Andi Colaianni: “Tenim el millor equip que podríem tenir”

VILANOVA 60(1)

El tècnic argentí, que ja havia entrenat equips de la base del Cerdanyola CH la passada temporada, ha agafat aquest curs les regnes del primer equip del club degà de l’hoquei patins a Espanya

A la teva segona temporada al club assumeixes dirigir el primer equip. Suposa molta pressió entrenar el primer equip del club degà de l’hoquei patins a Espanya?

No. Crec que la pressió és una sensació que es transmet d’entrenador a jugador i això seria un problema. A més, sentir pressió és una cosa que no ens permetria gaudir del que més ens agrada i ens apassiona: l’hoquei. Així que m’ho prenc com un repte que comporta una gran responsabilitat.

La temporada passada vas entrenar diferents equips de la base del Cerdanyola CH. Quina és la salut de la pedrera?

La salut de la base és molt bona. Es nota que les coses s’estan fent bé des de fa anys. Jo em vaig sumar a la filosofia de treball i intento aportar el meu granet de sorra. Tot aquest treball avui s’està veient, no és casualitat que el primer equip estigui gairebé tot format per jugadors provinents de la base i la projecció és que segueixin sumant-se més nois. Soc un entrenador que creu fermament en la il·lusió de la gent jove, crec que és un motor en el desenvolupament de qualsevol projecte.

Arribes a Cerdanyola després de ser coordinador de la base del Liceo i entrenador de l’equip d’OK Plata. Per què vas canviar d’aires?

La meva arribada al Liceu va ser a través del president Eduardo Lamas. Podríem dir que ell va ser el meu “inventor”. En arribar, em vaig trobar un club en un cicle de renovació d’autoritats i als dos mesos de la meva arribada van canviar els directius. Jo només tenia un any de contracte amb el club i la nova direcció no tenia pensat comptar amb mi per al següent any. A meitat de la temporada 2018-2019 ja m’havia contactat Marc Miranda per proposar-me entrenar la base del Cerdanyola. La veritat és que em feia il·lusió entrenar a l’hoquei català, i més encara al Cerdanyola, que és el club degà de l’hoquei espanyol. També em captivava la passió dels catalans per l’hoquei. El vaig veure com un gran repte i un bon lloc per seguir creixent en el professional.

La teva trajectòria com a jugador i entrenador s’ha desenvolupat a Argentina. Què et va fer travessar la bassa gran?

Sempre m’havia agradat la idea de viure de l’hoquei. Des de petit això em feia il·lusió, però per la meva vida a Buenos Aires se’m feia impossible. Jo tenia una bona feina, estava estudiant la carrera de Farmàcia i la meva vida personal tampoc m’ho permetia, així que ho vaig anar postergant. Un dia es van donar les circumstàncies perquè passés. A les quatre de la matinada d’Argentina em truca el llavors president del Liceu,  Eduardo Lamas, a qui havia conegut en un Campus del Liceu a l’any 2016, i em va proposar entrenar el filial de club. No m’ho vaig pensar dues vegades i vaig acceptar.

Trobes a faltar la teva vida a Buenos Aires?

S’estranya la família, els amics, el meu club (Club Ciudad de Buenos Aires) i la ciutat amb totes les seves particularitats. Sempre que puc m’escapo a Buenos Aires. És un lloc que em carrega d’energia. I sempre la visito com casa meva. Els porteños som una mica melancòlics, si escoltes un tango entendràs el que et dic (riu).

L’aturada de les competicions us ha agafat amb dues victòries en dues jornades. Creus que l’aturada pot afectar la bona ratxa de l’equip?

Vam guanyar dos partits, però encara no havíem donat un cop a la taula ni de bon tros. El que segur afecta és la planificació que havíem pensat amb Miguel Olmos per a la temporada. Però això és una cosa que afecta per igual a tots els equips. És una època complicada pel tema de la covid-19 i ens haurem d’adaptar de la millor manera possible. Aquesta temporada no guanyarà el millor equip que jugui a l’hoquei, sinó que guanyarà l’equip que millor s’adapti a la situació que estem vivint.

Com definiries la plantilla? Ha faltat algun reforç?

Tenim el millor equip que podríem tenir. Al principi semblava curt per les baixes d’últim moment de dos dels jugadors, però m’ha sorprès positivament el rendiment dels més joves. Hem fet una pretemporada com si fóssim un equip professional i hem treballat molt per posar-nos al nivell de qualsevol equip de la lliga.

Què li falta al Cerdanyola CH per tornar a la màxima categoria?

Crec que tenim tot per començar el nostre camí cap al cim de l’hoquei espanyol. Haurem d’anar corregint i evolucionant coses a mesura que el projecte vagi avançant, però no tinc dubtes que aquest equip té la capacitat per fer-ho. Si alguna cosa per destacar té aquest equip, és la manera que té de gestionar l’error: veu en l’error una oportunitat per millorar. En l’apartat econòmic és on hem de seguir creixent. Tenim dirigents i persones que treballen al club, amb capacitat i idees, que no tinc dubtes que podran generar ingressos perquè puguem tenir a la nostra plantilla per molts anys als jugadors que avui són joves, ens permeti seguir creixent com a club i transformar-nos en un referent de l’hoquei. No serveix de res si treballem molt formant grans jugadors i se’ns van per 300 euros a altres equips. Hem d’aconseguir ser un club amb una imatge i filosofia de treball que els patrocinadors vegin atractiva per apostar per l’hoquei patins. A més de recuperar la imatge que tenia el club i l’esport dins de la ciutat. I això és una feina de tots, els dirigents, els jugadors, els pares i els cossos tècnics.

Redacció

Redacció


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *


Nosaltres

Cerdanyola al dia és una publicació on trobareu tota la informació que necessiteu al respecte d’activitats i esdeveniments que es desenvolupin a la ciutat de Cerdanyola del Vallès.


C/ de Sant Martí, 81, 08290 Cerdanyola del Vallès

Contactar

936 91 68 76



Newsletter



Abrir chat
Necessites ajuda?