l’amnistia (presentada per Jxc, Erc i Guanyem de suport a l’amnistia), una d’En Comú Podem per demanar l’indult de Pablo Hasél i defensar la llibertat d’expressió i una altra de suport a Pablo Hasél (presentada per Junts, ERC i Guanyem).
