Redacció
La jugadora Adriana Gutiérrez és l’única cara nova d’un Cerdanyola CH que no és desconegut per a ella. Amb 35 anys i un palmarès envejable, la internacional amb Argentina obre una nova etapa amb la samarreta ver-i-blanca, que ja va vestir entre els anys 2009-2011 i 2014-2015. Convertida ja en tot un referent de l’hoquei patins femení, arriba a Can Xarau procedent de l’Sporting de Portugal, on ha jugat l’última temporada.
Què suposa per a tu tornar al Cerdanyola CH?
Per a mi tornar al Cerdanyola CH amb 35 anys i quasi al final de la meva carrera és molt positiu. Torno a un club i a una pista que conec. Tot i que les jugadores no són les mateixes, l’entorn i els objectius del club són els mateixos. I aquests són estar al top en totes les competicions. Estic molt contenta de tornar.
El club et rep amb la il·lusió que siguis una peça important de l’equip. Això et crea pressió?
No, al contrari. És una gran responsabilitat i un honor. Tinc ganes de tornar al club la confiança que ha depositat en mi amb molta feina i espero que amb resultats a la pista. Crec que les ganes, el compromís i la disciplina es poden contagiar i això és el que pretenc aportar a l’equip.
Per què decideixes tornar a Catalunya després del teu pas per l’Sporting de Portugal?
Perquè esportivament considero que una lliga no té res a veure amb l’altra. L’OK Lliga és la més competitiva del món i m’agradava la idea de continuar la meva carrera al màxim nivell perquè crec que encara tinc coses per aportar. Em van tractar molt bé a Portugal i va ser una gran experiència, però volia més competitivitat i a l’OK Lliga la tindré.
Com dius, has jugat a l’OK Lliga, a la lliga portuguesa i a la francesa. Tries l’espanyola?
Sens dubte em quedo a l’espanyola per la quantitat i el nivell dels equips. És cert que a Portugal hi ha bastants equips, però no tots tenen un bon nivell. Hi ha una gran diferència entre els dos primers equips i la resta. En canvi, a l’Ok Lliga tots els equips tenen possibilitats i cada cap de setmana et jugues la lliga. A França hi ha menys equips, però el nivell és més homogeni. A més, allà vaig poder jugar amb nois i això em permetia també mantenir-me en un nivell alt.
Amb un palmarès on ho has guanyat tot, què et queda per fer?
A nivell de clubs ho he guanyat tot, alguns del títols amb el Cerdanyola CH, com l’OK Lliga o la Copa de la Reina. A nivell de selecció he guanyat mundials i panamericans. Però l’ambició d’una jugadora sempre és competir i guanyar totes les competicions que disputes. El meu objectiu amb el Cerdanyola és guanyar les tres competicions en les quals participem. A nivell de club em falta la Copa Intercontinental, però és una competició nova de fa dos anys i no he pogut disputat. Aquest seria el títol que em falta, però per això s’ha de guanyar o ser finalista de la Copa d’Europa. Intento no mirar els títols que tinc, sinó els que puc aconseguir. La idea és seguir guanyant i no conformar-me.
Amb quin moment de la teva carrera esportiva et quedes?
És molt difícil triar una cosa només. Potser el més important són les amistats que m’ha donat l’hoquei patins, també els llocs i les llengües que he pogut aprendre. Tot això m’omple per a persona. A nivell esportiu, et diria que els títols aconseguits amb la meva selecció m’han donat una satisfacció molt especial. Vestir la samarreta argentina per a mi sempre ha estat un motiu d’orgull.
Com veus l’evolució de l’hoquei patins femení en els últims anys?
L’hoquei femení d’ara no és el mateix que el de fa 12 anys, quan jo vaig arribar a Catalunya. S’han millorat coses, però hi ha molt a millorar. La majoria d’equips no són professionals, moltes de nosaltres hem de compaginar l’hoquei amb estudis i feina. Estem lluny de la professionalitat que té el masculí. Si el nostre treball fos l’hoquei podríem dedicar més hores a coses com el gimnàs o la fisioteràpia, per exemple. Hem de fer malabarismes per estar a un nivell alt. En el nostre dia a dia, les jugadores moltes vegades anem estressades perquè surts de treballar i has d’anar a entrenar, sopar ràpid i després al dia següent t’aixeques ràpid… Jo tinc la meva feina i per sort em donen facilitats si tinc alguna competició. Avui en dia són poques les jugadores que es guanyen la vida amb l’hoquei. Crec que l’hoquei femení està creixent i en algun moment hauran d’arribar aquesta professionalització. En pocs clubs m’he dedicat exclusivament a l’hoquei, sempre he hagut de treballar.
Vas viure la temporada daurada del Cerdanyola CH amb el doblet de l’OK Lliga i la Copa de la Reina. Creus que el club ho pot tornar a aconseguir?
Va ser una temporada especial i molt bona. Vam guanyar l’OK Lliga i la Copa de la Reina i ens vam classificar per Europa. Teníem un gran equip. Crec que és possible repetir-ho. El Cerdanyola CH ara té jugadores molt joves, però amb una qualitat molt espectacular i que ja tenen experiència en OK Lliga. Aquesta temporada van acabar terceres i quasi empatades amb el segon, crec que el Cerdanyola CH pot i ha d’aspirar a tots els títols.
Tens 35 anys, ja penses en retirada? T’agradaria fer-ho amb la samarreta del Cerdanyola CH?
Aquesta és la pregunta del milió i la que jo em faig amb freqüència. Però fa temps que vaig deixar d’intentar predir quan deixaria de jugar. No sé si aquest serà l’any, m’encantaria poder retirar-me amb la samarreta de la selecció, però el Mundial és al 2022. La meva idea a priori és jugar fins que el cos i la ment m’ho permetin. No es tracta de continuar jugant a qualsevol preu, m’agradaria acabar amb un nivell alt i competint per títols importants. A priori no tinc pensat més canvis de clubs i el Cerdanyola podria ser l’últim equip on jugui.
