Redacció
El 22 de març de 2010 va ser inaugurat el Sincrotró ALBA, l’accelerador de partícules que ha posat Cerdanyola al mapa dels equipaments científics més importants d’Europa. Des de llavors, la seva llum de sincrotró ha estat una gran aliada per nombrosos avenços en camps tan diversos com la biomedicina, la ciència de materials, la nanotecnologia o l’arqueologia. Actualment, Alba també contribueix a la lluita contra el coronavirus mitjançant l’avanç en el coneixement del virus i en el desenvolupament de vacunes i tractaments. “Disposar d’una infraestructura científico-tècnica com ALBA col·loca el nostre país en el grup d’avantguarda dels més avançats i representa un retorn formidable de coneixement, desenvolupament i benestar per la societat”, assegura l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón.
Les tècniques de llum de sincrotró són útils per entendre l’estructura molecular dels coronavirus i els seus mecanismes d’infecció de cèl·lules sanes
A l’ALBA s’ha obert una convocatòria prioritària de projectes per ajudar en la lluita contra el SARS-CoV-2 virus, causa de l’actual brot de COVID-19. Les tècniques de llum de sincrotró són útils, per exemple, per entendre l’estructura molecular dels coronavirus i els seus mecanismes d’infecció de cèl·lules sanes. ALBA posa al servei de tota la comunitat científica la seva instrumentació, els seus coneixements i el seu personal altament especialitzat per contribuir a solucionar aquest repte. “La recerca sobre el COVID19 és molt recent, i com tota recerca necessita temps i mitjans”, remarca la directora del sincrotó ALBA, Caterina Biscari: “És una tasca que es duu a terme de manera global. Hi ha grups a Espanya que estan desenvolupant projectes per a afegir la seva aportació a la solució del problema que concerneix a tota la humanitat. A ALBA posem a la disposició de qualsevol grup que lluita contrarellotge per avançar en la solució de la pandèmia els nostres beamlines amb un accés prioritari i tot el suport logístic dels nostres equips humans”. Biscari explica que “nosaltres estem atenent les recomanacions de tele-treballar i estem preparats per reprendre ràpidament l’operació quan la nostra acció sigui requerida”. La directora es mostra convençuda que “som un recurs a utilitzar en la futura recuperació econòmica del país, amb les nostres capacitats d’ajuda a la recerca pública i també a la innovació i recerca industrial”.
Un referent internacional entre les fonts de llum
ALBA és una infraestructura científico-tècnica singular al servei de la comunitat científica i industrial. El nombre d’usuaris de llum de sincrotró a Espanya ha passat dels 200 que hi havia en el moment de l’aprovació del projecte a més de 5.000, dels quals gairebé la meitat internacionals; així com més de 50 empreses privades usuàries. En total, ALBA ha donat servei a personal científic de 1.850 institucions i centres de recerca de 45 països diferents. El resultat ha estat la realització de més de 1.500 experiments que han estat plasmats en unes 1.100 publicacions en revistes especialitzades.
Vuit línies de llum
Actualment el Sincrotró ALBA disposa de vuit línies de llum -i cinc més estan en fase de construcció- equipades amb tècniques capaces d’analitzar la matèria a escala atòmica i molecular gràcies a la gran qualitat de la llum de sincrotró produïda. Des de la seva posada en marxa s’han generat 37.722 hores de llum. ALBA ha passat de ser la visió d’un grup reduït de persones que “van creure en tot moment en la factibilitat del projecte de ser una instal·lació científica internacionalment reconeguda que conjumina l’operació consolidada basada en el treball excel·lent fet en les primeres fases del projecte, amb l’activitat d’expansió de noves beamlines i nova instrumentació”. Per a Biscari, s’està “dissenyant el futur proper i el que es forjarà d’aquí a una dècada”.
Renovació dels acceleradors i de les línies de llum
Passats els primers 10 anys, el Sincrotró ALBA segueix evolucionant. A més de construir més línies de llum, ALBA albergarà nous laboratoris amb tecnologies complementàries, com la nova plataforma de microscòpia electrònica avançada, en col·laboració amb diferents centres de recerca. Aquest any ALBA presideix LEAPS, l’associació europea creada recentment que inclou els 20 els sincrotrons i làsers d’electrons lliures d’Europa. Alhora, s’està començant a preparar un pla de renovació dels acceleradors i de les línies de llum denominat ALBA II. Amb la previsió de realitzar-lo en la pròxima dècada, suposarà disminuir la mida del feix d’electrons, augmentant així la brillantor de la llum de sincrotró, la seva coherència i la capacitat per revelar nous detalls de la matèria. “En definitiva, es renoven els acceleradors per continuar avançant en els mètodes de recerca després d’una vida útil d’alguna dècada”, assegura Biscari.
Quines són les funcions d’un sincrotró?
Les diferents línies de llum d’ALBA permeten usar múltiples tècniques basades en la interacció de la llum de sincrotró amb les mostres que s’estudien. Les seves capacitats d’anàlisi abasten els camps més punters de la ciència, des de l’estudi físic i químic de superfícies i materials avançats fins a l’anàlisi de polímers i materials d’interès biològic per aplicacions en medicina o ciències ambientals. Els exemples de les investigacions realitzades a l’ALBA aquests anys són molt amplis i variats: recerca de nous materials per bateries i dispositius electrònics, l’anàlisi de fàrmacs per malalties com la malària, l’hepatitis C, el càncer o l’Alzheimer, el disseny de catalitzadors o l’estudi per a la conservació de pintures romàniques. A més, des de fa poc ALBA participa també en el desenvolupament de la tecnologia espacial gràcies a l’últim projecte recentment aprovat d’una nova línia de llum, especialment dissenyada per realitzar un tipus d’investigació gens prevista en el pla inicial del Sincrotró. Es tracta d’una línia en col·laboració amb l’Agència Espacial Europea per caracteritzar amb llum de sincrotró els mòduls de miralls que constitueixen l’òptica de raigs X del telescopi avançat per astrofísica ATHENA. Aquest telescopi s’enviarà a l’espai al 2031 i detectarà els raigs X d’altes energies provinents, per exemple, dels forats negres que engoleixen matèria o de la formació de clústers de galàxies.
Una història que comença al 1992
Després d’un estudi de viabilitat realitzat al 1992 per un grup de treball -on hi havia entre d’altres Ramon Pascual, actual president honorari d’ALBA; Joan Bordas, primer director del Sincrotró; i Salvador Ferrer, antic director científic d’ALBA i actual assessor de la direcció-, al març de 1993 la Generalitat de Catalunya va incloure el projecte en el seu segon Pla d’Investigació, va fer una convocatòria de beques per iniciar la formació de personal i va nombrar una comissió promotora del projecte i una d’assessora internacional que va avaluar positivament la iniciativa. Dos anys després es va signar un primer conveni de col·laboració entre el Govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya. Després d’un llarg període de gestació per aconseguir els acords polítics necessaris, les condicions financeres adequades i el consens de la comunitat científica i industrial, el projecte va ser acordat per les dues administracions al març de 2002. Un any més tard es va aprovar la constitució del Consorci per la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum de Sincrotró (CELLS) per a la construcció del Sincrotró ALBA, cofinançat a parts iguals per les administracions catalana i espanyola.
La construcció, que va començar al 2006, va suposar una inversió de 200 milions d’euros. Al 2010 va finalitzar la construcció civil i la instal·lació del complex d’acceleradors amb èxit. Sis mesos més tard, les primeres set línies de llum també estaven acabades. Al març del 2011, l’equip humà d’ALBA va aconseguir la gran fita de produir els primers feixos de la llum de sincrotró. La feina de construcció va culminar al 2012, quan el primer equip científic d’usuaris oficials va ser rebut a la línia de llum BOREAS. Al final d’aquell any les set línies estaven en operació i Caterina Biscari era nomenada directora del Sincrotró ALBA. “Tinc el privilegi d’estar al capdavant de l’equip d’un equip fantàstic de gent que treballa per oferir a la societat els nostres coneixements i els nostres desenvolupaments tecnològics ajudant a resoldre els seus reptes”, remarca Biscari, que no oblida les dificultats a les quals s’enfronten sovint: “Moltes d’elles es podrien resoldre més fàcilment amb majors recursos per a la recerca”. Al 2016, l’octava línia va començar a donar servei i està previst que abans de 2023 ho facin les cinc línies que actualment estan en fase de construcció.
